Algú pot violar la meva filla?
Amb aquest titol tant provocador i que potser farà passar per aquí algú de la DGAIA en comptes d'estar detectant casos Alba, o algú d'algun cos policial, vull parlar de la psicosis que patim les societats modernes occidentals amb el que te ha veure amb la seguretat dels nostres fills.
D'entrada explico el cas personal que em va fer decidir a escriure aquest post, tot i que ja n'havia escrit un de semblant fa un temps.
La meva filla de 5 anys molt sovint m'acompanya a passejar la gossa. Visc a una zona rural amb camins de sorra i el camí que acostumo a fer amb ella es un passeig de 10 minuts.
Em va demanar si podia anar ella sola (mentre jo em quedava amb el germà petit) a fer el passeig, sap perfectament el camí, a ple llum del dia, amb camins força transitats de gent que va a passejar, no hi han penyasegats, no hi han animals salvatges perillosos, no ha de creuar cap carrer, no hi ha cap via de tren, no hi ha cap aeroport, no hi ha mar ni llacs, ni "arenas movedizas" (que es veu que no existeixen, vaig escoltar)...només un camí preciós, ple de floretes, herbetes, pedretes i pinyes a les que pot llançar a la gosseta perquè vagi a buscar.
Per tant, sino hi ha cap perill evident, perquè em va costar contestar? Perquè vaig dubtar, si confio plenament que la meva filla es capaç de fer-ho?
Primer vaig pensar que potser algú li podria fer mal. Estic malalt, estem malalts com a societat quan veiem perills a tot arreu, pensem que ens violaran els nens, o els segrestaran o els mataran a la mínima que els deixem sols.
No sóc ingenu i evidentment se que hi ha gent perillosa pel món però d'aquests sempre n'hi han hagut, com el gilipolles de turno que condueix begut i mata a una família. Però no es normal, no hi ha gent perillosa a cada cantonada, en la nostra societat no hi han violadors de nens o segrestadors de nens a cada cantonada esperant les seves presses.
Els mitjans ens bombardegen amb informació que no sabem digerir i transferim a algun lloc del cervell que ens deixa paralitzats.
Trobo lògic el sistema, el nostre cervell no esta dissenyat per pensar d'entrada, està pensat per sobreviure, per tant, si tu reps noticies de violacions, segrests o assassinats de menors això va a un lloc molt profund i per sobreviure tu i la teva família aquell fet sempre està allà, amagan-t'he la realitat, fen-te veure una realitat distorsionada ja que al cervell se li'n fot la realitat...només vol sobreviure i que sobrevisqui la teva descendència.
Per tant, encara que la raó et digui que no passa res, l'instint de supervivència et dirà: "i si la violen", "i si uns dolents li fan alguna cosa", "i si l'enganyen", "i si...".....i acabes per segrestar la vida de la teva filla i la seva independència i procés de maduració per evitar situacions que no es produirien mai, en un 99,99999% dels casos no passaria res.
Fa unes generacions endarrere els nens corrien sols pels carrers i maduraven i agafen seguretats, capacitat de prendre decisions amb els fets més mundans de la seva vida...ara només poden decidir quin color de roba volen, que volen menjar...algú pot pensar que abans no s'escoltaven aquestes coses que diuen a la tele....bé, si, abans la gent que vivia en masos no tenia tele, i si tenia radio no parlaven de coses que passaven al seu poble..per tant tot era llunya.
També alguns diran que abans no hi havia gent tant dolenta....vaja, una altra mentida. Molts dels casos destapats d'abusos sexuals a menors per l'església eren de nens que ara tenen 40/50 anys.
La meva mare mateix, que sempre diu que avui en dia es molt perillós, que hi ha gent molt dolenta..ella mateixa reconeix que quan era petita i anava a "engegar" vaques (amb 7 anys ja li feien fer) tenia por d'un home del poble que moltes vegades la seguia....però es igual...abans era diferent i ara no...per molt que vulguis convencer a algú.
Algú em vol fer creure que abans, que la relació de l'home amb la dona era de clar masclisme, que moltes dones eren maltractades pels seus homes, aquests tipus d'homes no era més fàcil que engendres monstres capaços de fer altres coses? que no pas ara, amb el canvi de la relació home/dona (o que encara està en procés de canvi, però canviant en la majoria de parelles).
Tot i la meva seguretat en la seguretat del passeig de la meva filla, per culpa d'aquesta part de cervell que vol sobreviure a tota costa i que no em deixa que la meva raó tingui raó....no ho tenia clar del tot.
Al final vaig decidir que aquell dia no hi aniria sola, però li vaig dir que un altre dia hi aniria, la vaig convencer i ja està. (i si no la hagués convençut tampoc hi hagués anant fins que jo pogués vencer la meva part salvatge del cervell que m'empenyia a veure fantasmes)
Per evitar una visió subjectiva dels perills reals a la nostra societat (podia estar equivocat i que realment la ciutat estigui plena de violadors de nens o segrestadors), vaig parlar amb un amic que es mosso d'esquadra i li vaig demanar el nombre de denuncies per violació a menors, abusos sexuals a menors, agressions a menors, segrests a menors i assassinats a menors la meva ciutat.
Amb aquelles dades em vaig tenir prou per certificar que jo tenia raó encara que al meu cervell li costes donar-me-la.
Em va dir que abusos sexuals a menors n'hi han poquissims i els que hi han son comesos per familiars directes o pares, la majoria de families força cardades. I moltíssim de tant en tant hi ha alguna denuncia per sobre algun membre d'alguna associació, casal, escola, club però que no acostumen a ser certes. Per tant, el 99,9% de les possibles violacions, abusos a menors es produeixen en cercles tancats, families o grups de "confiança" com clubs, casals i aquest últims, la majoria son falsos i n'hi ha poquissims al cap de l'any, es poden comptar amb les dues mans, però al carrer, a plena llum del dia i per desconeguts es quasi desconegut a la meva ciutat i rodalies.
I ara que ningú em digui que ves a saber els casos no denunciats que hi han, no siguem tontos, pesem una mica, deixant de banda els abusos dins de la família, que aquests es poden tapar, quin pare/mare que li violin/matin/segrestin la filla no ho denunciaria?...tothom!!..per tant es una dada molt i molt creïble, molt més que les denuncies per agressions físiques de la parella, ja que la parella pot fer pressió, por, intimidació per que no es produeixi la denuncia..
Aquest amic meu em va comentar que a un dels llocs on hi havien més denuncies de violacions era Lloret de Mar...jo no visc a Lloret i tampoc crec que la meva filla es trobi en el mateix lloc on les suposades violacions de Lloret, per tant no m'afecten aquestes dades.
Ara jo ho tenia clar, la meva visió de la realitat i la realitat objectiva constatada mitjançant estadístiques policials coincidia.
La meva raó ja podia enviar a prendre pel sac la meva part de cervell preocupada per salvar la vida de la meva filla.
No existia tal perill perquè valgues la pena que em preocupes més d'ell que del mal que li poden fer a la meva filla tota la merda que ens col·loquen al menjar, tota la merda que hi ha a l'aire o tota la merda i pors que li pot transmetre aquesta societat malalta, plena de pors, dubtes, inseguretats sobre fantasmes i que ens provoquen passar per la vida mirant-la darrera la barrera.
Però tot i aixi, tot i aconseguir tenir clar que la meva filla pot anar a passejar amb la gossa per un lloc que coneix perfectament, a plena llum del dia, ja que es capaç de fer-ho...encara em ballava pel cap un altre dubte.
Si jo deixo la meva filla anar a passejar sola perquè tinc clar que es segur i inclús beneficios per la seva maduració, que passarà amb el 95% de societat que pensa al contrari que jo? que passarà quan es trobi amb algun d'aquests passejants quan la vegin? Poden pensar quina classe de pare dec ser (que això no em preocupa res), poden no veure-ho clar i acompanyar-la a casa o poden trucar a la policia...
Això m'emprenya i se que es provable que pugui succeir.
De totes maneres, vull que la meva filla gaudeixi de la llibertat d'un passeig per un lloc tant idílic, i si li ve de gust anar a recollir flors i al seu germà petit no li ve de gust..ella pugui anar-hi tranquil·lament. Ja us dic, estic segur dels beneficis d'aquesta responsabilitat sobre ella i també estic plenament segur de la falta de perills del passeig.
Quan es doni el cas, la deixaré que vagi a fer el passeig i l'unic que faré es donar-li un paper amb el meu telèfon, perquè quan algun/a preocupat/da per la vida de la meva filla em pugui trucar i constatar que el seu pare l'ha deixada anar sola...llavors, si li ve de gust realitzar una altra trucada a la policia..doncs mira, podré dir el mateix que dic a aquest blog a persones que no el llegirien mai.
Crec que aquesta decisió serà una eina molt important en la maduració de la meva filla, com pot ser-ho fer-li valorar les coses que té, l'importat de mostrar els sentiments, la gestió de les seves emocions, el respecte pels pares, professors, l'importat de fer les coses ben fetes, el treball i sacrifici quan vols aconseguir una cosa...
Com alguns dels lectors poden seguir pensant que no es correcte el meu raonament, deixo el link d'una contra de La Vanguardia de fa uns quants mesos, d'una mare que deia el mateix que he vingut a dir jo i que tinc en un post anterior d'aquest blog.
.jpg)
Molt bona reflexió.
ResponEliminaA l'estat ja li convé posar-nos la por al cos: La mainada, per instint natural, aniria sola, i maduraria abans, com has dit. Però a l'estat no li convé gent que pensi i que sigui autodepenent. A l'estat li convé que la mainada tingui por d'anar sola -por transmesa pels seus propis progenitors que aixís ja fan la feina-, perquè ja d'adults, tinguin por de fer res pel seu propi peu sense haver de dependre de l'estat: Ai si vaig sol aquí, ai si deixo la feina perquè m'està posant malalt, ai si no tinc uns estalvis, ai si no estic assalariat...
I sí, el pitjor és la resta de la gent que ja farà la feina, trucant a serveis socials si cal. Això és el més decepcionant.
Encara recordo quan amb 8 anys la professora em va cardar una bronca de maria santíssima un dia que no volia anar a col.legi perquè la meva mare estava malalta, dient-me que ja era prou grandeta com per anar-hi sola. Quins temps.
Paraula de verificació: REALIA
EL tema dona molt de si, però ho has explicat de manera molt complerta, la sobreprotecció, la incomoditat a la crítica, etc.. estic totalment d'acord amb tu, i la canalla no són tant estúpits com ens pensem, a vegades fem que es tornin més il·lusos i indefensos.
ResponEliminaSi anessin sols per un carrer amb trànsit, amb 3 anys, ja s'apartarien si vingués un cotxe sense que ningú els digués allò de "Compte! arrecera't! ,que ve un cotxe!" .,hi ha perill, és clar, sobretot si el nen va nerviós, insegur, s'atabala o per el contrari està jugant amb altres nens i està massa distret.
Per això, si la teva filla estava convençuda que ho volia fer i podia, en aquesta edad que els agrada fer coses per ells mateixos, això els dona confiança, autonomia, i segur que no li hagués passat res. A diferència que si tingués por, la obliguessis, que aleshores potser si que et tornaria amb algún blau o rascada,..que ja veus!
iaia: No tinc clar si es l'estat directament o es el sistema que em creat que està viciat per tots costats i som ninots que ens sembla que controlem les nostres vides i simplement som marionetes del sistema. Les noticies de violacions i tota la pesca no ho decideix l'estat sino una tele per guanyar més calers.
ResponEliminaJo et puc dir que a Salt, despres de diversos accidents apareguts als mitjans de comunicació a un conegut meu el van entrevista i no va sortir la seva entrevista a la tele. Saps perquè? Perquè va dir que eren fets puntuals, que hi havia molta immigració però a ell mai li havia passat res ni se sentia més insegur.
Els que van sortir eren els que deien que Salt era un polvorí, els que deien que passaria com als suburbis de París. De fet, tinc pendent un Post sobre aquest tema.
Agnes: Evidentment una ciutat té perills per nens petits, es evident. Però que tingui perills no vol dir que un nen de 5 anys no estigui preparat per fer coses sol dins d'aquesta ciutat. I de fet, ni tant sols parlava d'això, jo parlava de fer una volta pel camp, que encara es més trist que algú pugui pensar que es perillossisim.
La contra d'avui a La Vanguardia diu coses molt interessants sobre l'estimulació dels nens a edats primerenques, entre altres temes.
Aquesta setmana la penjaré (la contra) per comentar-la per si algú no l'ha pogut llegir.