S'ha de premiar l'esforç amb els nens?

La temporada passada en un equip de futbol de nens, d'aquests competitius, que et fixen o et foten al carrer sinó rendeixes, uns pares tenien una xerrada.

Un d'ells parlava que el seu fill no ha tingut la confiança de l'entrenador, que altres nens han tingut més confiança, alguns han jugat si o si i altres als partits importants l'entrenador els hi ha donat molt poca confiança.

Podríem parlar sobre si està bé o no que passi això, si amb nens s'han de permetre equips tan competitius que et fotin fora a final de temporada sinó has rendit bé..però això ja seria un tema d'un altre post (tot i que jo trobo que no es necessari, ni saludable tot això amb aquestes edats)..però ningú està obligat a anar-hi, crec que el 100% dels pares ja saben que es trobaran...el problema, com sempre, es que sempre penses que això els hi passa als altres, al teu fill es tant bo, que això no li passarà...i si li passa, es culpa de l'entrenador, dels companys o de qui sigui, menys del teu fill...

Però, com deia, aquest post vull parlar d'una altra cosa....

Vull parlar de la cultura de l'esforç, de premiar l'esforç o de no premiar-lo i tractar a tothom per igual...

He escoltat diverses filosofies i jo crec que s'ha de premiar l'esforç però hi ha gent que diu que aquestes edats, encara que uns s'esforcin més que els altres, no s'han de fer diferencies, ja que sinó es creen rols negatius i hi ha nens/es que ja els estàs marginant...

No se, es un tema interessant...



Tornem a la conversa dels 2 pares...

El pare que es queixava que el seu fill no jugava molt i als partits importants encara menys, era un pare d'un nen que als entrenos es despistava força, un dia estava concentrat i l'altre no, un dia escoltava i l'altre no, un dia, mentre l'entrenador parlava ell feia tonteries i llavors no havia entès l'exercici i feia anar malament a la resta del grup, un dia tenia ganes de correr i l'altre semblava que li fes mandra entrenar..

En canvi, l'altre pare, que només escoltava, el seu fill havia fet uns entrenos molt bons (els mateixos entrenadors ho reconeixen en petit comitè), tota la temporada havia arribat a cada entreno super concentrat, sempre escoltava, sempre volia aprendre més, anava tot l'entreno a tope i aixi un entreno darrera l'altre, durant tota la temporada. Fes fred o calor. Poquíssims entrenos va baixar el seu nivell.

La reflexió del Post es...l'entrenador ha de fer diferencies entre els 2 nens?

S'ha de premiar el nen que ho ha donat tot i que s'ha esforçat per estar sempre concentrat? o s'ha de premiar al nen que no escolta i va a mig gas durant l'entreno?
O no s'ha de premiar a ningú i el que passi als entrenos no ha d'influir de cap manera als partits/tornejos que facin?

Jo no tinc la resposta amb certesa absoluta...bàsicament pq son nens. Si fossin adults tindria clar que s'ha de premiar a les persones que s'esforcen i tenen ganes de fer el màxim de bé la seva feina.

Amb nens no ho tinc tant clar.

Algú pot dir que la feina de l'entrenador es intentar motivar als que no s'esforcen tant per que tot s'iguali, i segurament te raó. Algú pot dir que segurament passa això pq l'entrenador potencia uns jugadors sobre els altres i això fa que estiguin més endollats uns que altres, algú pot dir que si passa això es culpa dels entrenadors, que els jugadors sempre volen fer-ho bé...

No se, no tinc prou estudis ni coneixements...

Però, no se perquè, crec que sinó es premia l'esforç i la constància...no fas que el que no s'esforça s'esforci més, en la majoria dels casos segurament passa al contrari. El que s'esforça més, si veu que allò no serveix per a res i que el que no s'esforça te les mateixes oportunitats que ell, potser no s'esforçarà tant.

Jo he jugat a equips on no es premiava l'assistència als entrenos, ni l'esforç, ni el compromís, ni la concentració, ni el pensar amb l'equip abans que amb tu...i aquell equip acabava sent un autentic infern, on era impossible guanyar un partit i on la gent, inclòs els que s'esforçaven, acabaven passant de tot, pq veien que no serviria de res...i a final de temporada, evidentment, l'equip va explotar en mil pedaços.

No se si això que dic es aplicable a nens, com si em sembla aplicable a adults.

Jo, per exemple, tinc una filla que te molt bones notes a l'institut i soc conscient que part d'aquestes bones notes es pel sobre-esforç que fa amb els treballs, els deures, les llibretes, l'actitud, la motivació..tinc clar que si només miressin les notes dels examens, no tindria aquestes notes. Es correcte premiar aquest sobre-esforç? o es injust que la meva filla amb un 8 a l'examen acabi tenint la mateixa nota que una persona que treu un 9,5 però no s'esforça gens? i amb algú que treu un 4? i amb algú que treu un 4 però s'esforça moltíssim? Que es el correcte?

El que si sembla que està clar es que, els pares dels nens que no s'esforcen tant, no li donen cap valor a que es valori l'esforç i volen que els seus fills tinguin les mateixes oportunitats que tothom...i els pares dels nens que s'esforcen més, volen que es valori la feina feta durant l'any als entrenaments/classe....


Qui te raó? o ningú?


Comentaris

  1. Premiar l'esforç? I si anem més enllà? i si castiguem el no suficient esforç? Els fuets i les tenalles a foc roent no passen mai de moda...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja em sap greu dir-t'ho però crec que està desfasat. Estem a l'època que si un pare veu que un professor/entrenador parla més amb un nen/a que amb un altre, en qualsevol moment, això es un simptome d'exclusió social, de trauma post-traumatic que arrossegarà tota la vida i li costaran anys i anys d'ansiolitics per superar aquell desajust de l'atenció que ha tingut el professor/entrenador.

      Qualsevol acció que no faci estar el nen en el seu entorn de confort es un atac i un possible trauma que el perseguirà fins al final dels seus dies.

      Però vaja, això es cura. Quan el nen, que tant has protegit, t'envia a fregir espàrrecs, es fuma 4 porros i es creu que en sap més que tu...llavors comences a deixar anar corda i esperes que li costi poc adonar-se que l'has enganyat i que a la vida està ple de persones que t'intentaran treure la feina, la novia, el lloc a l'equip i els banc fins i tot t'intentaran treure la casa, si els hi dones el més mínim motiu...

      I llavors patiràs per si sabran veure-ho a temps o es fotran una ostia com un piano....sort que l'evolució fa la seva feina i els humans som prou intel·ligents per sobreposar-nos a pràcticament tot...

      I en el cas que ens ocupa, un equip de futbol d'aquest competitius...tu tires el nen als lleons, per poder explicar a tothom que el teu fill es molt bo però llavors vols que els lleons el llepin i li facin moxaines....complicat...tinc un post pendent parlant d'això...

      Merci per seguir passant per aquí..

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Fora de Joc

Per que a la muntanya fa més fred si la calor sempre va cap a munt i està més a prop del sol?

Peticions penes judici 1-O