NO és el QUE. És el COM i el QUAN...(i el rendiment esportiu al futbol base i professional)

En aquest escrit vull analitzar les 3 potes, per mi, essencials per a ser un gran jugador/a en un esport d'equip.

Analitzarem El QUE, el COM i el QUAN, aplicat a un esportista d'alt rendiment.

Per mi els 3 paràmetres que defineixen un jugador/a d'alt rendiment.

Per a realitzar aquest anàlisis dels esportistes professionals va molt bé focalitzar primer en el esport base/formatiu. L’esport base es un bon entorn on es veu clarament la diferència entre el QUÈ, el COM i el QUAN.

Anem a analitzar que es el QUE, el COM i el QUAN aplicat a l'esport. (amb exemples d’esport formatiu) La majoria de persones confonen el QUE (el QUE fa el seu fill, si parlem d’esport base/formatiu) amb el TOT. El QUE fa un esportista es pràcticament insignificant. No importa res. No importa QUE FA.

El QUE FA és molt insignificant si ho comparem amb els altres 2 paràmetres que vull analitzar en aquest article. El COM HO FA i sobretot el QUAN HO FA, aquest és el realment important. Fa regats increïbles? Fa passes molt bons? Fa gols increïbles? Es regateja 3 jugadors? s'atura totes les pilotes? s'anticipa a tots els davanters i els hi treu? Sap protegir la pilota molt bé i no li treuen? es el màxim golejador? tira molt bé de fora, si juga a bàsquet?..això és el QUE FA.

No dic que això no estigui bé, però aquest "QUE FA" fa creure als pares que el seu fill/a és molt bo (potser sí) i agafen com a vara de mesurar el "QUE FA", per avaluar les aptituds del seu fill/a. Sobretot en edats petites, on molts rivals encara no han après moltes coses.

Segurament en un equip i lliga on ell/a és molt superior, el "QUE FA", és suficient per considerar-lo com el TOT. Com si el QUE FA fos l'únic que compta. QUE FA? Fa això? doncs és molt bo. Però en entorns més competitius (o simplement a mesura que creix i els altres nens van aprenen a jugar també) el QUE FA, que semblava l'important, es desfà com un terronet de sucre.

A partir d'un nivell/edat els jugadors bons no ho son segons les coses que saben fer (QUE FAN)....son bons segons COM ho fan i QUAN ho fan.

De fet, el esport base està ple d'històries de nens que feien coses increïbles i el seu entorn no entenia com, a mesura que cremava categories, ja no les podia fer. Llavors busquen culpables al club, a l'entrenador, als companys, a la posició dins del camp, als minuts....quan simplement el motiu era que el COM ho feia i el QUAN ho feia no era prou correcte per competir amb nens més bons.

Hi han jugadors professionals que potser només saben fer bé 3 o 4 coses (només cal mirar el 90% dels jugadors d'elit)....no destaquen per res especial.....el 99% no es complica la vida, fa poques coses diferents. S'ha de tenir en compte el COM, COM FAN allò QUE FAN...ho fan ràpid? ho fan prou bé per enganyar al defensor? ho fan prou fort i amb prou intensitat x contrarestar la intensitat del defensor? (i d'un defensor TOP?) Saber fer un regat increïble i que et funcioni si el defensor no està intens o no a aprés mecanismes de defensa, es una cosa....aquest regat et funcionarà quan el defensor sigui més ràpid?, més fort? més alt? salti més? o tingui coneixements de defensa?...aquesta és la clau..

Per tant, el QUE FA no té cap importància si no va lligat de COM HO FA. Perquè a mesura que puges el nivell, cada vegada es poden fer menys coses (QUE FA) sinó ho fas d'una manera molt bona (COM HO FA). Quan els jugadors son petits, i la majoria de rivals no han madurat, simplement amb el QUE FA en té prou i sembla que NO necessita el COM i el QUAN.

