El meu fill volia ser banquer..
Fa uns dies vaig anar al banc i el meu fill va dir que li agradaria treballar en un banc..suposo que ha vist aquelles persones sentades tot el dia, fent clic a l'ordinador...i ha pensat...Donen centims per fer aixó?
Inclus els hi ha dit a ells que semblava xulo ser banquer. Que li agradava...
Jo li he dit, davant del banquer, que millor, si pot, es busqui una feina que li agradi que no una pas que sembli comode.
L'important es que aportis valor a la teva feina no només les teves hores.
Al final, si t'agrada una feina es com sino treballessis i sino t'agrada, per molt fàcil que sigui, l'unic que pots acabar fent es comptar les hores que falten per acabar.
Jo visc la meva feina aixi i em fa feliç..per tant, m'agradaria el mateix pel meu fill. De fet, es l'unic que em preocupa del futur dels meus fills...que trobin una cosa que els hi agradi i la puguin convertir en feina, en la seva feina.
No em preocupa gens que estudiïn més o menys, de fet, tinc la certesa que no serveix de gaire...bé, si vols treballar pels altres, potser si....no em preocupa que treguin bones notes...el que si intento, es que sapiguen apassionar-se per les coses, que el que els hi toqui fer, ho facin amb ganes....llavors, si ho viuen aixi, apareixeran coses atractives de sota les pedres, i potser alguna d'elles, els hi servirà com a mode de guanyar-se la vida durant alguna etapa de la vida..
Amb el superficialisme actual, crec que tinc moltes possibilitats de no arribar a donar-lis aquestes eïnes als meus fills, però vaja, la meva feina es intentar-ho...
Inclus els hi ha dit a ells que semblava xulo ser banquer. Que li agradava...
Jo li he dit, davant del banquer, que millor, si pot, es busqui una feina que li agradi que no una pas que sembli comode.
L'important es que aportis valor a la teva feina no només les teves hores.
Al final, si t'agrada una feina es com sino treballessis i sino t'agrada, per molt fàcil que sigui, l'unic que pots acabar fent es comptar les hores que falten per acabar.
Jo visc la meva feina aixi i em fa feliç..per tant, m'agradaria el mateix pel meu fill. De fet, es l'unic que em preocupa del futur dels meus fills...que trobin una cosa que els hi agradi i la puguin convertir en feina, en la seva feina.
No em preocupa gens que estudiïn més o menys, de fet, tinc la certesa que no serveix de gaire...bé, si vols treballar pels altres, potser si....no em preocupa que treguin bones notes...el que si intento, es que sapiguen apassionar-se per les coses, que el que els hi toqui fer, ho facin amb ganes....llavors, si ho viuen aixi, apareixeran coses atractives de sota les pedres, i potser alguna d'elles, els hi servirà com a mode de guanyar-se la vida durant alguna etapa de la vida..
Amb el superficialisme actual, crec que tinc moltes possibilitats de no arribar a donar-lis aquestes eïnes als meus fills, però vaja, la meva feina es intentar-ho...
I si resulta que no hi ha cap feina que els apassioni?
ResponEliminaEs molt provable que trobi alguna cosa que el faci vibrar més que la resta...el que es complicat es fer d'aquesta cosa una forma de vida.
EliminaLa meva feina, es que visqui la vida d'una manera apassionada, responsable, compromesa, alegre..vaja, que tingui capacitat de trobar passions i sigui capaç d'esforçar-se per elles.
Però vaja, sino troba res que l'apassioni o que pugui viure d'aquesta passió, llavors haurà de fer com molta gent, "treballar". Que no es pas res dolent.
O sino, fer-se funcionari...que d'aquests en conec a cabassos...(també n'hi han de bons professionals, ull!)