No t'esforcis tant....

Aquest últims dies he dormit molt poc. Vaig començar un modul nou dins d'un projecte que fa temps que estic fent.

Aquest modul serveix per calcular unes comissions cada final de mes. Vam començar el modul massa pròxim al final de Maig i comptàvem (jo i el cap) que desenvolupar aquest modul podria portar 20 dies. A mi em semblava que es podia fer en molt menys però no ho tenia clar, no coneixia tan bé la feina a fer com el cap.

M'ho vaig mirar a fons i realment vaig veure que era possible acabar-ho aquest final de mes, just però possible. A part, també era una bona cosa acabar-ho abans de final de Maig per poder-ho provar. Sino ja no es podria provar (d'una manera real) fins a final de Juny.

He passat alguns dies sense dormir, principalment l'ultim dia abans de presentar-ho. vaig anar a dormir a  les 5h del matí i vaig aixecar-me a les 7h.

Ja se que aixo no es bo però era un fet puntual, era important fer-ho. No ho faig cada dia. Sino ja estaria mort. (el dia següent vaig dormir 12 hores seguides)

Però el tema no es aquest.

Les persones que han d'utilitzar aquest nou modul (tot i que falten alguns retocs no importants) s'han sorprès agradablement de tenir-ho tan ràpid i el cap també. No hi contaven. He reduït el temps previst, una part perquè estava mal dimensionat el temps i una altra part perquè m'hi he fica't a mort per acabar-ho, perquè sabia que era important. 

La persona que realitzava el càlcul, fins ara, no tenia totes les dades i tenia que perdre dos dies a calcular i revisar totes les dades abans de donar-les per bones. Ara en menys de 1 hora ho pot tenir tot fet.

Aquest post no es per fardar que en se molt i que soc la repera. Simplement es per possar-se en situació.

La resposta d'alguna gent del meu entorn, quan ho he explicat, no ha estat felicitar-me, o creure que potser fent les coses bé tindré més possibilitats de seguir tenint feina o que pugui trobar noves feines degut a que força gent em pot tenir ben considerat pels meus resultats.

No.

Algunes persones, el primer que em diuen es:

"Ara ja els has acostumat, ara sempre ho hauràs de fer aixi..." (clar, es que sempre t'has d'arremangar quan tens temes importants a davant...es com dir que no faci masses manualitats amb els meus fills pq s'acostumen..el dia que puc fer moltes manualitats les faig i el dia que no puc no...però el dia que decidim fer manualitats fem el millor que sabem...com intento fer a la feina)

"Ja, però les hores de la nit no les cobres, no?" (No, no les cobro però les que cobro, ningú ve mai a discutir-les, ja que confien en mi i en la meva productivitat i que no estic mirant el facebook en comptes de treballar)

"No podien esperar a Juny?" (si, poder podien però he intentat anar al meu màxim, que es com entenc s'ha de viure la vida...fent sempre el màxim que puguis en tot el que creus important)

"I que, com t'ho agrairan aixo?" (doncs seguint confiant en mi en el futur i si em foten fora "currant-m'ho" aixi...llavors puc estar tranquil que he fet tot el que estava al meu abast)

I alguna frase més....

Potser tenen rao però jo crec que amb la fil·losofia que aporten aquestes frases no es fàcil tirar endavant i molt menys en el context de crisis on estem. 

De fet, amb la crisis que hi ha, em sobta que hi hagi gent que encara vegi el meu sobre esforç d'aquesta manera.

El temps em donarà o traurà la raó. O no.....