Per a que serveix profe? Aprendre jugant

Una de les feines que tinc es formar a adults en l'àmbit de la informàtica.

Sempre miro que la feina que em toqui fer, sigui la que sigui, em motivi i sinó em motiva miro la manera de donar-li la volta per trobar alguna cosa que em faci enganxar-mi.

En el cas de les classes, a part de seguir el temari que toca, miro d'innovar (dins de les meves limitacions) i penso maneres d'enganyar als meus alumnes.
Que aprenguin coses noves sense que se'n adonin, mentre juguen, intentar que no vegin una cosa farragosa per aprendre sinó un repte que no poden evitar enfrontar-si.

Crec que tots tenim clar, a aquestes alçades del segle XXI, que el ser humà, quan fa els grans aprenentatges a la seva vida es mentre juga, mentre gaudeix fent alguna cosa. Es molt més difícil aprendre quan el que fas no et motiva.

Podríem dir-ho diferent, hi ha milions de maneres diferents d'aprendre però n'hi ha una que es la millor, aprendre jugant, innovant, creien que ets tu el que fas els passos per descobrir aquest nou coneixement, ajudant a l'alumne a perdre la noció del temps mentre realitzes aquest aprenentatge.

Si aconsegueixes que un alumne perdi la noció del temps mentre realitza un exercici, que quedi submergit en aquell mon i desaparegui la resta de coses, llavors, crec, que com a professor has fet la teva feina.

Llavors queda la part de l'alumne de tenir la força de voluntat de seguir durant mes o menys temps repetint aquell coneixement, ja que en tot domini d'un coneixement hi ha una part d'aprenentatge inicial i una altra part de repetició fins al domini desitjat.

Quan preparo exercicis es sempre el primer que tinc en compte.

Aquest exercici es prou atractiu perquè sigui inevitable saber com es resol? Sino ho es, com ho puc fer-ho?
Es igual que no ensenyis tot el temari, es igual que només facis el 60% del temari, es igual que cap exercici tingui utilitat pràctica. (que també miro que en tinguin)

Si has estat capaç de fer gaudir a un alumne en una matèria, de passar-s'ho bé, d'estar predisposat a resoldre qualsevol problema futur...serà capaç de resoldre molts més problemes que si s'explica el 100% del temari però l'alumne no s'ha divertit mentre feia la materia.

Un parell d'exemples:

Classes de Powerpoint:

Tot i ser un programa relativament fàcil d'utilitzar, com puc esprémer el màxim als meus alumnes perquè absorbeixin el programa, perquè, sense que se'n adonin, s'estiguin convertint en uns experts?

Doncs descarregueu aquest powerpoint de StarWars que fan tots els meus alumnes.

Star Wars (powerpoint)

I en el cas d'Excel, descarregueu aquest exercici on simulem un ascensor d'una casa. Es un joc però per a realitzar-ho es necessita un domini i un coneixement del programa que va més enllà de l'usuari estandar.

Ascensor (excel)

Alguns podeu pensar que son dos exercicis xorres...i efectivament, trets de context son xorres. Però es indiferent, amb ells aconsegueixo que siguin experts amb aquests programes...i llavors seran capaços de resoldre exercicis xorres o seriosos. I com es divertien mentre el feien, el seu cervell ha absorbit molt més bé tots els coneixements que han utilitzat mentre el resolien.

Anomeno a aquests exercicis, exercicis "karate kid". No semblen servir per el propòsit del curs però fan molt més del que sembla, com el senyor Miyagi amb en Daniel, a la pelicula, amb tot allò de "dar cera, pulir cera"...(l'únic que a la peli estava putejat mentre donava cera i jo intento que s'ho passin bé)

"La letra con sangre entra" ha passat a l'historia.

De fet, la gent més talentosa sol ser la gaudeix amb el que fa, sol ser gent apassionada amb el que fa. Per tant, la feina d'un professor es fer apassionar als alumnes amb la matèria que toca.

Evidentment hi ha materia més fàcil d'apassionar-se que altra...però si heu vist prou episodis de "quequicom?" (programa de ciencia del 33) us adonareu compte del temps que em perdut a la nostra vida escolar.
El que han costat molts conceptes que ens han volgut explicar al llarg de la nostra vida escolar i amb un simple "quequicom?" pots veure la llum de coses molt complexes.

I es una roda que ajuda als meus alumnes però també m'ajuda a mi. Els meus alumnes son feliços perquè aprenen sense ser conscients que aprenen de la manera clàssica i jo, com veig que s'ho passen bé, em motiva per superar-me i fer exercicis que encara els motivin més.

La rutina es el pitjor que pot passar a una aula. Fem amb passió el que ens toqui fer i intentem transmetre-ho a tothom que estigui al nostre voltant.

Em puc equivocar però jo m'ho crec.