La gent, les presses i que un nen compri un donut

El meu fill de 6 anys va anar a comprar un donut, mentre jo l'esperava fora. 

Tenia un billet de 5 a la mà, super visible.

Se li va colar tothom, els que ja hi eren i els que anaven entrant.
Tenia el billet a la ma, al final, de l'avorriment l'estava refregant pel mostrador. Tothom, teòricament, el veia.

 Ningú ho veia?..tothom va tant atrafegat que no es pot parar a rumiar que un nen de 6 anys, amb un billet a la mà, davant del mostrador, potser vol comprar?

Segur que alguns potser pensaven que era fill d'algú altre, que no anava sol, però si veus un nen amb un billet a al mà i que fa estona que espera, potser pots preguntar. Ni que sigui la dona de la botiga...

No era la primera vagada que li passava, i ja sabia el que havia de fer. Al final es va plantar davant del mostrador i va dir, "ara em toca a mi"...però mentre estava mig distret, se li van colar 6 o 7 persones...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Per que a la muntanya fa més fred si la calor sempre va cap a munt i està més a prop del sol?

Plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill....

Que és la gravetat? (segons un senyor que es deia Einstein)