La Dansa de les Neurones

Fa temps que volia escriure sobre el que crec sobre la alimentació, no soc un expert, però si mes no les meves impressions. Però he trobat un escrit que defineix molt bé una part del que jo volia dir. Fa poc ha sortit un estudi on diu que la culpa de l'increment d'obesitat infantil es que els nens no fan esport, inclus deien que les nenes eren mes propenses a patir obesitat per que a l'hora del pati passen mes estones parlant que fent esport, a l'inreves dels nens. Un 10 per l'estudi. Veure el món d'una manera tant simple es no es digne dels temps que corren. El mon no es simple, es molt complex, i mai s'ha de simplificar d'aquesta manera. Encara que es cert que tothom volem saber el motiu de tot encara que sigui impossible saber-ho. Els nens no fan tant esport com abans? com abans de que? per culpa de les consoles? o per culpa dels pares que els deixen jugar massa a les consoles? per culpa de la mala alimentació? o per culpa de la baixa qualitat de l&

Serà un post breu. Cadascú es lliure de fer el que vulgui però no trobo correcte el fet d'utilitzar mentires per manipular als nens. Soc incapaç de fer-ho. Ho resumiré ràpid. Hi han atraccions a la ciutat. Vaig a buscar la meva filla a l'escola i em diu que vol anar a les atraccions, aquell dia no tenia pensat anar-hi i li dic que no, que ja tindrem dies per anar-hi. Reacció de la mestra, dir-li a la meva filla que les fires estan tancades. Ho sento, no vaig poder evitar " desautoritzar-la ". Vaig dir-li a la meva filla, davant de la mestra: "No, estan obertes però avui no hi anirem, tenim molts dies de festa per anar-hi". O alguna vegada que algun pare m'ha fet servir amb el seu fill com " evitador de conflicte": " Hey ! Gaby , oi que ja han tancat les fires?" ...esperant la meva complicitat i que digues que si, per a veure si aconsegueixen calmar la rabieta del seu fill. Doncs, ja els aviso, però no puc evitar dir que les fires

Fa temps que tenia aquest escrit guardat al blog com a borrador i no aconseguia trobar temps per acabar-lo però avui he llegit la Contra de la Vanguardia on entrevistaven a una mare americana que parlava del tema que tenia pendent. L'educació als nostres fills basada en la por. Recomano llegir aquesta entrevista, aquí us deixo una part: " ¿Estoy ante la peor madre de América? Ese título me han colgado. ¡Algo habrá hecho para merecerlo...! Sí: confiar en la vida, en el mundo, en la gente y en mi hijo. ¿Confiar? Confiar en que mi hijo Izzy, a los 9 años, podía ir y volver él solito de casa al colegio. ¿Y podía? Claro: desde pequeño ha viajado en metro conmigo y su padre, y días antes de dejarle ir solo, repasamos el trayecto con él. ¿Y qué decía Izzy al respecto? Como la mayoría de chavales, él anhela sentirse independiente, autónomo, sentirse mayor: le ilusionaba moverse solo por Nueva York, y sabíamos que tenía plena capacidad para hacerlo. Y le dejamos hacerlo. ¿Y dónde estuv