El futbol d'elit, els nens i el prestigi social
El futbol i els nens es una font incansable de temes pel meu blog.
Suposo que es el lloc on més puc analitzar els comportaments humans cap als seus fills. (jo inclos)...en altres àrees de la vida queda més amagat..
El tema que parlaré ara es sobre el prestigi social que dona tenir un fill a un equip d'aquests grans que fitxa nens a partir de 8 anys.
Ara que el meu fill porta uns anys en un equip d'aquests, ja puc parlar amb certa perspectiva.
La majoria de nens que juguen a aquests equips (i pares) pateixen molt l'estada en aquests clubs. Poquissims ho gaudeixen d'una manera prolongada...el pròmig es 2/3/4 families per equip que ho gaudeixen...i aixo potser es un any, l'any següent ja no estan dins d'aquest club de families que ho gaudeixen...Cada any venen jugadors nous....
En un altre POST vaig dir una frase que aquí repeteixo: "Els papes tiren el seu fill als lleons, pel prestigi que te estar en un equip d'aquests, i llavors esperen que els lleons el llepin i li facin moxaines.. normalment no es aixi.."...
Per que pateix el nen (i les families)?
Que si no ho fa igual que a l'equip origen, que si està cohibit, que no juga on a ell li va bé, que si l'entrenador no li dona prou oportunitats, que sinó gaudeix, que si el nen plora després dels partits, que si el nen plora perquè te por que el facin fora a final de temporada, que si el pare pateix perquè facin fora al nen al final de temporada, que si una cosa o una altra...
La majoria de families viuen l'estada a aquests clubs amb força patiment, i quan els fan fora normalment acaben parlant pestes d'aquests clubs.
Però hi ha una cosa curiosa. Poquissimes families marxen del club abans que les facin fora...inclòs en casos que saben que tenen molts números per sortir a final de temporada. La majoria de families aguantes dins del club fins al final.
Un dels motius més importants (sempre hi han excepcions) es el prestigi social que dona tenir un nen a un d'aquests equips i en la mateixa mesura el desprestigi social que dona marxar d'un d'aquests equips. Ningú es vol afrontar a decidir marxar d'un equips d'aquests perquè seria com un fracàs i esperen a un miracle per si la situació es reverteix.
Primer de tot, quin fracàs? Si el 99% dels nens acabaran allà mateix d'aqui uns anys. Segon, quin fracàs?...si es un joc....al final son uns tios que xuten una pilota...com es pot fracassar amb 11 anys, per xutar una pilota, si tens tota la vida per davant?
La por a perdre prestigi social o a notar les "habladuries" de "veus, ja l'han fet fora"... amb un somriure sorneguer de veure que un nen que potser algu pensava que era superior havia fracassat i ja s'assemblava més al teu..que això també passa...ho he vist...conec un nen que el van fer fora del Barça i força gent es va alegrar (o quedar tranquila)..."ja que el meu no pot ser-hi, que aquest tampoc".....vaja, l'enveja de tota la vida...
De fet el meu fill es en un d'aquests equips per la mateixa pressió social...vaig barallar-me perque no hi anés però la pressió social de "es una oportunitat única", "potser el tren no passarà una altra vegada"...QUIN TREN??...QUINA VEGADA??..OPORTUNITAT?
L'únic que tinc clar es que el dia que el meu fill vegi que no s'ho passa bé, l'ajudaré a marxar i no m'aferraré a un club d'aquests sigui com sigui..que tampoc passa res s'hi t'hi aferres, no es mor el nen...però potser no te molt sentit seguir fent una cosa que es un hobbie, per passar-t'ho malament..
De fet, tinc comprovat que es impossible que ningú de fora d'un club d'aquests (i que li agradi el futbol i tingui fills que hi juguen) entengui aixo. La gent de fora tots voldrien que els seus fills estiguessin en equips d'aquests, no se senten al·ludits quan els hi explico que no sol ser agradable l'estada en equips aixi..quan explico això a gent que no hi ha estat mai, tots posen cares rares com que de "vale, vale..."....i sempre deuen pensar que això que els hi explico els hi deu passar als altres, però al seu fill segur que això no li passaria...
Tampoc vull demonitzar aquests equips...si saps on està el nen, que el nen hi estarà de passada i un dia haurà de marxar o el faran fora, te coses bones...per exemple, el munt de concentracions/viatges/tornejos xulos (i pagats) que fa el nen que en altres clubs no tindria aquestes experiències..
Com sempre, no hi ha res bo o dolent 100%...el que sol passar es que sovint la gent no veu les coses dolentes, fins que les te a sobre...
La llàstima i conclusió del POST? La pressió social fa que no prenem una decisió o aguantem més del que aguantariem en una altre lloc sense tant prestigi social...dona de menjar el prestigi social?..i d'aquí 5 anys, qui recordarà aquest prestigi social?
Suposo que es el lloc on més puc analitzar els comportaments humans cap als seus fills. (jo inclos)...en altres àrees de la vida queda més amagat..
El tema que parlaré ara es sobre el prestigi social que dona tenir un fill a un equip d'aquests grans que fitxa nens a partir de 8 anys.
Ara que el meu fill porta uns anys en un equip d'aquests, ja puc parlar amb certa perspectiva.
La majoria de nens que juguen a aquests equips (i pares) pateixen molt l'estada en aquests clubs. Poquissims ho gaudeixen d'una manera prolongada...el pròmig es 2/3/4 families per equip que ho gaudeixen...i aixo potser es un any, l'any següent ja no estan dins d'aquest club de families que ho gaudeixen...Cada any venen jugadors nous....
En un altre POST vaig dir una frase que aquí repeteixo: "Els papes tiren el seu fill als lleons, pel prestigi que te estar en un equip d'aquests, i llavors esperen que els lleons el llepin i li facin moxaines.. normalment no es aixi.."...
Per que pateix el nen (i les families)?
Que si no ho fa igual que a l'equip origen, que si està cohibit, que no juga on a ell li va bé, que si l'entrenador no li dona prou oportunitats, que sinó gaudeix, que si el nen plora després dels partits, que si el nen plora perquè te por que el facin fora a final de temporada, que si el pare pateix perquè facin fora al nen al final de temporada, que si una cosa o una altra...
La majoria de families viuen l'estada a aquests clubs amb força patiment, i quan els fan fora normalment acaben parlant pestes d'aquests clubs.
Però hi ha una cosa curiosa. Poquissimes families marxen del club abans que les facin fora...inclòs en casos que saben que tenen molts números per sortir a final de temporada. La majoria de families aguantes dins del club fins al final.
Un dels motius més importants (sempre hi han excepcions) es el prestigi social que dona tenir un nen a un d'aquests equips i en la mateixa mesura el desprestigi social que dona marxar d'un d'aquests equips. Ningú es vol afrontar a decidir marxar d'un equips d'aquests perquè seria com un fracàs i esperen a un miracle per si la situació es reverteix.
Primer de tot, quin fracàs? Si el 99% dels nens acabaran allà mateix d'aqui uns anys. Segon, quin fracàs?...si es un joc....al final son uns tios que xuten una pilota...com es pot fracassar amb 11 anys, per xutar una pilota, si tens tota la vida per davant?
La por a perdre prestigi social o a notar les "habladuries" de "veus, ja l'han fet fora"... amb un somriure sorneguer de veure que un nen que potser algu pensava que era superior havia fracassat i ja s'assemblava més al teu..que això també passa...ho he vist...conec un nen que el van fer fora del Barça i força gent es va alegrar (o quedar tranquila)..."ja que el meu no pot ser-hi, que aquest tampoc".....vaja, l'enveja de tota la vida...
De fet el meu fill es en un d'aquests equips per la mateixa pressió social...vaig barallar-me perque no hi anés però la pressió social de "es una oportunitat única", "potser el tren no passarà una altra vegada"...QUIN TREN??...QUINA VEGADA??..OPORTUNITAT?
L'únic que tinc clar es que el dia que el meu fill vegi que no s'ho passa bé, l'ajudaré a marxar i no m'aferraré a un club d'aquests sigui com sigui..que tampoc passa res s'hi t'hi aferres, no es mor el nen...però potser no te molt sentit seguir fent una cosa que es un hobbie, per passar-t'ho malament..
De fet, tinc comprovat que es impossible que ningú de fora d'un club d'aquests (i que li agradi el futbol i tingui fills que hi juguen) entengui aixo. La gent de fora tots voldrien que els seus fills estiguessin en equips d'aquests, no se senten al·ludits quan els hi explico que no sol ser agradable l'estada en equips aixi..quan explico això a gent que no hi ha estat mai, tots posen cares rares com que de "vale, vale..."....i sempre deuen pensar que això que els hi explico els hi deu passar als altres, però al seu fill segur que això no li passaria...
Tampoc vull demonitzar aquests equips...si saps on està el nen, que el nen hi estarà de passada i un dia haurà de marxar o el faran fora, te coses bones...per exemple, el munt de concentracions/viatges/tornejos xulos (i pagats) que fa el nen que en altres clubs no tindria aquestes experiències..
Com sempre, no hi ha res bo o dolent 100%...el que sol passar es que sovint la gent no veu les coses dolentes, fins que les te a sobre...
La llàstima i conclusió del POST? La pressió social fa que no prenem una decisió o aguantem més del que aguantariem en una altre lloc sense tant prestigi social...dona de menjar el prestigi social?..i d'aquí 5 anys, qui recordarà aquest prestigi social?
.jpg)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada