Emilio Duró - Optimisme i il·lusió

Conferencia d'un tal Emilio Duró que diu coses molt divertides sobre l'important de la vida, enfocat a un auditori ple de directius d'empreses.

I que ve a dir moltes de les coses que dic al blog..amb el seu estil, però molt i molt divertit.

En el fons es un showman, que utilitza algunes frases d'altres grans conferenciants (com steve jobs o eduard punset) o de llibres, però crec que la manera de transmetre-ho es molt i molt bona. Segurament algunes coses que diu poden ser qüestionables però moltes son coses fresques, transmet molta energia. Jo m'he divertit molt i ho he trobat molt interessant.

Es veu que no fa gaire l'ha entrevistat en Buenafuente, gracies a l'èxit d'aquest vídeo a la xarxa.

Es molt llarg però molt i molt i molt i molt i molt i molt recomanable...agafeu "palomitas", connecteu l'ordinador a la tele de casa i ha riure una estoneta...

Comentaris

  1. Josep6 d’abril del 2011, a les 8:53

    Avui en dia hi ha dos bàndols: Emili Duró i Santiago Niño Becerra.

    ResponElimina
  2. Gaby6 d’abril del 2011, a les 13:32

    Je, je..tens raó.

    Que vols que et digui, prefereixo aquest tal Emilio, si he d'escollir.

    En Niño-Becerra es molt interessant escoltar-lo però cada vegada sembla més un Nostradamus.."A partir del juny del 2012, a les 21:30h es produirà un pick-oil i farà que al setembre del 2012 puguin els preus un 12,5986%"...

    En el fons, l'interessant es escoltar gent que digui coses diferents per ajudar-te a crear la teva opinió.

    I a mi, tos dos m'agrada escoltar-los.

    ResponElimina
  3. Agnès Setrill.8 d’abril del 2011, a les 9:07

    Molt bo.

    Li passo el link del vídeo al meu "dire", però amb un correu que tinc anònim... després observaré la seva cara., ja et diré alguna cosa... :-)
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
  4. Gaby8 d’abril del 2011, a les 10:36

    Je, Je...

    Si millor un mail anònim....no sigui que pensi que es una indirecte molt directe.

    Merci per passar per aquí.

    ResponElimina
  5. Anònim11 d’abril del 2011, a les 13:48

    Ei gaby, soc en robert, jo no estic gens dacord amb això dels dos bàndols, niño becerra-duró.
    Tots dos parteixen d,un base molt interessant, nomes des de la realitat pots millorar.
    Hi ha una part del video que penso que es la nes interessant... I es quan parla del tiu de 40'anys que no es menja un rosco. Si un mateix no analitza be la situació on es troba, es dificil que canvii.
    Crec que avui dia hi ha suficients dades per a saber quan es produira el oeak oil, dl que passa es que a ningu li interesa començar a parlar d,aquestes coses... Vosaltres creieu que nomes en niño becerra i quatre mes eren els unics que sabien que venia una crisis.
    Visca l'optimisme tocant de peus a terra

    ResponElimina
  6. Gaby11 d’abril del 2011, a les 16:07

    Tens raó que realment no es cert que Niño Becerra i Duró no son realment dos bandols, en el sentit del que diuen. Ja que venen a dir el mateix de diferents maneres.

    Venen a dir que les coses s'han de canviar si hi ha clars indicis que no van bé, o simplement s'han de canviar perque hi han maneres de fer-ho millor.

    Però si es cert que podriem fer-los servir en dos bandols per la manera en que comuniquen el missatge.

    En Niño-Becerra té un caire més pesimista (segurament perque el que diu es tant realista que costa a molts d'acceptar-ho) i l'Emilio Duró comunica amb una força i energia que genera optimisme.

    Tot i que també em de salvar les distancies ja que un parla d'economia pura i dura i l'altre de les relacions interpersonals..

    Com sempre, tot depen del cristall amb que es miri i tot hi aixi tampoc hi ha resposta certa o falsa a tot...

    Jo, com deia en un anterior comentari, em quedo amb els dos. No vull tancar-me a escoltar una veu...vull escoltar a tothom (o al màxim) per ajudar a construir la meva propia visió del món. I aquests dos personatges, com molts altres, a mi, m'ajuden en aquesta construcció.

    Adeu Robert!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Per que a la muntanya fa més fred si la calor sempre va cap a munt i està més a prop del sol?

Imatge
Acabo de fer un escrit, que potser publicaran a la revista de l'escola dels meus fills, sobre per que a les muntanyes altes hi neva i fa molt fred, més fred que a baix. Trobo molt divertit entendre el perquè...el meu fill m'ho va preguntar i no vaig saber respondre...em vaig informar i vaig intentar fer un escrit que sigui el màxim comprensible per un nen...no sempre es fàcil però jo ho he intentat... Aquí va l'escrit: Per què a la muntanya fa més fred si l'aire calent puja i s'està més a prop del sol? No us heu preguntat mai per que a la muntanya fa més fred i hi neva més si l’aire calent puja i estem més a prop del sol? No hauria de fer més calor? Primer confirmem una cosa, l’aire calent puja per que pesa menys que l’aire fred que hi ha al seu voltant. Degut a aquest efecte, un globus, d’aquests que porten persones, pot volar. Escalfen l’aire de dins del globus. Això està demostrat. Per tant, si l’aire calent sempre puja, sembla evident que...
Més informació

Plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill....

Imatge
Fa uns minuts he llegit aquesta frase; per a ser feliç, per sentir-te realitzat en la vida s'ha de plantar un arbre, s'ha d'escriure un llibre i s'ha de tenir un fill.... El primer que he fet, per curiositat, es buscar aquesta frase per Internet per veure que hi trobava...i efectivament , he trobat el que esperava, molts escrits, alguns blogs i alguns comentaris de gent que tenia l'objectiu de fer aquestes tres coses per ser feliç, o per sentir-se important, o per sentir que havia fet alguna cosa important a la vida... Em supera aquest afany humà de buscar la felicitat a l'exterior, de creure que fent aquestes tres coses ja haurem aconseguit les nostres fites i podrem sentir-nos persones plenes.. De fet, està clar que cap de les tres coses son dolentes..plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill no es dolent ni es bo...tot depèn del que volguem a la vida i del que ens faci feliç. Plantar un arbre no te cap secret, ni tampoc crec que sigui una cosa...
Més informació

Que és la gravetat? (segons un senyor que es deia Einstein)

Imatge
Des de ben petit tenia assumit que la gravetat era una espècie de propietat de la matèria, principalment si era enormement grossa, de xuclar-te cap a ella, de no deixar-te marxar. Era una cosa que era així, un tòtem. De fet, segons Newton, era la evidencia clara. Si una cosa la tires cap amunt i cau i en canvi, la lluna no cau, es que la terra xucla amb alguna força. Amb aquesta idea vaig viure molts i molts anys....i sempre que explicava la gravetat a nens o a qualsevol altra, utilitzava la expressió "xuclar", per indicar clarament que la terra exerceix una força cap al seu centre. Moltes vegades havia escoltat la teoria d'Einstein, on deia que els cossos grossos curvaven/deformaven l'espai/temps..però era un concepte que creia que explicava altres coses, no pas la gravetat. Fins que un dia, mirant un documental d'Einstein vaig caure i vaig lligar el concepte " curvar espai " i " gravetat ". Em va xocar no haver-hi caigut abans. Supo...
Més informació