Avorriment parentalment compartit

Els nens abans quan ens avorriem no els hi deiem als pares, ja que els pares mai vam pensar que serien part de la solució.


Els pares estaven allà, fent la seva feina i nosaltres la nostra.


Avui en dia, els pares acostumem a formar part de la diversió dels nostres fills i per tant, ens busquen per solucionar el seu avorriment. 

Algun dels meus fills, m'ha dit més d'una vegada: - Gaby, m'estic avorrint!!...evidentment, quan m'ho demanen aixi no els hi soluciono el seu avorriment, com a molt els hi puc proposar algunes idees. 

Jo em divertiré em ells fent activitats però no soc el culpable del seu avorriment quan jo no proposo coses, tenen eines de sobres per buscar maneres de divertir-se i passar l'estona. S'han d'espavilar.

Però si que m'ha fet reflexionar. Formem part de la diversió dels nostres fills i per tant, es reclamen per solucionar el seu avorriment....

Es bo o Dolent?....no ho se. 

D'entrada sembla dolent que intentin delegar el seu avorriment en un altra perquè els hi solucioni. Però aquest no es el problema, el problema es el pare que s'ho agafi com part de la seva feina i li solucioni l'avorriment al seu fill.

Tots ho hem fet alguna vegada però crec que es bastant desaconsellable convertir-nos en els desavorridors autoritzats i rutinaris dels nostres fills. 

Si els hi solucionem l'avorriment..potser també acabarem mastegant-los el menjar o vestint-los pel matí amb 10 anys.

I els hi estem tallant la seva creativitat...si no utilitzen la seva creativitat per trobar solucions al seu avorriment, perden una oportunitat bonissima per desenvolupar i fer creixer una de les funcions del cervell que seran més útils quan es facin grans.


Comentaris

  1. ramonribas24 de novembre del 2014, a les 11:58

    Totalment d'acord! Jo també proposo idees i jocs (que en tenen molts) i que aprenguin a decidir! Una abraçada Gaby! Ramon.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Per que a la muntanya fa més fred si la calor sempre va cap a munt i està més a prop del sol?

Imatge
Acabo de fer un escrit, que potser publicaran a la revista de l'escola dels meus fills, sobre per que a les muntanyes altes hi neva i fa molt fred, més fred que a baix. Trobo molt divertit entendre el perquè...el meu fill m'ho va preguntar i no vaig saber respondre...em vaig informar i vaig intentar fer un escrit que sigui el màxim comprensible per un nen...no sempre es fàcil però jo ho he intentat... Aquí va l'escrit: Per què a la muntanya fa més fred si l'aire calent puja i s'està més a prop del sol? No us heu preguntat mai per que a la muntanya fa més fred i hi neva més si l’aire calent puja i estem més a prop del sol? No hauria de fer més calor? Primer confirmem una cosa, l’aire calent puja per que pesa menys que l’aire fred que hi ha al seu voltant. Degut a aquest efecte, un globus, d’aquests que porten persones, pot volar. Escalfen l’aire de dins del globus. Això està demostrat. Per tant, si l’aire calent sempre puja, sembla evident que
Més informació

Que és la gravetat? (segons un senyor que es deia Einstein)

Imatge
Des de ben petit tenia assumit que la gravetat era una espècie de propietat de la matèria, principalment si era enormement grossa, de xuclar-te cap a ella, de no deixar-te marxar. Era una cosa que era així, un tòtem. De fet, segons Newton, era la evidencia clara. Si una cosa la tires cap amunt i cau i en canvi, la lluna no cau, es que la terra xucla amb alguna força. Amb aquesta idea vaig viure molts i molts anys....i sempre que explicava la gravetat a nens o a qualsevol altra, utilitzava la expressió "xuclar", per indicar clarament que la terra exerceix una força cap al seu centre. Moltes vegades havia escoltat la teoria d'Einstein, on deia que els cossos grossos curvaven/deformaven l'espai/temps..però era un concepte que creia que explicava altres coses, no pas la gravetat. Fins que un dia, mirant un documental d'Einstein vaig caure i vaig lligar el concepte " curvar espai " i " gravetat ". Em va xocar no haver-hi caigut abans. Supo
Més informació

Plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill....

Imatge
Fa uns minuts he llegit aquesta frase; per a ser feliç, per sentir-te realitzat en la vida s'ha de plantar un arbre, s'ha d'escriure un llibre i s'ha de tenir un fill.... El primer que he fet, per curiositat, es buscar aquesta frase per Internet per veure que hi trobava...i efectivament , he trobat el que esperava, molts escrits, alguns blogs i alguns comentaris de gent que tenia l'objectiu de fer aquestes tres coses per ser feliç, o per sentir-se important, o per sentir que havia fet alguna cosa important a la vida... Em supera aquest afany humà de buscar la felicitat a l'exterior, de creure que fent aquestes tres coses ja haurem aconseguit les nostres fites i podrem sentir-nos persones plenes.. De fet, està clar que cap de les tres coses son dolentes..plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill no es dolent ni es bo...tot depèn del que volguem a la vida i del que ens faci feliç. Plantar un arbre no te cap secret, ni tampoc crec que sigui una cosa
Més informació