Ho faig perquè vull o perquè toca?

Aquest post utilitzaré la tècnica del diàleg per mostrar el que vull dir.

Es troben dos amics després que un d'ells hagi descobert que la seva dona portava 3 anys enganyant-lo amb un de la feina. El noi enganyat té 2 fills petits.

Amic: Com estàs?

Amic Enganyat: Fotut....la meva vida ara mateix no té sentit...quina puta merda!..sóc un gilipolles!

Amic: Fa 3 anys que anava amb aquell tio? no notaves res?

Amic Enganyat: Si, fa 3 anys que s'entenien. No notava res, a casa es comportava com sempre però sempre tenia moltes reunions i tenia molta feina...però es normal, es cap de recursos humans i té molta feina, com podia sospitar?.... No m'ho pensava.

Amic: Tu fent bondat mentre ella s'ho feia amb aquell paio!!!...quina mal parida..i ara que ho saps, t'engega i se'n va amb el tio!!!

Amic Enganyat: Si, tio!...mentre ella estava passant-s'ho be amb aquell tio, perquè les suposades reunions eren quedades d'hotel en hotel, i no per parlar precisament, jo rebaixant-me la feina per estar més amb els nens. Només treballava des de casa per anar-los a portar a l'escola, per anar-los a buscar, per passar les tardes amb ells, donar-los sopar, dutxar-los....tio!...ho arribo a saber i jo també me'n vaig de "picos pardos". Collons!!...quina ràbia que fa!...es com s'hi m'haguessin robat aquests últims 3 anys de la meva vida!!

Després d'aquesta conversa es poden deduir moltes coses però per mi hi ha un punt vital. Un punt que sempre et donarà sentit a la vida o bé el teu sentit de la vida serà com un castell de cartes, on si en treus una de sota, cau tot.

El que vull recalcar es que et pot deixar la teva parella, et pot estar enganyant durant els últims 3 anys però si tu, durant aquest temps, estaves fent el que senties, estaves fent realment el que t'omplia, el que creies...l'únic que perds es a la teva parella (ara deixem a apart les perdues materials i dels nens, ja que no vull parlar del futur, sino del passat), com deia, només perds la teva parella.

Però, i si en els últims 3 anys feies les coses perquè eren les que s'havien de fer però el teu cap sempre en volia fer altres, on et senties una mica esclau de la teva realitat degut a la teva parella...llavors, no només has perdut la teva parella sino que els últims 3 anys de la teva vida han estat un teatre simplement perquè ella era actriu de la teva obra de teatre.

Per tant, si aquest noi va rebaixar les hores de feina perquè creia que estar amb els seus fills era el més important del món, creia que era important poder anar-los a portar i recollir, creia que poder gaudir de moments amb els seus fills era irrepetible i per tant lluitaria perquè el mínim de gent li poguessin robar aquests moments, creia que això l'emplenava...si realment pensa així, només a perdut la seva parella. [Els fills potser també -degut als jutges, lleis...-, però recordo que aquest post vol parlar de la sensació dels 3 anys perduts en el passat i no pas del que pugui passar al futur].

Però si aquest noi feia tot això simplement perquè la parella ho necessitava, simplement perquè algú ho havia de fer i pel que sigui li va tocar a ell, però realment es sentia com un esclau de les seves circumstancies....acaba de perdre parella i gran part dels últims anys de la seva vida. 

Però el més greu es que estava perdent els anys de la seva vida encara que la seva parella no l'hagués deixat.

Amb això vull referir-me a viure la vida fent el que creus i el que t'apassiona, el que t'omple..si ho fas aixi, encara que tinguis perdues només hauràs de lamentar les perdues però no res del que has fet, tot seguirà tenint sentit ja que sempre has estat fidel a  tu mateix, el sentit de la teva vida es i ha estat lluitar per ser tu mateix...i això ningú ens li pot robar. 

Si fas el que fas perquè si...llavors quan tens alguna perdua, es pot ensorrar el teu món.

I no estic parlant de ser un egoista en el món de la parella sino que dins de la parella, i el que cadascú fa un per l'altre, tothom tingui un sentit vital més enllà del compromís amb la parella.

I pels futboleros, un exemple molt recent.

Si el Barça perd els pròxims partits amb el Madrid la gent hauria de veure que simplement es perden aquells partits i res més..ja que tot el camí per arribar fins aquí te un sentit, te una direcció, els aficionats s'ho han passat de conya veient-ho, tothom a fet el que creia, tothom a jugat segons sentia, tothom a estat sincer amb el que enten que es jugar bé al futbol i ningú pot pensar que l'últim any ha estat un engany.

Si el Madrid perd els pròxims partits...no queda res...ja que el camí que ha seguit no te cap direcció definida, no s'ha vist cap línia de joc definida, ningú acaba de creure en aquest sistema a menys que es guanyi. Sino guanyen titols es pot considerar l'últim any perdut, com el nostre amic enganyat. (Que consti que no soc culé)