Defunció Móbil
M'he tret el telefon mòbil.
- No es una mesura d'estalvi, tot i que estalviaré.
- No es que algú em persegueixi i aixi no em pugui localitzar.
- No es que tingui por que coneguin on estic via GPS.
- No es que tingui por de que me'l robin.
- No es que m'hagi fet Amish.
- ......
Evidentment es un experiment contra natura. El mòbil es ja un annex a la persona, com ho es un ull o una orella. El mòbil acabarà sent el centre de moltes coses, com els pagaments, segurament acabaran substituint les targetes de crèdit. De fet, son ordinadors amb altes capacitats per fer multitud de coses. I per molta gent, es una eïna de treball imprescindible.
Però que tothom en tingui i que tothom el trobi vital no m'obliga a pensar de la mateixa manera.
Pel meu tipus de vida, molt previsible, es molt difícil que no estigui en un lloc amb telefon fixe (casa o empreses). Les meves relacions laborals es basen en un % molt alt a fer-ho via email, poques vegades he utilitzat el telefon. Em passo el dia davant de l'ordinador o a casa amb els nens (o de camí a casa o a l'escola)
Si els nens estan malalts, l'escola ja te el fixe de casa o de les feines per localitzar-me, igual que la meva parella.
Faig recorreguts interurbans, per tant, si em petes el cotxe trobaria solucions. I miro de reduir la utilització de cotxe sempre que puc.
No m'atreu gaire les eïnes socials tipus Whatsapp, que això no vol dir que les trobi eines genials...però de moment no son prou útils per a mi.
En definitiva, me preguntat si necessito un mòbil, he vist que no i he prescindit d'ell. Simplement això.
La gent no ho entén, es pensa que soc un friki i encara més quan saben que soc informàtic...un informàtic sense mòbil?...Potser si que soc friki però no ho faig per ser diferent.
També tinc clar que de 365 dies que te l'any, n'hi hauran 1 o 2 on tenir mobil m'hagues anat molt bé. Però no tindré mòbil per 2 dies a l'any.
La major part de l'historia de la humanitat ha transcorregut sense mòbil....
Molts dels que dubten de la decisió, creuen que em quedaré aïllat...la resta de la gent no comptarà amb mi. Potser si..
Porto 3 setmanes i l'únic que he notat es que he necessitat portar rellotge, que abans no en portava mai.
També he notat la fragilitat d'agenda que comporta tenir mòbil..."quan estigui per allà ja et trucaré", "parlem despres", "no se, ja et trucaré quan arribi..."...moltes vegades, el fet de tenir mòbil fa que no concretis res quan surts de casa, de la feina....pensant que ja ho arreglaràs tot per telefon. Sense mòbil he de concretar les coses..."A les 16h allà", "Aniré allà i després torno"....
El que si em fa gracia es veure que la meva vida segueix igual de be amb o sense mòbil. Vaig pensar, segons algunes opinions, que em passaria alguna cosa greu.
Amb això no vull dir que els mòbils siguin el dimoni, que siguin dolents...son genials, son una revolució, han canviat les relacions personals i laborals, ens connecten amb tothom..però a mi, ara mateix, m'ha semblat que me'l podia estalviar.
En el fons, si d'aquí un temps veig que ha estat una decisió errònia, els de les companyies telefòniques estaran encantades de comptar amb mi de nou.
De moment, 20 i pico euros que m'estalvio....
.jpg)
Com a experiment el trobo original i l'estalvi, útil! Personalment, el whatssap m'aporta molts moments de "recreo" als matins quan es cola al meu entorn laboral alguna foto de les nenes acabades d'esmorzar. Es clar que en puc prescindir sense que m'afecti, però són petits plaers! L'altra cara és l'abús i la xafarderia a que dóna peu quan va més enllà de l'ús puntual, el mòbil a tothora: al tren, a taula, al lavabo... en fi, se suposa que som grandets per fer-ne un ús responsable.
ResponEliminaLaura.