Vesteix-te de seda i ningú sabrà que ets una mona...
Sempre havia sentit dir la frase:
"Encara que la mona es vesteixi de seda, mona es queda".
Cada vegada que em faig més gran, tinc més clar que aquesta frase es falsa. Molt falsa.
De fet, el món està ple de mones vestides de seda, amb ganes que la gent els vegi com a princeses belles i dolces. I no deixant que ningú els descobreixi.
Jo tinc molts defectes, com suposo la majoria dels humans, però si tinc alguna virtut es el meu compromís, la meva sinceritat i honradesa.
En relacions laborals m'he trobat molta gent que tenia una visió més pobre que la meva, amb menys coneixements que jo però s'havien disfressat de seda.
Sota un caràcter més agressiu, sota unes decisions que deixaven clar que eren inamovibles ja que eren infal·libles, sota el nom d'alguna especialitat de nom nou que assegurava que era la revolució i una visió que canviaria el món.
Amb aquestes característiques aconseguien convencer a la persona adient que la seva decisió era la millor.
En el fons tampoc analitzo si eren les millors decisions o no..ja que necessitariem una maquina del temps per provar totes les possibles decisions per saber quina era la millor.
El que si analitzo es que en el fons, les decisions no nomes pensaven en el millor per l'empresa on oferien la seva opinió, hi ha un alt punt d'egoisme, de pors a perdre pistonada, de ser el centre d'atenció sempre, a creure que som una peça fonamental o a vendre la moto.
En canvi, jo analitzo les situacions i constantment penso que es el millor per l'empresa, com si fos meva, intento avançar cap a camins segurs, que no es dispari el pressupost, que siguin opcions fàcilment realitzables a curt termini per poder comprovar que son utils, intento ser creatiu en les meves solucions però quan detecto que ens trobem un problema que ens pot encallar, busco una draçera/solució diferent i també se que no tinc la veritat absoluta, puc enriquir-me de les opinions dels altres.
Aquest ultim any m'he trobat fent molta feina encarregada per gent que tenia una visió egoista de la seva feina..en el fons, no els hi importava si trigavem un any o dos, en el moment que hi havia un problema no podien arribar a pensar que potser la seva proposta es podia flexibilitzar. Era aixi, costes el que costes. Era la solució única.
Aquesta gent genera toxicitat a l'empresa. Genera costos brutals ja que es necessita molt temps per desenvolupar el seu pla. I en el fons, no està pensant amb l'empresa, pensa en ells mateixos i la seva genialitat.
Però aconsegueixen convencer constantment a qui toca. Per que es mostren segurs...
Jo, al intentar ser sincer, coherent, no conflictiu, dialogant, vaja, intentar aprofitar al màxim el que jo costo a l'empresa, optimitzar al màxim el meu suposat talent...això no es tant atractiu. Es molt més atractiu algú que et diu que aniràs a la lluna i que ja sap anar-hi.
El que tinc clar es que al final, quan passa prou temps, tot cau pel seu propi pes. Algu que ha propossat solucions que han suposat molts diners a l'empresa i no han servit per res..o perque no eren prou utils o perque potser son utils però el temps de desenvolupament se'n va molt més lluny del que l'empresa podria soportar. Jo no els convenceré mai d'entrada, l'unic que puc fer es esperar...
I en molts casos la gent li agrada ser enganyada. Prefereix sentir una historia maca, encara que no sigui la que s'adapta més a les seves necessitats, que una visió més real i més factible.
Per tant, la frase, més real seria...Si la mona es vesteix de seda, ningu sap que es una mona.
Tot i saber això, jo mai seria feliç vestit amb seda, prefereixo que tothom sàpiga que soc una mona.
"Encara que la mona es vesteixi de seda, mona es queda".Cada vegada que em faig més gran, tinc més clar que aquesta frase es falsa. Molt falsa.
De fet, el món està ple de mones vestides de seda, amb ganes que la gent els vegi com a princeses belles i dolces. I no deixant que ningú els descobreixi.
Jo tinc molts defectes, com suposo la majoria dels humans, però si tinc alguna virtut es el meu compromís, la meva sinceritat i honradesa.
En relacions laborals m'he trobat molta gent que tenia una visió més pobre que la meva, amb menys coneixements que jo però s'havien disfressat de seda.
Sota un caràcter més agressiu, sota unes decisions que deixaven clar que eren inamovibles ja que eren infal·libles, sota el nom d'alguna especialitat de nom nou que assegurava que era la revolució i una visió que canviaria el món.
Amb aquestes característiques aconseguien convencer a la persona adient que la seva decisió era la millor.
En el fons tampoc analitzo si eren les millors decisions o no..ja que necessitariem una maquina del temps per provar totes les possibles decisions per saber quina era la millor.
El que si analitzo es que en el fons, les decisions no nomes pensaven en el millor per l'empresa on oferien la seva opinió, hi ha un alt punt d'egoisme, de pors a perdre pistonada, de ser el centre d'atenció sempre, a creure que som una peça fonamental o a vendre la moto.
En canvi, jo analitzo les situacions i constantment penso que es el millor per l'empresa, com si fos meva, intento avançar cap a camins segurs, que no es dispari el pressupost, que siguin opcions fàcilment realitzables a curt termini per poder comprovar que son utils, intento ser creatiu en les meves solucions però quan detecto que ens trobem un problema que ens pot encallar, busco una draçera/solució diferent i també se que no tinc la veritat absoluta, puc enriquir-me de les opinions dels altres.
Aquest ultim any m'he trobat fent molta feina encarregada per gent que tenia una visió egoista de la seva feina..en el fons, no els hi importava si trigavem un any o dos, en el moment que hi havia un problema no podien arribar a pensar que potser la seva proposta es podia flexibilitzar. Era aixi, costes el que costes. Era la solució única.
Aquesta gent genera toxicitat a l'empresa. Genera costos brutals ja que es necessita molt temps per desenvolupar el seu pla. I en el fons, no està pensant amb l'empresa, pensa en ells mateixos i la seva genialitat.
Però aconsegueixen convencer constantment a qui toca. Per que es mostren segurs...
Jo, al intentar ser sincer, coherent, no conflictiu, dialogant, vaja, intentar aprofitar al màxim el que jo costo a l'empresa, optimitzar al màxim el meu suposat talent...això no es tant atractiu. Es molt més atractiu algú que et diu que aniràs a la lluna i que ja sap anar-hi.
El que tinc clar es que al final, quan passa prou temps, tot cau pel seu propi pes. Algu que ha propossat solucions que han suposat molts diners a l'empresa i no han servit per res..o perque no eren prou utils o perque potser son utils però el temps de desenvolupament se'n va molt més lluny del que l'empresa podria soportar. Jo no els convenceré mai d'entrada, l'unic que puc fer es esperar...
I en molts casos la gent li agrada ser enganyada. Prefereix sentir una historia maca, encara que no sigui la que s'adapta més a les seves necessitats, que una visió més real i més factible.
Per tant, la frase, més real seria...Si la mona es vesteix de seda, ningu sap que es una mona.
Tot i saber això, jo mai seria feliç vestit amb seda, prefereixo que tothom sàpiga que soc una mona.
.jpg)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada