El conte del Talp i l'Oreneta
No m'agrada llegir contes, ja que m'agrada que tot estigui fosc, aixi ells es calmen, poden viure el conte molt més ja que cap altra sentit, a part de l'oida, percep res més. I a part, per mi es molt més divertit inventar-me una historia que llegir un conte. (tot i que en altres situacions també en llegim alguns)
La majoria de contes inventats no son gaire bons però de tant en tant em permet anar modificant el conte segons les seves preferències...com aquells llibres de "Tria la teva historia..." de quan jo era petit.
Avui els hi he explica't un conte sobre el Talp i l'oreneta. No es que sigui especialment bo, però faig servir el blog com a memoria digital..per si algun dia el vull tornar explicar..
Transcric la conversa de com explicava el conte...
Hi havia una vegada un talp que vivia al costat d'un hort molt gran...tenia tot el que volia..menjar, aigua, casa i molts talps per jugar.
Però un dia mentre agafava una pastanaga de l'hort, va veure baixar una ocelleta maquissima, perfecte, amb un vol elegantissim, va baixar del seu vol al terra de manera suau. Els seus passos eren tous, tendres...es va quedar badant mirant-la i no es va adonar que el pagès feia anar el tractor i pels pels no l'esclafava.
Al dia següent el Talp va anar a menjar al costat d'on va veure l'ocelleta i també la va veure baixar. Que guapa era!!..El talp si veia però no gaire bé però era tant maca que semblava que hi veia més bé que mai.
Va poder escoltar una conversa de l'ocelleta amb una amiga, on parlaven del seu ultim viatge a Africa durant l'hivern per estalviar-se la fred de Catalunya.
Que guay!!...va pensar el Talp...ha viatjat a l'africa, a vist el món, quantes coses deu saber, moltes més que jo que només he vist aquest hort, si pogues parlar amb ella podria preguntar-li un munt de coses del món i potser li podria portar..
També va escoltar que l'ocelleta era una Oreneta i que encara no havia trobat pare per tenir fills i fer un niu per cuidar-los...El talp va pensar que era perfecte...encara no tenia parella.
(Gaby) El talp va passar uns dies molt trist..sabeu perquè?
(nens)-no, perquè?
(Gaby)-Perquè s'havia enamorat bojament d'aquella oreneta...però tenia por de dir-li, no sabia com parlar amb ella si no la coneixia de res. I sino li feia cas? i si s'espantava d'ell? i si reia del que deia? I si ella no l'estima com ell, quan el conegui?
-El talp va passar uns dies molt trist...l'hort ja no li semblava tant meravellos, les pastanagues ja no semblaven tant bones, l'aigua ja no era tant fresca i la resta de talps ja no li servien per companyia....només tenia al cap l'oreneta.
(Gaby)- Que creieu que hauria de fer el Talp?
(nens)- Dir-li a l'oreneta que l'estima!!
El talp, un dia, va agafar valor i va anar al lloc on sempre anava l'oreneta a parlar amb la seva amiga. Es va esperar a que arribes i quan ja havia arribat, va acostar-se per darrera per parlar amb ella.
Va aixecar la veu i va dir: Oreneta, hola!..fa dies que......
El talp no va poder acabar la frase..l'oreneta es va espantar i va fer un bot que va anar a parar a dalt d'un arbre.
L'oreneta, va dir-li, una mica enfadada: Que vols? Que em volies menjar? Que menjeu ocells els talps?
El talp va dir que no se l'ha volia menjar...i li va explicar que feia dies que la seguia, que la trobava molt guapa, que era una ocelleta especial i que havia escoltat que havia anat a africa, que li agradaria que li expliques coses dels viatges...com era africa, com era el món.
L'oreneta va mostrar-se sorpresa de que un Talp s'hagi pres tantes molèsties per ella, que l'hagués seguit i escoltat i que volgues saber coses dels seus viatges. No li havia passat mai amb cap altre animal...ni tampoc amb cap oreneta...L'oreneta li va dir que se sentia afalagada per la seva atenció i interes i que si algun dia tenia temps li explicaria alguna de les seves aventures.
El talp va agafar força i li va dir que li agradaria que li expliques ara, que li agradaria poder anar a fer un passeig amb ella i parlar. Li agradaria coneixer-la.
L'oreneta va sentir una mica de pena pel talp, li agradaria poder fer el que ell demanava i aixi poder-li tornar aquella estimació cap a ella que veia en els petits ulls del talp però no podia parlar amb ell ni fer un passeig. Tenia que buscar una oreneta per tenir fills i fer el niu...sino s'afanyava passaria el temps i no podria niuar quan totes les orenetes ho feien.
El talp va insistir, no venia d'un dia per buscar l'oreneta, nomé li demanava una hora perquè pogues estar amb ella i parlar dels seus viatges...
L'oreneta, tot i que no ho veia gaire clar, va pensar que una hora tampoc era tant i que si feia feliç a aquella criatura que semblava tant i tant entusiasmada en saber-ho, que hi perdia?
Li va explicar el seu ultim viatge a l'Africa i quan ja l'oreneta estava a punt de marxar, el Talp va preguntar-li si tornaria a veure'l, que li agradaria veure-la una altra vegada, i si feia el niu allà a l'hort? i si no feia el niu, que passava? i si no trobava al pare oreneta, que passava?
L'oreneta va dir que no....que sempre s'havia fet aixi...que es l'època de criar orenetes petites, es l'època de fer nius i buscar un pare oreneta...totes les orenetes ho fan i ella també ho ha de fer....sino, quin sentit te la vida d'oreneta sino es fa d'oreneta?
El talp ja ho veia tot perdut, ja veia que l'oreneta no es quedaria amb ell i va dir-li que l'estimava molt, que s'havia enamorat d'ella i li agradaria poder estar a prop seu.
L'Oreneta es va entendrir en sentir les paraules del Talp i s'hi va acostar i el va acaronar...
-Talpet meu, - li va dir l'oreneta - Tu ets un Talp i jo una oreneta..jo volo i tu fas túnels, jo faig nius als teulats i tu sota terra, jo tinc plomes i tu pels, tu hi veus molt poc i jo hi veig molt bé, jo dono la volta al món cada any i tu no et mouràs d'aquest hort en tota la teva vida....no veus que es impossible el que em demanes? no podem estar a prop...som massa diferents...
L'oreneta li va fer un petó a la galta del Talp i li va dir que l'any vinent passaria per allà per explicar-li com havia anat el seu viatge però ara havia de marxar. A l'oreneta se li trencava el cor veure el Talp tant trist però ella era una oreneta i ell un talp..
El talp va marxar cap a casa trist però a mesura que anava caminant cap a casa cada vegada estava menys trist...i tot i que aquell dia va estar una mica trist i una mica encantat pensat amb l'oreneta...quan es va posar al llit li va escapar un somriure....i es va passar la nit somiant que volava cap a africa tal com li havia explicat l'oreneta.....
(Gaby) Sabeu perque el talp va riure abans de dormir-se? no estava trist? Perquè reia?
(nens) No, no ho sabem, perquè reia?
(Gaby) Perquè va somiar que podria viure i estimar a aquella oreneta i tot i que no ha pogut ser si que havia tingut la força per dir-li, mai hagues pensat que era tant valent..segur que era el primer talp que deia que estimava a una oreneta...de fet era força divertit, quan hi pensava..
Estava trist perquè no podia estar amb l'oreneta però estava content perquè s'havia atrevit a dir-li, estava content perquè havia fet una amiga nova, que cap altra talp té i que cada any li explicarà histories extraordinàries que cap altra talp ni tant sols pot somiar...
De fet, el talp pensa que realment quan hauria d'estar trist es si no s'hagués atrevit mai a dir-li a l'oreneta que l'estimava..ja que llavors no sabria si l'oreneta voldria estar amb ell o no i tampoc tindria una nova amiga que li explicaria histories meravelloses...
Al cap d'un any, l'oreneta va anar a veure el Talp per explicar-li els seus viatges. El talp hi va anar amb els seus fillets(havia tingut fillets amb una talpeta molt maca) i van quedar meravellats de les histories d'elefants, tigres, micos i tot d'animals estranys que explicava l'oreneta...i aquell any ja no s'hi va estar una hora sino tota una tarda explicant les seves aventures.
(Gaby) Sabeu que l'oreneta també va aprendre coses del talp? Va aprendre que ha vegades fas les coses perquè sempre s'han fet, perque els pares t'han explicat que s'han de fer aixi, perque tothom ho fa aixi (com ella sempre havia fet amb el niuar i cercar una parella orenata)...i tampoc està malament fer coses diferents encara que no sigui el normal ni que sigui el que t'han ensenyat els teus pares ni que siguin coses que els teus amics no fan normalment, havia de fer el que creia no pas el que tocava sense pensar-hi...va perdre la por a ser diferent, va perdre la por a fer coses diferents...i de fet, aquell any, en comptes de niuar, que es el que toca, va decidir no niuar i anar a veure els seus fills de l'any passat, que ja eren grans...
Era la primera oreneta que en comptes de niuar anava a veure els seus fills d'altres anys....totes les altres orenetes pensaven que s'havia tornat boja...però era igual, a ella li venia de gust...ja niuaria l'any vinent.
.jpg)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada