Les tentacions et fan perdre el temps o et fan creixer?

Fa uns dies estava parlant amb un pare sobre el tema de portar els nens a les fires (atraccions) de la ciutat, ara que son festes.

Segons ells, si no fos per la seva parella, no portaria a la seva filla a les fires. Creu que es perdre el temps, ja que no li aporta res. Que en treurà? Que li aporta? Es llançar els diners, no es educatiu....Creia que es millor que la seva filla estigui fent un passeig per la muntanya, en una platja, pintant, jugant amb les amigues...

Com sempre la opinió de cadascú es molt respectable.

Però jo vaig explicar-li el meu punt de vista i la meva experiència. Que evidentment no hi va acabar d'estar d'acord del tot.

Nosaltres, quan son fires, solem anar a les atraccions tant com el pressupost ho permet. Un dels dies de fires les atraccions valien 1 euro, per tant, ideal per rebentar totes les atraccions i llavors dosificar la resta de dies.

Vam pensar una manera que fos divertida per a ells i que, de retruc, en traguessin profit. 

Vam obrir la seva guardiola, posar els cèntims en un parell de bolsos d'aquests petits i que cadascú s'auto gestiones les seves fires.

Tenien quantitats diferents (o sigui que algun podria pujar més que l'altra, i ho sabien, depenia del que cadascú tenia a la seva guardiola.). 

D'entrada estava jo sol a fires amb tots 3 i la meva feina era estar amb la petita(1.5), els 2 grans (7 i 5) van anar amb els seus grupillos d'amics (i amb els pares) i anaven pujant al que més els hi agradava sense consultar-m'ho. Agafaven els cèntims de la cartera, miraven que sumes 1 euro, i anaven a pagar.

I va haver un moment on la nena (7) volia un cotó de sucre, i li vaig dir que ella mateixa, que se'l pagues. El cotó valia 2,50€, es va parar un moment, suposo que va rumiar que eren 2 atraccions menys que pujaria i va decidir no comprar-se'l. (Si jo li hagues pagat no hauria rumiat res d'això).

Quan s'acabessin els cèntims, tenien clar que ja estava però tampoc va fer falta, no els van acabar. No van tenir prou temps...tenien uns 11 euros cadascú aprox.

Per tant, com sempre dic al blog, les coses no son bones ni dolentes d'entrada, sino es la manera amb que les afronten, les intencions que hi fiques i l'us que hi fas el que converteix les coses en bones o dolentes. 

Com havia dit alguna vegada, un ganivet que talli moltíssim es una eina bonissima a la cuina però també algú el pot utilitzar per matar..per cap de les dues accions es culpa del ganivet....sino de la persona que l'utilitza.

Per tant les fires no son dolentes ni bones.

Potser estic equivocat però jo crec que la manera que em enfocat les fires ajuda als nostres fills a madurar. 

A la vida es trobaran sempre moltes coses que els atraurà, que els hi agradarà (com les fires), moltes tentacions en les que caure (i que cauran)..doncs jo aprofito les fires perquè de ben petits sàpiguen gestionar aquestes sentiments ells sols. A la majoria de nens els hi encanta anar fires, doncs que millor per aprofitar a que ells mateixos sàpiguen mesurar el que costen les coses i ha on està el límit, saber fins quan està bé i fins a on ja n'hi ha prou. Fins quan es raonable i fins quan estan passant-s'he. 

I de passada els ajuda a l'assignatura de mates....han de comptar quan paguen i quan els hi donen el canvi.....nosaltres no hi erem per comprovar-ho...i si els enganyen, pujaran a  menys atraccions.

No se si serveix de res o no però el que puc assegurar es que puc anar a fires sempre, cada dia si ens ve de gust, i els nens poquissimes vegades s'han queixat ni mai han plorat al marxar. Alguns dies només hi hem anat per comprar un cotó de sucre i no han pujat a res i ningú s'ha queixat ni tant sols han demanat per pujar. 

Quan se que altres families si no volen tenir problemes el que fan es no acostar-se a les atraccions. 

Son 2 maneres de veure-ho..evitar el conflicte fugint o que aprenguin ells a gestionar el conflicte i així nosaltres com a pares som mes lliures per fer el que vulguem.

El pare que li vaig explicar això no hi estava d'acord, ell creia que li podia donar aquesta educació sense passar per fires...segurament te raó. 

També potser que a nosaltres ens agrada anar a fires i volem que els nostres fills ho gestionin bé per poder-hi anar tranquils sempre que volguem, encara que no tinguem pensat pujar a cap atracció i altres pares no els hi agradi anar a fires i només vulguin anar-hi el dia de rigor i llavors marxar ben lluny.