Mentida "piadosa" als nens...
Serà un post breu.
Cadascú es lliure de fer el que vulgui però no trobo correcte el fet d'utilitzar mentires per manipular als nens. Soc incapaç de fer-ho.
Ho resumiré ràpid.
Hi han atraccions a la ciutat. Vaig a buscar la meva filla a l'escola i em diu que vol anar a les atraccions, aquell dia no tenia pensat anar-hi i li dic que no, que ja tindrem dies per anar-hi. Reacció de la mestra, dir-li a la meva filla que les fires estan tancades.
Ho sento, no vaig poder evitar "desautoritzar-la". Vaig dir-li a la meva filla, davant de la mestra: "No, estan obertes però avui no hi anirem, tenim molts dies de festa per anar-hi".
O alguna vegada que algun pare m'ha fet servir amb el seu fill com "evitador de conflicte": "Hey! Gaby, oi que ja han tancat les fires?" ...esperant la meva complicitat i que digues que si, per a veure si aconsegueixen calmar la rabieta del seu fill. Doncs, ja els aviso, però no puc evitar dir que les fires estan obertes però que potser als seus pares no els hi va bé anar-hi.
Ostres! es que fem servir mentides constantment per tot amb els nostres fills....deixem les mentides i potser creixeran en un entorn on els hi serà mes fàcil entendre que el mon es com es.....i que les fires hi son cada dia, obertes fins a les tantes de la nit esperant a que hi vagin a gastar cales, que viuen d'això....però que no hi anirem perquè estem cansats, perquè no volem gastar, perquè ja hi hem anat o perquè tenim alguna cosa millor a fer...
Se que son mentides "inofensives" per evitar el conflicte amb els nens...però, una pregunta...quin gran especialista ha decidit que es correcte evitar els conflictes amb els fills?...si els conflictes hi son, que hi siguin. Fa mandra suportar la rabieta, les llàgrimes i l'espectacle?...si, la veritat fa mandra.
Cadascú es lliure de fer el que vulgui però no trobo correcte el fet d'utilitzar mentires per manipular als nens. Soc incapaç de fer-ho.
Ho resumiré ràpid.
Hi han atraccions a la ciutat. Vaig a buscar la meva filla a l'escola i em diu que vol anar a les atraccions, aquell dia no tenia pensat anar-hi i li dic que no, que ja tindrem dies per anar-hi. Reacció de la mestra, dir-li a la meva filla que les fires estan tancades.
Ho sento, no vaig poder evitar "desautoritzar-la". Vaig dir-li a la meva filla, davant de la mestra: "No, estan obertes però avui no hi anirem, tenim molts dies de festa per anar-hi".
O alguna vegada que algun pare m'ha fet servir amb el seu fill com "evitador de conflicte": "Hey! Gaby, oi que ja han tancat les fires?" ...esperant la meva complicitat i que digues que si, per a veure si aconsegueixen calmar la rabieta del seu fill. Doncs, ja els aviso, però no puc evitar dir que les fires estan obertes però que potser als seus pares no els hi va bé anar-hi.
Ostres! es que fem servir mentides constantment per tot amb els nostres fills....deixem les mentides i potser creixeran en un entorn on els hi serà mes fàcil entendre que el mon es com es.....i que les fires hi son cada dia, obertes fins a les tantes de la nit esperant a que hi vagin a gastar cales, que viuen d'això....però que no hi anirem perquè estem cansats, perquè no volem gastar, perquè ja hi hem anat o perquè tenim alguna cosa millor a fer...
Se que son mentides "inofensives" per evitar el conflicte amb els nens...però, una pregunta...quin gran especialista ha decidit que es correcte evitar els conflictes amb els fills?...si els conflictes hi son, que hi siguin. Fa mandra suportar la rabieta, les llàgrimes i l'espectacle?...si, la veritat fa mandra.
Però per la mandra no tinc pensat dimitir de la meva feina de pare. Si, he dit feina.....perquè ser pare es una feina, amb moments grandiosos però també amb moments mes durs però en tots ells segueixes sent el pare, no pots deixar de ser-ho.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada