Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2013

Es el meu nom..

Ja fa uns 3 anys vaig parlar d'això al blog i ara he necessitat tornar-ne a parlar.

Els meus fills em criden pel nom, no em diuen papa. En diuen Gaby.

Es una opció personal que ja vaig parlar en aquell antic post. (Juny 2009, em sembla que he vist)

Però si que amb el temps, potser perquè hi ha gent que no ho entén o que posen cares rares, he deixat de donar explicacions veien que no eren enteses...

Ara, sempre que algú em pregunta: "T'ha dit Gaby? Com es que t'ha dit Gaby?"

Jo sempre contesto: "Es que es el meu nom."

I ja podem anar per un altra tema.


Som unics

Imatge
Fa un parell de dies, no se com, vaig acabar parlant amb els meus fills del poc provable que es neixer o que es ser.
Vull dir, dels milions d'espermatozous que hi han als testicles d'un home i dels ovuls d'una dona només un espermatozou juntament amb un ovul podien fer una persona com jo. Qualsevol altre espermatozou o qualsevol altra ovul farien una persona diferent a mi.
Per tant, el fet que jo (o el que entenem com a jo) existeixi es tenir més sort que no pas que et toqui la loteria. 
També vaig escoltar un científic, fa temps, que va dir una frase que em va marcar i em va agradar molt. El cervell de qualsevol humà es la primera i l'ultima vegada que existirà a tota la historia de l'univers. Som únics.
Tinguen tant clar això, saben que som únics, (que no vol dir millors, ni que siguem herois, ni supermans...però si únics). No val la pena aprofundir en les nostres "unicitats", no val la pena obrir el nostre cervell per treure fora tot allò que ens fa …

Defunció Móbil

Imatge
Fa unes setmanes em vaig plantejar fer un experiment sociològic amb mi mateix. Un experiment que va en contra del que es considera normal.

M'he tret el telefon mòbil.

No es una mesura d'estalvi, tot i que estalviaré.No es que algú em persegueixi i aixi no em pugui localitzar.No es que tingui por que coneguin on estic via GPS.No es que tingui por de que me'l robin.No es que m'hagi fet Amish. ......
Evidentment es un experiment contra natura. El mòbil es ja un annex a la persona, com ho es un ull o una orella. El mòbil acabarà sent el centre de moltes coses, com els pagaments, segurament acabaran substituint les targetes de crèdit. De fet, son ordinadors amb altes capacitats per fer multitud de coses. I per molta gent, es una eïna de treball imprescindible.

Però que tothom en tingui i que tothom el trobi vital no m'obliga a pensar de la mateixa manera.

Pel meu tipus de vida, molt previsible, es molt difícil que no estigui en un lloc amb telefon fixe (casa o empreses)…