L'atur

Avui vull tocar un tema molt delicat i que se d'entrada que digui el que digui hi haurà molta gent molesta o ofesa.

L'atur s'està disparant? Si, hi ha una crisi increïble que fa que molts llocs de treballs, abans necessaris, ara no ho siguin.

Perquè hi ha mes atur al nostre país que a cap altre país desenvolupat?...Aquí es on hi ha el kit de la qüestió i ha on vull entrar a discutir.

Una de les feines que faig es formar a persones que estan a l'atur. I per tant, puc parlar molt bé del que veig i del tipus d'aturat que sol haver-hi.

Primer de tot, tenim un problema. La societat, en aquest país, acostuma a pensar que tenim dret a un treball, que trobarem treball i que hi ha un lloc de treball esperant-nos a nosaltres, que una empresa ens ha de reservar un lloc. Si tenim una carrera, segur que trobarem una molt bona feina i molt ben pagada.

Tot això es fals. Cap empresa ens està esperant, no tenim treball assegurat perquè haguem invertit x anys estudiant, perquè entrem a una empresa no tenim dret a jubilar-nos-hi a dins...i tants altres conceptes que tenim interioritzats i que, al meu parer, son falsos...

Si pensem una mica com funciona el mon de l'empresa veurem que una empresa es fa per guanyar diners..si, si...es la seva màxima preocupació. Llavors ja hi han els estat per mirar que guanyi aquests diners seguint unes regles, però les empreses es fan per guanyar mes diners.
Per tant, cap empresa ens contractarà sinó creu que nosaltres li farem guanyar mes diners del que nosaltres li costarem. Si la nostre aportació a l'empresa no es suficient o si l'empresa troba algú mes competitiu (perquè ho fa millor [USA, Suècia,Noruega...] o perquè ho fa mes barat [China, India, Argentina....]) ens canviarà com a treballadors per aquests altres...i punt.

Fa unes dècades el món no era ben bé així, el món no girava tan ràpid i les empreses no tenien en ment gaires canvis bruscos...per tant la idea de jubilar-te on havies començat a treballar, era força lògica.

Això ha canviat, les empreses han de mutar molt ràpidament ja que el que avui genera diners potser demà deixa de fer-ho i per tant, s'ha d’emmotllar a la nova realitat.

Però anem al kit de la qüestió: Si nosaltres estem en una empresa i només sabem prémer un boto, si algun dia anem fora, que sabrem fer? que podrem oferir-li a una altre empresa perquè cregui que li farem guanyar diners? Quins coneixements tindrem per intentar emprendre i muntar alguna cosa nosaltres?...res de res.

Per tant, veien com canvia el món, els que estaven en una empresa "polsant botons" van decidir seguir en les seves feines pel que sigui però el dia que la seva empresa ja no els necessiti, no crec que es puguin queixar. El món estava canviant als seus nassos i s'ho miraven des de fora com si a ells no els hi anés.

L’única solució es que cada treballador, indiferentment de l'empresa on estigui, aporti un valor, tingui uns coneixements, estigui preparat i es prepari contínuament per adquirir noves habilitats i coneixements.

Potser es una merda aquest sistema?..per alguns si, per altres no. Però ara mateix es el que dona mes possibilitats de tirar endavant.

El que si que està clar es que el que no inverteixi en ell mateix, en nous coneixements, en formar-se contínuament, llavors no es podrà queixar de res.

A les classes que faig trobo gent que te problemes per llegir, per fer càlculs matemàtics (sumes i restes), per entendre conceptes basics..i si això fos amb gent gran...doncs es podria entendre, ja que han viscut un altre món...però el desastre es que hi ha moltissima gent jove que no te cap coneixement de res, gent que te dificultats per entendre que es un decimal, que confon el símbol "=", que no sap entendre una noticia, que no sap llegir amb un mínim d'agilitat. I no només estic parlant de joves extracomunitaris..no, no...molts autòctons. Podem dir que son "Analfabets del Segle XXI". Sembla increïble però es així.

Com aquesta gent pot estar preparada per emmotllar-se als canvis que s'aproximen? Molts d'ells encara els hi queda 45 anys per davant per treballar.

Evidentment, a totes les societats hi ha gent així però en aquest país, si restes els "Analfabets", els que son funcionaris, els que s'estan preparant per ser funcionari i els que tenen pensat preparar-se per funcionari...els que queden son massa pocs (i la majoria, no prou preparats) per donar valor al que fan les empreses. No som mà d'obra barata i tampoc som ma d'obra qualificada. Per tant, no som res.

