La Dansa de les Neurones

Estava treballant en una empresa unes hores com a col·laborador i una treballadora, una mica pija, em va comentar que el meu portàtil era vell(te uns 5 anys) i el meu mòbil també (encara no es un smartphone). Que ja tocava una renovació. Li vaig contestar que encara m'anava bé i que m'agrada estar el màxim hores amb els meus fills. Es va quedar una mica parada...no va acabar d'entendre la meva resposta. Li vaig explicar que hauria de treballar més per canviar-me l'ordinador i el mòbil cada any i treballar més directament afecta a les hores que passo amb els meus fills. Sovint es necessitar menys per viure millor no pas guanyar més o treballar més. Es trobar un equilibri, i no es fàcil, però està clar que canviant l'ordinador cada 2 per tres i tinguen un super mòbil nou cada any, es més difícil fer-ho...a menys que et sobrin els calers.

Suposo que penso aixi perquè jo no he estudiat res... Estavem parlant d'un tio que es un crack, que treballa pel Celler de Can Roca, de tot el que fa i el que els hi proposa...i una persona va dir...i aquest noi que ha estudiat? La gent que percep els estudis com el camí per a ser bo te una percepció erronea...els estudis no serveixen per ser bo...els estudis, com a molt, serveixen per demostrar a gent que no sap qui ets, que tens un nivell mínim. Però no serveixen per res més. De fet, si tu tens mecanismes per demostrar el que saps quan et volen contractar...els estudis no serveixen ni per això... Be, si que serveixen per alguna cosa més...per a opositar i per entrar a alguna multinacional que et demana estudis per a algun càrrec en concret....però ja els hi regalo ser un punyetero número. (mentre ho pugui evitar)

Els nens abans quan ens avorriem no els hi deiem als pares, ja que els pares mai vam pensar que serien part de la solució. Els pares estaven allà, fent la seva feina i nosaltres la nostra. Avui en dia, els pares acostumem a formar part de la diversió dels nostres fills i per tant, ens busquen per solucionar el seu avorriment.  Algun dels meus fills, m'ha dit més d'una vegada: - Gaby, m'estic avorrint!! ...evidentment, quan m'ho demanen aixi no els hi soluciono el seu avorriment, com a molt els hi puc proposar algunes idees.  Jo em divertiré em ells fent activitats però no soc el culpable del seu avorriment quan jo no proposo coses, tenen eines de sobres per buscar maneres de divertir-se i passar l'estona. S'han d'espavilar. Però si que m'ha fet reflexionar. Formem part de la diversió dels nostres fills i per tant, es reclamen per solucionar el seu avorriment.... Es bo o Dolent?....no ho se.  D'entrada sembla dolent que ...

"Mentre hi hagi gent que cregui que s'ha d'anar en compte a fer canvis i en canvi no es pregunti el sentit del que s'està fent....serà difícil el canvi de societat."