Som unics

Fa un parell de dies, no se com, vaig acabar parlant amb els meus fills del poc provable que es neixer o que es ser.

Vull dir, dels milions d'espermatozous que hi han als testicles d'un home i dels ovuls d'una dona només un
espermatozou juntament amb un ovul podien fer una persona com jo. Qualsevol altre espermatozou o qualsevol altra ovul farien una persona diferent a mi.

Per tant, el fet que jo (o el que entenem com a jo) existeixi es tenir més sort que no pas que et toqui la loteria. 

També vaig escoltar un científic, fa temps, que va dir una frase que em va marcar i em va agradar molt. El cervell de qualsevol humà es la primera i l'ultima vegada que existirà a tota la historia de l'univers. Som únics.

Tinguen tant clar això, saben que som únics, (que no vol dir millors, ni que siguem herois, ni supermans...però si únics). No val la pena aprofundir en les nostres "unicitats", no val la pena obrir el nostre cervell per treure fora tot allò que ens fa unics i diferents a la resta?

Amb això no vull dir res del famós somni americà, de ser el pròxim Nobel de la Pau o ser el nou Einstein. Que tots siguem únics no vol dir que tots siguem genis. 

Però tinguen clar que som un punyeter cúmul d'atzars que mai més es repetirà en la historia de l'univers, ostres, encara que només sigui pel bon rotllo que dona saber que som alguna cosa especial, val la pena intentar viure la vida tal com la sentim, tal com ens agradaria...i ser com som, utilitzar les nostres "unicitats" per creixer com a persones i aprendre de la vida.

Quan els hi parlava d'això als nens (evidentment molt més planer i divertit) recordo com la nena es va extranyar de pensar que si hagues nascut 1 mes despres o 1 mes abans, potser portaria el mateix nom, però no seria ella ni tant sols potser seria una nena. Ni tindria perquè assemblar-se a ella. Ni segurament tindria l'habilitat que te ella per enfilar-se als arbres (qualitat que li agrada "fardar").

Només existeix per un cúmul de casualitats tant gran que s'escapa a la ment humana.

Això tinc molt clar que vull que els meus fills ho tinguin gravat a foc. La vida es un regal, i com tots els regals s'han d'acceptar amb il.lusió i amb ganes de passar-ho molt bé i de treure profit de la nostra "unicitat".

Comentaris

  1. Albert Olivé31 de març del 2013, a les 11:51

    Gaby, segueixo passant-me per aquí!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gaby31 de març del 2013, a les 14:44

      Em sorpren que encara trobis temps per passar per aquí....deu ser pq no tens fills encara... je, je

      Merci!

      Ens veiem!!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Per que a la muntanya fa més fred si la calor sempre va cap a munt i està més a prop del sol?

Imatge
Acabo de fer un escrit, que potser publicaran a la revista de l'escola dels meus fills, sobre per que a les muntanyes altes hi neva i fa molt fred, més fred que a baix. Trobo molt divertit entendre el perquè...el meu fill m'ho va preguntar i no vaig saber respondre...em vaig informar i vaig intentar fer un escrit que sigui el màxim comprensible per un nen...no sempre es fàcil però jo ho he intentat... Aquí va l'escrit: Per què a la muntanya fa més fred si l'aire calent puja i s'està més a prop del sol? No us heu preguntat mai per que a la muntanya fa més fred i hi neva més si l’aire calent puja i estem més a prop del sol? No hauria de fer més calor? Primer confirmem una cosa, l’aire calent puja per que pesa menys que l’aire fred que hi ha al seu voltant. Degut a aquest efecte, un globus, d’aquests que porten persones, pot volar. Escalfen l’aire de dins del globus. Això està demostrat. Per tant, si l’aire calent sempre puja, sembla evident que...
Més informació

Plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill....

Imatge
Fa uns minuts he llegit aquesta frase; per a ser feliç, per sentir-te realitzat en la vida s'ha de plantar un arbre, s'ha d'escriure un llibre i s'ha de tenir un fill.... El primer que he fet, per curiositat, es buscar aquesta frase per Internet per veure que hi trobava...i efectivament , he trobat el que esperava, molts escrits, alguns blogs i alguns comentaris de gent que tenia l'objectiu de fer aquestes tres coses per ser feliç, o per sentir-se important, o per sentir que havia fet alguna cosa important a la vida... Em supera aquest afany humà de buscar la felicitat a l'exterior, de creure que fent aquestes tres coses ja haurem aconseguit les nostres fites i podrem sentir-nos persones plenes.. De fet, està clar que cap de les tres coses son dolentes..plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill no es dolent ni es bo...tot depèn del que volguem a la vida i del que ens faci feliç. Plantar un arbre no te cap secret, ni tampoc crec que sigui una cosa...
Més informació

Que és la gravetat? (segons un senyor que es deia Einstein)

Imatge
Des de ben petit tenia assumit que la gravetat era una espècie de propietat de la matèria, principalment si era enormement grossa, de xuclar-te cap a ella, de no deixar-te marxar. Era una cosa que era així, un tòtem. De fet, segons Newton, era la evidencia clara. Si una cosa la tires cap amunt i cau i en canvi, la lluna no cau, es que la terra xucla amb alguna força. Amb aquesta idea vaig viure molts i molts anys....i sempre que explicava la gravetat a nens o a qualsevol altra, utilitzava la expressió "xuclar", per indicar clarament que la terra exerceix una força cap al seu centre. Moltes vegades havia escoltat la teoria d'Einstein, on deia que els cossos grossos curvaven/deformaven l'espai/temps..però era un concepte que creia que explicava altres coses, no pas la gravetat. Fins que un dia, mirant un documental d'Einstein vaig caure i vaig lligar el concepte " curvar espai " i " gravetat ". Em va xocar no haver-hi caigut abans. Supo...
Més informació