Corre que s'acaba....(o com desaprofitar una vida finita..)

Pensa en la teva mort, pensa que inevitablement, com a la resta de sers vius, moriràs i el món seguirà girant.

Pensa a qui li importarà d'aquí 500 anys el que tu vas fer, les teves equivocacions, els teus triomfs, la teva felicitat o la teva desgracia..a ningú.

Pensa, d'aquí 1.000.000 d'anys, quina importància planetària hi haurà entre la teva vida i la del bacteri que tenies a la tassa del bater?

Inclús, en una biografia de l'Einstein vaig llegir que en un moment de la seva vellesa, va comentar a un amic si havia valgut la pena entregar tota la vida a la ciència sense haver parat a viure res més de la seva vida. Tenia dubtes de si tot havia pagat prou la pena.

No has de viure pensant que quan et moris i miris endarrere has de creure que la teva vida ha valgut la pena...potser tens Alzheimer i et mors sense recordar ni qui ets. Potser et mors sense poder fer aquesta retrospectiva.

No has de viure trist perquè no has triomfat a la vida. Que es el triomf?..Molts constructors van ser grans triomfadors i ara han deixat de ser-ho. Tots som petits triomfadors i perdedors al llarg de la nostra vida, no hi ha cap triomfador etern.

No has de viure cercant experiències noves com si estiguessis boig pensant que l'únic que t'enduràs seran les teves experiències... perquè no t'enduràs res.

Intenta que allò que et toca fer ara t'empleni o en puguis treure un profit...i sino pots, mira si es culpa teva o on està la solució perquè t'empleni o en puguis treure un profit...

No has de viure com si fossis immortal, ja que no ho ets.

No pensis en el futur, l'únic futur veritable es la mort.

Després de tot això, que ens impedeix sortir de la nostra cova de neurones per fer allò que realment desitgem? A que esperem a fotre passió al nostre dia a dia? a que esperes a ser feliç en compte de semblar-ho? a que esperes a trobar les teves passions, els teus motors? a que esperes a necessitar menys de la vida per ser més lleuger per moure't?

A que esperes per veure que res et farà feliç sinó et despulles de tots els llastres, totes les pors, totes les mentides que creus com a veritats absolutes que arrossegues cada dia a la teva esquena.

Riu, estima, fes alguna cosa útil o aprèn a fer-la i gasta el teu temps fent-ho...avança't al que sents i no et quedis mirant el que passa com qui mira la tele.

Lluitar per ser el màxim possible amo de la teva vida.

Lluita perquè la teva feina produeixi alguna cosa de la que estar satisfet. De fer bé la teva feina. Lluita perquè la teva feina sigui un patrimoni teu i que tot el que saps i aprens cada dia et serveixi per trobar altres llocs en el futur, si es dones el cas.

No busquis la teva mitja taronja, no existeix. Que la teva parella et sembli la mitja taronja es un treball de dos, i es un treball vitalici...si es deixa de fer, deixa de ser una mitja taronja.

Lluitar per educar els teus fills tal com creus.

No esperis que la felicitat te la donarà algú...quan tu sol siguis feliç ja et vindran els feliços a la teva vida.

Equivocat, total, segur que encara en trauràs alguna cosa millor que no pas evitar fer res per por a l'equivocació.

Ves a veure aquells que fa temps que no veus i creus que estaran contents de veure't....uns avis, uns amics, uns tiets...

No et queixis tant i no digues quina merda es tot plegat....més merda serà quan et moris.

Por de que? Sabent que et moriràs facis el que facis, de que carai has de tenir por? que fa més por que la mort?

I si desprès de tot, resulta que es veritat que tot es una merda...doncs com a mínim tapa-la perquè no faci tanta pudor...

Després d'aquest manual d'auto-ajuda molt barato...simplement el necessitava vomitar perquè pensava amb algú que crec que li aniria bé escampar la boira de les seves neurones i deixar-les ballar lliurament...