Dels 3 paràmetres analitzats (el QUE, el COM i el QUAN) el que et converteix en un jugador TOP...es el QUAN...QUAN ho fa? EL QUAN HO FA seria el sinònim de saber llegir el partit, els rivals, els companys, el moment i convertir aquell QUE(Regat), aquell COM (ràpid, enganyant al defensor i amb prou força) en fer-lo en el moment adequant (EL QUAN) per treure'n profit. UN jugador molt bo NO és aquell que intenta moltes vegades un súper regat i li surten el 10%...això no es un jugador vàlid...encara que el regat que faci sigui un regat increïble i únic al mon....ningú vol un 10% d'encert a alt nivell.

UN Crack NO es un jugador que fa un regat increïble amb una velocitat i intensitat increïble si després no sap escollir el QUAN. Si fa aquest regat quan hi ha un company sol o el fa quan la millor opció era xutar o el fa quan potser el regat bo era cap a l'esquerra i ell ho ha fet cap a la dreta...no es útil la majoria de vegades.

Com deia abans, només cal fixar-se en la majoria de jugadors de futbol professionals. Si analitzes el QUÈ FAN, fan molt poques coses vistoses. La majoria el QUE FAN es no equivocar-se i saber passar-la bé a un company seu. (no regats, no passes increïbles, no conduccions amb pilota meravellosos, no enganys històrics...no aixequen a l'afició en cap jugada..) No hi son pel QUE fan, sinó per COM ho fan i per QUAN ho fan. El COM ho fan i el QUAN ho fan els hi dona el plus per no cometre errors i passar-la al seu company, que es el que fan el 95% dels jugadors de futbol professionals.

La majoria que hem fet esport ens han fallat alguna d'aquestes 3 potes.(o les 3) El problema es no ser conscients i llavors no entendre el que passa quan pensaves que el QUE, era l'únic important. Si analitzem un cas conegut, com en Dembele del Barça, compleix 2 dels 3 paràmetres. El QUE FA està molt bé (xuta amb la dreta, xuta amb l'esquerra, te algun regat xulo...), El COM HO FA és absolutament increïble (increïblement ràpid, precís, imprevisible....dels millors del món) però el QUAN ho fa, és incorrecte el 90% de les vegades..per tant, podem deduir que el 10% de les vegades que ho fa bé és per atzar no pq sàpiga llegir el QUAN.

Doncs per un equip com el Barça tenir un jugador increïble amb el COM no n'hi ha prou, sino sap el QUAN ho ha de fer. A nivell TOP, el QUAN es el més important.

En Messi mateix. NO es un jugador amb 1000 regats diferents (com Romario, Ronaldinho, Pele, Zidane....), no fa bicicletes, elàstiques, rabones, passes sense mirar, passes de taló.... on brilla d'una manera sobrenatural es en el QUAN. S'assembla molt a en Michael Jordan amb això. Son els genis del QUAN.

Tenen un talent brutal, això és necessari. QUE el QUE FAS et surti sol, sigui com innat...és necessari per ser un crack mundial. Però els diferencia el QUAN. Cada microsegon saben escollir la decisió més correcta. No hi ha res pre-pensat, saben escollir QUAN han de fer la següent maniobra (xut, regat, passes, finta, quedar-se quiet, accelerar, reduir...) d'una manera molt pròxima a la perfecció. Hi han forces jugadors al mon amb l'habilitat d'en Messi però no els hi serveix per a res(per tant, no ho poden utilitzar) perquè NO saben escollir el QUAN i acaben perden la pilota...i si la perds moltes vegades, el teu entrenador no et deixarà fer aquelles jugades, ja que vol guanyar no que tu perdis pilotes.