A Estats Units hi ha paletes, assassins, electricistes, escombriaires, dones de la neteja, funeràries....però també hi han gent amb ganes i coneixements per muntar empreses com Google, Facebook i milions d'empreses mes que generen milions de dòlars que estan suportats sobre el coneixement dels seus empleats, no pas del preu barat de la seva mà d'obra. I l'estat i el sistema està muntat perquè la gent amb qualitats li sigui fàcil realitzar els seus somnis empresarials.

Jo personalment, en aquest moment de la meva vida, he decidit deixar de banda la formació continua per buscar estratègies per estar mes amb els meus fills. Es la meva opció, però llavors no em puc queixar de que no trobo feina o de que no soc capaç de generar-ne.

Pel mateix tema, de la falta de cultura del treball i l'esforç continu, l'estat no inverteix en que els treballadors siguin competitius, no es gasta calers en investigació que son els que generaran molts diners, en el futur, per a sustentar el país. No inverteix en les empreses que poden generar valor en un futur, no permet que es puguin crear empreses amb facilitat.

També, per la mateixa falta de cultura de la formació i la millora continua, les empreses no han millorat els seus processos i la majoria no han suportat la greu crisi que se’ns ve a sobre. Això ha passat a tot el món...però aquí mes.

La cosa està fotuda, hi ha poca feina, però com es que hi ha països que l'atur no arriba al 10%? i aquí superem el 20% i anem a mes...els altres països no fan màgia.

Des de el meu punt de vista, la majoria d'aturats de l'estat no trobaran feina sinó es reciclen, sinó es re inventen. Ja se que hi ha gent que diu que "amb 50 anys, ara que faig?"..es dur el que diré ara, i tinc familiars molt directes en aquesta situació, però el món estava canviant i la gran majoria de nosaltres estàvem tancats en la nostra bombolla esperant, com si no anés amb nosaltres.

Per tant, aquells que ja tenen ganes que s'acabi la crisis perquè tothom tingui feina..des de el meu punt de vista, l'atur seguirà sent força alt, tot i que la crisi s'acabi. Les empreses que han marxat perquè a la Xina es mes barat produir, seguiran pensant que es mes barat produir allà sense crisis.

Produir aquí no es rentable, aquí seria rentable utilitzar el coneixement per a millor el producte produït. Per tant la producció pura i dura està condemnada al fracàs..per moltes ajudes de la Generalitat a la Seat o el que sigui... [Si la benzina puges molt, potser ja no serà rentable produir a China i tot el que acabo de dir cauria per terra...però ara mateix no es així..el futur, ja veurem...]

El món ara mateix es així...ens agradi o no. Alguns diran que es el progrés, altres que el capitalisme salvatge.

Formem-nos mes i millor. Fomentem la cultura del treball qualificat i preparat i llavors les coses canviaran. Encara es seguiran necessitant escombriaires i dones de la neteja però que una part de la població també produeixi coneixement.

Un exemple, si jo fos caixera d'un Supermercat, i fos jove, m'hauria de començar a preparar per perdre la feina, m'hauria de formar en alguna cosa que em dones valor per treballar en un altre camp. Hi han indicadors que mostren que la feina de caixera, en grans superfícies, s'està morint.

Ja comencen a col•locar caixers automàtics on el client es factura els productes i llavors paga amb targeta. Però ja es podria fer que no fes falta que ningú agafi els articles un per un (ni caixera, ni client) per sumar l'import de tots ells. Ja esta inventat un sistema per a fer això, com una espècie de codi de barres que emet informació i que pot ser captada per un sistema informàtic. Simplement falta que tots els productes portin aquest nou "codi de barres". I això arribarà, com va arribar que tots els productes tinguin el codi de barres actual.

Per tant, les caixeres joves d'avui no es podran queixar demà quan perdin la feina, ja es veu, s'intueix. Per tant, formin-se, del que sigui, però donin valor a la seva persona, perquè valgui alguna cosa (professionalment) independentment de l'empresa on estigui.

Amb la formació no vull dir que tot estigui solucionat, hi han moltes coses a millorar. Sistemes bancaris, funcionament de les institucions, funcionament de les empreses, sistemes universitaris (perquè paguem carreres on creem mes professionals de sectors que no en fan falta?..ho paguem entre tots..evidentment està bé que hi hagin algunes carreres, encara que no siguin necessaries...però acotem-ho millor)

Però la solució passa inequívocament per la formació, però no la formació clàssica, aquesta pot seguir sent útil però em refereixo a la formació continua...fins que ens jubilem o ens morim.

