Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2019

Això es l'unic que ens emportarem...

Imatge
Sempre m'ha fet gracia la gent que, fent referència a vivències especials (viatges, amistats, moments...etc) fa referència a aquests fets com "això es l'únic que ens emportarem".... Mai he entès aquesta frase (a menys que siguis creient)... Tan si estic tot al dia al sofà mirant series, com si jugo al Candy Crash, com si pujo muntanyes, com si viatjo cada dia o no viatjo mai, com si tinc sexe, com sinó....tots ens endurem el mateix...que es res... Per tant, no hi han coses que valen fer més la pena que altres pq transcendeixen a la resta...totes les coses transcendeixin al mateix lloc....a la paperera de la historia....com les milions de fotos que fem amb els nous dispositius i que ningú mira més enllà dels pocs dies/hores/minuts o segons després de fer-se... Mira, es una frase que no la comparteixo, encara que es faci servir de manera automàtica, sense que s'hagi de buscar el significat literal...

El futbol d'elit, els nens i el prestigi social

Imatge
El futbol i els nens es una font incansable de temes pel meu blog. Suposo que es el lloc on més puc analitzar els comportaments humans cap als seus fills. (jo inclos)...en altres àrees de la vida queda més amagat.. El tema que parlaré ara es sobre el prestigi social que dona tenir un fill a un equip d'aquests grans que fitxa nens a partir de 8 anys. Ara que el meu fill porta uns anys en un equip d'aquests, ja puc parlar amb certa perspectiva. La majoria de nens que juguen a aquests equips (i pares) pateixen molt l'estada en aquests clubs. Poquissims ho gaudeixen d'una manera prolongada...el pròmig es 2/3/4 families per equip que ho gaudeixen...i aixo potser es un any, l'any següent ja no estan dins d'aquest club de families que ho gaudeixen...Cada any venen jugadors nous.... En un altre POST vaig dir una frase que aquí repeteixo: "Els papes tiren el seu fill als lleons, pel prestigi que te estar en un equip d'aquests, i llavors esperen q

S'ha de premiar l'esforç amb els nens?

Imatge
La temporada passada en un equip de futbol de nens, d'aquests competitius, que et fixen o et foten al carrer sinó rendeixes, uns pares tenien una xerrada. Un d'ells parlava que el seu fill no ha tingut la confiança de l'entrenador, que altres nens han tingut més confiança, alguns han jugat si o si i altres als partits importants l'entrenador els hi ha donat molt poca confiança. Podríem parlar sobre si està bé o no que passi això, si amb nens s'han de permetre equips tan competitius que et fotin fora a final de temporada sinó has rendit bé..però això ja seria un tema d'un altre post (tot i que jo trobo que no es necessari, ni saludable tot això amb aquestes edats)..però ningú està obligat a anar-hi, crec que el 100% dels pares ja saben que es trobaran...el problema, com sempre, es que sempre penses que això els hi passa als altres, al teu fill es tant bo, que això no li passarà...i si li passa, es culpa de l'entrenador, dels companys o de qui sigui, menys

Portava mig quilo de cocaïna sota el perruquí

Imatge
Avui he llegit una noticia que deia: " Detingut a l’aeroport del Prat un home que portava mig quilo de cocaïna sota el perruquí" Després  de veure la foto, tinc 2 teories.  O l'home era la primera vegada que intentava passar droga per un aeroport o bé, als aeroports estant tant capficats amb tota la merda de no passar líquids, que l'home porta 10 anys fent-ho i l'han enganxat per casualitat quan algú s'ha dignat a mirar-li per sobre les celles en comptes de mirar dins les sabates. Sinó fos perquè ho he llegit a un mitjà mínimament seriós...diria que es conya...

Si només son 2 botons....

Imatge
En la meva professió (programador informàtic) em trobo molt sovint que l'usuari no entén que, depen quines feines, pugui trigar més d'un parell d'horetes. Entenc que es normal, ja que els usuaris estan acostumats a prémer botons que fan coses (i les fan molt bé, sovint increïblement bé, com molts serveis de Google) i no es paren a pensar que potser, per fer aquella funcionalitat, han calgut dotzenes de programadors (segurament la majoria molt millors que jo) durant molt temps. Molt sovint es difícil explicar a l'usuari els motius de la dificultat, d'una manera que pugui entendre-ho al 100%, però sovint si que es pot explicar. Fa pocs mesos em va passar una historia de les ultimes, de les que l'usuari pot entendre i llavors veu que, potser es normal que no trigui una tarda, per acabar l'encàrrec. L'exemple es molt gràfic i defineix el que m'ha passat milers de vegades. L'encàrrec era afegir, a una intranet existent, un mòdul (programat des

Mòbil Retro, comentari Amazon

Imatge
Avui, no pregunteu perquè..o si, per que soc un friki, estava mirant un mòbil a Amazon d'aquests retro..amb tecles i sense Android. Mirava els comentaris de la gent per veure que pensaven del mòbil. Dins dels comentaris dels clients he trobat un comentari cutre, digne del mateix Torrente, però que no he pogut parar de riure. Hi ha gent que te mooooolt temps lliure.... El mòbil en qüestió: (si, ja ho se, no li comprarieu ni al vostre avi de 98 anys però jo me'n vull comprar un) El comentari en qüestió:

Que es el Futur?

Imatge
Fa molt temps, en un programa de radio, entrevistaven a un filòsof que es deia Raimon Panikkar. Era una secció de filosofia, on cada dia es tractava un tema diferent. Un dia es tractava del futur. Quan li van preguntar que era per a ell el futur, va contestar una de les frases més simples, clarividents, colpidores i certes que he escoltat mai. - Raimon, que es per a tu el futur? - El futur es la mort. Sempre que penso que em faria il·lusió fer alguna cosa i mentalment penso que ja la faré algun any d'aquests, sempre em ve aquesta resposta d'en Raimon Panikkar. SEMPRE .

Genial frase de Cruyff

Imatge
Avui he llegit una frase que es veu que va dir Johan Cruyff, M'ha semblat genial. Que el teu objectiu sigui perseguir la victòria a qualsevol preu només pot tenir premi si aconsegueixes la victòria. Sinó guanyes, tot desapareix, no hi havia res, només el guanyar com fos. Si fos fàcil guanyar, encara et compraria l'argument. Però tenint en compte que només guanya 1, i que es molt difícil que siguis tu, no se si te sentit jugar-ho tot a guanyar com sigui, sense creure en res, canviant de jaqueta cada vegada que creus que allò t'apropa més a al victòria, sense fer les coses com les sents, de la manera com entens la vida... En Cruyff resumeix això, que jo necessitaria 3 o 4 pàgines, en una sola frase: "Si algun dia guanyes, que la celebració no sigui més important que el que et va portar a la victòria"

Un bon professional

Doncs si. Això es ser un bon professional. 👏👏👏 No era titular desde septiembre de 2017, pero Mauricio Caranta volvió a la portería de Talleres y, tras dejar la portería a cero, regaló un discurso lleno de profesionalidad. Mejor oírlo... y aplaudir pic.twitter.com/booH50a897 — ElDesmarque (@eldesmarque) 12 de febrer de 2019