Som unics

Fa un parell de dies, no se com, vaig acabar parlant amb els meus fills del poc provable que es neixer o que es ser.

Vull dir, dels milions d'espermatozous que hi han als testicles d'un home i dels ovuls d'una dona només un
espermatozou juntament amb un ovul podien fer una persona com jo. Qualsevol altre espermatozou o qualsevol altra ovul farien una persona diferent a mi.

Per tant, el fet que jo (o el que entenem com a jo) existeixi es tenir més sort que no pas que et toqui la loteria. 

També vaig escoltar un científic, fa temps, que va dir una frase que em va marcar i em va agradar molt. El cervell de qualsevol humà es la primera i l'ultima vegada que existirà a tota la historia de l'univers. Som únics.

Tinguen tant clar això, saben que som únics, (que no vol dir millors, ni que siguem herois, ni supermans...però si únics). No val la pena aprofundir en les nostres "unicitats", no val la pena obrir el nostre cervell per treure fora tot allò que ens fa unics i diferents a la resta?

Amb això no vull dir res del famós somni americà, de ser el pròxim Nobel de la Pau o ser el nou Einstein. Que tots siguem únics no vol dir que tots siguem genis. 

Però tinguen clar que som un punyeter cúmul d'atzars que mai més es repetirà en la historia de l'univers, ostres, encara que només sigui pel bon rotllo que dona saber que som alguna cosa especial, val la pena intentar viure la vida tal com la sentim, tal com ens agradaria...i ser com som, utilitzar les nostres "unicitats" per creixer com a persones i aprendre de la vida.

Quan els hi parlava d'això als nens (evidentment molt més planer i divertit) recordo com la nena es va extranyar de pensar que si hagues nascut 1 mes despres o 1 mes abans, potser portaria el mateix nom, però no seria ella ni tant sols potser seria una nena. Ni tindria perquè assemblar-se a ella. Ni segurament tindria l'habilitat que te ella per enfilar-se als arbres (qualitat que li agrada "fardar").

Només existeix per un cúmul de casualitats tant gran que s'escapa a la ment humana.

Això tinc molt clar que vull que els meus fills ho tinguin gravat a foc. La vida es un regal, i com tots els regals s'han d'acceptar amb il.lusió i amb ganes de passar-ho molt bé i de treure profit de la nostra "unicitat".

Comentaris

  1. Respostes
    1. Em sorpren que encara trobis temps per passar per aquí....deu ser pq no tens fills encara... je, je

      Merci!

      Ens veiem!!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Per que a la muntanya fa més fred si la calor sempre va cap a munt i està més a prop del sol?

Que és la gravetat? (segons un senyor que es deia Einstein)

Plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill....