l'home es tecnologia
Fa temps vaig llegir algú que deia que el que ens feia humans es la tecnologia.
Em va semblar molt superficial. Els humans, sense tecnologia, seguim sent humans.
Però amb el temps vaig entenent aquesta frase i ja he començat a compartir-la.
Els humans, sense tecnologia, no serien els humans que ara coneixem. No dic que serien pitjor.
Quan parlem de tecnologia la gent pensa en l'Iphone o el Ipad. No em refereixo ha això.
La domesticació dels animals, l'agricultura, els empelts als arbres, l'escriptura, l'impremta, les matematiques, l'electricitat, el foc, les eïnes, els cavalls, la roda.....sense res d'això no podriem entendre la raça humana tal com ara.
Imagineu un món sense electricitat/energia (sense rentadora, sense rentaplats, sense maquines a les industries...), una agricultura sense grans maquines on un sol pages pot alimentar a milers de persones...o un món sense escriptura.
Per tant, el que ens fa humans, tal com els entenem ara, es la tecnologia.
I a que ve aixó?
Fa uns dies parlava amb algú que estava preocupada perquè la tecnologia està suplint molts llocs de treball.
- Això no es bo - deia.
- De que treballarà la gent? - repetia.
No se si es bo o no...però el que ens ha fet arribar fins aquí es la tecnologia i sembla que l'unic camí es seguir produint tecnologia. Per exemple, per solucionar el maltractament que fem al planeta només es solucionarà fins que descobrim tecnologies millors a les actuals.
Durant la revolució industrial la gent també es va queixar molt de la feina que treien les maquines. Fins i tot i hagué un moviment que es dedicava ha anar a les fabriques a xafar les maquines.
Els humans haurem de fer altres feines on es depengui de la nostra intel·ligència creativa, deductiva o la nostra capacitat d'improvisació. Les feines repetitives i que es poden fer per una maquina, seran substituïdes totes per una maquina en pocs anys.
Per exemple, google ja està desenvolupant un cotxe sense conductor. Algu te dubtes que els trasllats de mercaderies internacionals seran no tripulats en poques decades? (camions, vaixells, avions, serveis (escombraries, neteja...)...)
Els que llegeixen els comptadors elèctrics ja tenen els dies comptats, en pocs anys ja no farà falta. Els nous comptadors s'autollegiran.
Els repartidors de correspondència cada vegada aniran a menys (s'acabarà fent tot per internet) i nomes es mantindran els de paqueteria, fins que no s'inventi la tele transportació d'objectes. ;-)
Moltes empreses de producció de peces (cargols, encaixos, perfils.....) seran substituits per impressores 3D on el client s'imprimirà les seves propies peces sense necessitat de comprar-les.
De fet, una noticia recent parlava d'una empresa xinesa que fa servir una impressora 3D gegant per construir una casa habitable.
Moltes companyies ja estan substituint les caixeres de les seves botigues per maquines. Si una caixera nomes serveix per passar un producte per un codi de barres, es evident que serà substituïda en poc temps. Només tindran sentit les caixeres/botiguers que donin un valor afegit, com donar consell.
Ja fa anys que està inventat un "codi de barres" que es pot llegir simplement passant el carro per un detector. Per tant, passant el carro ple, ja et sortirà al final l'import de la compra.
Per tant, el futur es aquest, la humanitat sembla que es l'unic camí que te per progressar com especie. Doncs deixem de queixar-nos i intentem que els nostres fills encaixin en aquest futur.
Les pròximes decades, sino ens ensorrem, crec que seran d'uns canvis brutals, que no podem ni imaginar-nos. El que ha passat aquests ultims 100 anys no serà res comparat amb el que sembla que pot venir.
Tampoc vull dir que la tecnologia ho solucionarà tot però si que es evident que com a societat em progressat a mesura que teniem més tecnologia i més repartida entre la gent. De moment sembla que sol ser aixi.
Es bo o es dolent, no ho se, però es el mateix camí que portem recorregut des de fa més de deu mil anys.
I en comptes de pujar-hi al carro als nostres fills, encara el seguim educant, en molts aspectes, com fa 100 anys.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada