2+1 = Familia nombrosa

Fa temps que teníem pensat tenir el tercer fill però per motius laborals no trobàvem el moment, ja que la nostra filosofia es estar el màxim possible amb els fills, sobretot el primer any i mig.

I fer això, tal com vam fer amb els 2 primers, potser ens tallava una mica el que ja teníem muntat des de que els nens van a l'escola...amb matins lliures fins a les 17h per treballar algun dels dos mentre l'altre pot allargar més hores fins al vespre.

Però al final, com el temps passa i sempre ens passarà això de la feina i teníem clar que volíem el tercer....vam decidir tirar-ho endavant i peti qui peti.

Vaja, que d'aquí 7 mesos serem família nombrosa.

Però el que volia tractar, en aquest post es les reaccions de l'entorn.

Evidentment, ningú (o poca gent) entén que volguem el tercer. I ho trobo lògic.

El curiós es la reacció d'algunes persones, i les cares, mirades i comentaris que fan.

Que sou de l'Opus? (je, je...no es conya!..ja van tres vegades...)
[A la pròxima que m'ho preguntin els hi diré que SI i que em feia molta il·lusió tenir un tercer fill amb la mateixa edat que va morir Jesucrist]

Quina putada!, no? (gent sincera, des de el seu punt de vista.)


Ha....que bé, no? (en el fons volen dir...ha estat de penalty i expulsió?)

Ha.....(en el fons volen dir....si us plau diguem si es de penalty o el buscàveu...que no se que dir)


Tal com està el món i vosaltres portant criatures al món (si, si...pessimistes al poder..)

I com ho fareu ara? (que farem, el que?)

Ja teniu habitacions per tots? (Les lliteres es un invent massa modern i es normal que la gent no les conegui...a mi em passa el mateix amb la Nintendo 3DS)

Ara cap més, eh?..(Ostres!...abans de dir això felicitam, no?...que quan t'ho deia estava amb cara de felicitat...)


...Quan vagin a la universitat us arruïnaran...(jo no he anat a la universitat i mira tinc un blog i tot, i la meva parella va anar a una universitat privada pija i era de família humil...treia les millors notes i estava becada i no pagava res...si puc pagar hi aniran i sino puc pagar o s'espavilen o no hi van...però no em treu la son, la meva obligació com a pare es formar-los com a persones amb els valors que jo crec i amb això si que em deixaré tot el meu alè, si fa falta..la resta no puc controlar-ho)

Amb el problema que donen els fills, quines ganes (això ho diu la meva mare, que mai ha tingut cap problema amb els seus fills...però diu que veu molta gent que si en te de problemes...clar)

Ara ja son majoria els fills, ho porteu clar (vaja, la família no es cap democràcia..no guanya la majoria sinó els designis dels jefes(pares), això si, es pot negocia a proposta dels super-jefes)

Et dono el "pesam"...(dos pares amb també 3 criatures, i que mai ha estat en els seus plans tenir-ne 3 però els tenen.....)

Però si ja teniu la parelleta...(ostres! m'ho ha dit massa tard...m'ho podria haver dit abans i m'hauria estalviat un tercer fill....)

Bé, si es poden mantenir, no hi ha problema....(remeto a un Post meu de fa temps sobre el cost dels nens, per no repetir-me..)

Que valents que sou! (Vaja, valent es el bomber que salva la vida a algú en un incendi...nosaltres només fem el que ens ve de gust)


I moltes frases més...moltes d'elles dites per la mateixa persona durant la mateixa conversa.

Jo m'ho passo molt bé amb els nens, m'agrada educar-los i trobo un projecte molt enriquidor per mi i pels meus fills, m'agrada el caliu que dona a casa i tot que evidentment els peques esgoten, perquè transpiren energia per les orelles, no m'esgoten prou com per no veure pq no tenir-ne 3. Tot i que evidentment em frena el meu projecte laboral, ja que intento estar el màxim de temps possible amb ells...ara mateix crec fermament que val la pena lluitar per fer enginyeria per trobar feines que em permetin compaginar horaris, com treballar de nits des de casa...

De fet, el tercer tinc la sensació que serà el més fàcil dels 3(ja veurem si es veritat, em refereixo els 3 primers anys...llavors jo que se...) però ja tenim solucionat per mi el pitjor problema de tenir un nen, que es disposar d'una escola bressol publica, ja que al ser família nombrosa tenim molts punts i es quasi segur que tenim plaça a l'escola bressol que escollim.(Es l'únic cost important, per mi, en els primers anys de vida...una escola bressol privada es molta pasta...)

En el fons, m'es igual el que digui la gent però per evitar mirades rares o de dubte...sempre que li comunico a algú, dic tot seguit: "ha estat volguen". Llavors a tothom se li treuen els dubtes de cop...o pensen que estem bojos o ens feliciten...o que som de l'Opus.