Hi han hagut molts jugadors que feien coses semblants a en Jordan (QUE) amb la mateixa intensitat, potencia, salt i velocitat (COM) però cap amb la capacitat de fer-ho al moment just pq surti bé (EL QUAN). El QUAN el divideixo en 2 tipus i un tercer, només reservat pels genis. (El QUAN TEMPORAL, el QUAN EMOCIONAL i el QUAN SOBRENATURAL)

El QUAN temporal, de saber escollir el millor moment per fer una acció de forma més o menys natural en condicions habituals de partit i el QUAN emocional, de saber escollir igual o millor en condicions de molta pressió. No es el mateix saber escollir el QUAN en un estat o un altra, son coses totalment diferents. En Jordan era el millor en les dues vessants.

Era el millor escollint el QUAN fer aquella jugada i era el millor en la capacitat d'escollir el QUAN a mesura que hi havia més pressió. Quanta més pressió hi havia, quant més important era un partit, la seva capacitat d'utilitzar el QUAN es multiplicava per mil. La majoria de humans aquella pressió del moment faria què escollissim malament el moment (o més malament que en situació normal).

De totes maneres, en jugadors excepcionals com en Jordan (o en Messi) NO es poden explicar tot amb aquests dos QUANS, se'n necessita un tercer. Amb el simple quan emocional (saber gestionar la pressió, com sinó n'hi hagués) no s’explica el que podia fer. El tercer QUAN (el QUAN SOBRENATURAL), per força, havia de significar que el temps era diferent per a ell que per a la resta de rivals.

Quan un jugador es capaç de decidir correctament el QUAN sota pressió, amb baixissimes taxes d’errors, moltes vegades i durant un temps prolongat d’anys..això ja no es saber decidir sota pressió, és alguna cosa més enllà.

Aquest nivell d'encert sota pressió significa que tots els rivals saben que ho faràs, tots els entrenadors rivals saben que ho faràs, tots els espectadors saben que ho faràs, tots els entrenaments dels rivals es treballa pq no ho facis….i ho fas. Això va més enllà de saber jugar sota pressió. Tothom va contra tu…i ho fas.

Es el mateix QUAN que diuen que entren alguns músics i pintors..o segurament gent com l'Einstein o altres genis en cadascuna de les seves àrees. Un QUAN especial on tot va lent i pots veure i analitzar coses amb una clarividència que els demés no poden. Això els hi permet veure el QUAN amb una precisió quirúrgica, impossible d'anticipar per la majoria de mortals. Son gent que saben que veuen les coses com si estiguessin fora de l'acció, a càmera lenta, quan tothom va a 160 pulsacions. Això els hi permet jugar amb una seguretat altissima.

Aquest tercer QUAN gairebé el podem obviar, perquè només afecta a 1 o 2 jugadors de cada generació.

Per tant, per la gent que valora un jugador, sobretot quan està en edats primerenques, pel QUE FA, pel que veuen QUE FA...que estiguin tranquils, que gaudeixin del jugador i pensin que encara falta per veure COM HO FA i QUAN HO FA...i moltes vegades això només ho saben veure els grans especialistes o bé el temps, a mesura que els rivals t'ho exigeixen. EL temps es el millor aliat per acabar demostrant (o no) que el COM i el QUAN també els sabrà fer servir aquell nen, a mesura que cremi etapes.

Per mi, la importància que donaria a cadascun dels paràmetres seria així: 

• QUE (10%) 
• COM (40%)
• QUAN(50%)

No he fet cap estudi però la meva sensació es que va per aquí. 

He vist milers d'esportistes que feien coses increïbles a edats joves i després han desaparegut. SI el QUE FA fos tan important, per sobre del COM o el QUAN, tots aquests jugadors que parlo, haurien d'haver arribat a professionals. Perquè realment eren increïbles amb 10 o 11 anys.

EL QUE, el COM i el QUAN. Les tres potes del talent d'un jugador. I cadascuna més important que l'anterior. No pesa el mateix cada concepte.

A continuació he realitzat un vídeo on es veuen 3 exemples on es demostra que el QUAN es la clau a l'esport d'alt rendiment.