Amb tot això no estic fent un discurs pro-capitalisme, pro creixement desmesurat i no sostenible. No estic diguen que estigui a favor de menjar sempre tomates, encara que siguin de l'altra punta de mon. No estic demanant que els treballadors siguin números que es poden patejar i maltractar. No ens confonguem entre formació continua i capitalisme salvatge i autodestructor, que en part ens ha portat a aquesta crisis. De voler mes i mes, sinó d'estar preparats per a la vida, per a espavilar-nos. Llavors, cadascú decidirà el que vulgui però hi han d'haver-hi les condicions perquè aquest sistema de motivacions i coneixements es produeixi.

Podem aplicar aquest coneixement per inventar nous sistema de produir energia que no malmetin el nostre planeta, mes barata, mes eficient...
Podem aplicar aquest coneixement per curar la diabetis o el càncer...
Podem aplicar aquest coneixement per a crear empreses que generin ingressos i poder redistribuir aquests ingressos entre els mes necessitats de la població.


Podem aplicar aquest coneixement perquè la gent tingui menys fills (en països que en tenen masses), perquè siguem mes empatics amb els pobles que ens envolten...podem..fins l'infinit..

També hi han coses curioses que ens indiquen la diferencia de concepte entre el nostre país i altres. Fa poc vaig sentir, en una tertúlia, que a Dinamarca no hi ha prestació per l'aturat, tal com l'entenem aquí. Allà la prestació no està pensada perquè la gent pugui viure d'allò perquè no te feina, no, allà la prestació esta pensada com un ingrés mentres et formes per trobar una nova feina. Per tant, sinó et formes, no hi ha prestació. Em sembla mes lògic.

I per acabar, un exemple de com funciona el nostre país i de que es fa per sortir de la crisis.
Com he dit, una de les meves feines es formar a gent que està a l'atur, es preveu que aquest any hi hagi mes cursos per aturats que mai, però MOLTS MES que mai. Algú pot pensar que es normal, hi han molts aturats per formar...

No, en aquest país no funcionen així les coses, hi ha un petit detall, quan l'estat o la generalitat compta els aturats, no es compten els aturats que estan en formació. Per tant, endevinen perquè serviran aquests cursos? endevinen que aviat hi han eleccions?...si, si, aquests cursos seran un maquillatge al Nº d'aturats..així al TN, en podran treure uns quants. Si els cursos realment fossin per a preparar la gent per entrar al mercat laboral, es preocuparien mes del seu funcionament i del seu aprofitament real, quantes persones que han fet el curs han trobat feina relacionada?...no, aquesta pregunta no la fan.

Aquest post podria parlar milions de línies mes...però per avui crec que ja n'hi ha prou.

Comentaris

  1. He llegit una dotzena d'articles semblants al teu.
    Crec que estem d'acord en que hi ha una greu manca de formació per a treballar, que no vol dir necessàriament una elevada formació acadèmica, sinó la capacitat per a renovar-se i adaptar-se a les necessitats del mercat laboral. Al cap i a la fi, economia i societat són dues cares d'una mateixa moneda.

    Per la meua part, només afegiria dos conceptes importants, tot i que algú pensi que antagònics:

    - Humiltat. Aprendre és un acte d'humiltat. Vol dir que tu acceptes que no saps una cosa i que algú (físic o virtual) t'ho pot ensenyar.

    - Autoestima. Si no tens l'autoestima alta no podràs tirar endavant. No et veuràs capaç de superar els nous reptes. Ni molt menys seràs capaça de ser emprenedor i fundar tu la teua pròpia empresa si a cap altra empresa et volen.

    ResponElimina
  2. Si senyor. Tens raó.

    Sense aquestes dues actituds es fa molt dificil estar preparats i ser concients del que ens fa falta per tirar endavant.

    I també estic d'acord que no es nomès la formació academica, sino la manera d'afrontar la vida i en aquest cas, el mercat laboral. Com dius tu, la capacitat de renovar-se i adaptar-se.

    I si es veritat que hi han molts escrits com el meu. De fet, hi ha barreja de pensaments meus però també pensaments d'altre gent (i que jo no tenia elaborats) i crec que s'adapten a la manera en que jo entenc el món, o la feina, en aquest cas i els he fet meus.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Per que a la muntanya fa més fred si la calor sempre va cap a munt i està més a prop del sol?

Que és la gravetat? (segons un senyor que es deia Einstein)

Plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill....