La Dansa de les Neurones

Aquest post ja el tenia pensat escriure'l aquest estiu però, per ase o per bèstia, es va quedar al fons del sac dels Posts però escoltant converses d'alguns pares i mares ha tornat a aflorar a la superfície. Es tracta de la típica frase "tinc unes ganes que ja sigui el dia 10 de Gener"...com a l'estiu era "tinc unes ganes que ja sigui setembre". A veure, no sóc ingenu, i ja entenc que tenir la mainada per casa cansa. Però, vaja, la majoria de l'any veus els nens, menys el cap de setmana, quan ja surten rebentats de l'escola i una època que els pots gaudir i jugar amb ells amb totes les seves plenes forces, que son 20 dies, i quan en portes 8 o 9 ja penses en que s'acabi quan abans millor? Ja se que pot semblar un Post per fer-me el pare superguay, i de debò que no es la meva intenció, simplement em xoca molt, es com si em fessin un pessic quan sento un pare/mare dir aquestes frases. Pot ser molt divertit passar un Nadal amb la mainada, pots f...

Tot i que no acostumo a parlar de futbol al blog, crec que val la pena parar-se a pensar la revolució que està fent en Pep Guardiola i els seus jugadors. Fa 100 anys que el futbol està inventat i Guardiola, gracies als jugadors que te i a la filosofia que ell ha mamat i ha millorat, ha canviat alguns paradigmes d'aquest esport. Els corners, per exemple. Fa unes setmanes vaig escoltar una retransmissió de TV3 on en "pichi" alonso " criticava " la forma de tirar la majoria dels corners del Barça, tots els acostuma ha tirar en curt per seguir fent rondos. Recordo que va fer el comentari que si els corners tirats així es coneixien com "gilicorners" els del Barça serien "Supergilicorners" o alguna cosa així. Qualsevol seguidor o entrenador, fa 1 any, li expliques que un equip, com a tàctica, treu tots els corners en curt per tornar la pilota al mig camp i et diria que només se li podria acudir a un boig, que no tenia cap sentit, que els corn...

Hi ha un video a la xarxa, que ja havia inclos a un post de l'any passat, que m'agrada per aquestes dates poder recordar. Parla, en 60 segons i amb molta ironia, del PROBLEMA dels nens avui dia. Molts pares son tan reals com ho son els reis mags...o sigui, un producte de la nostra imaginació.

Tinc una teoria, força xorra, que em serveix per demostrar científicament si un adult a compartit taula, en un àpat, amb nens petits de menys de 3 anys. Aquesta teoria em serveix per veure, d'una hora lluny, i sense fer-li canviar bolquers, ni donar biberons, si aquell adult a tingut un contacte més o menys continu amb aquests petits extraterrestres que anomenen nens. Es la teoria del got. L'experiment requereix, simplement, la tècnica d'observació directa mentre l'infant està a taula dinant / sopant.... Fas parar taula a l'individu i veus que fa amb els gots dels nens....si els hi fica aigua perquè ja tinguin el got ple i sense que els nens ho hagin demanat, tens la prova inequívoca; aquell individu no ha conviscut en una taula amb cap menor de 3 anys. Direm que aquest individu es un NO.CO.TA.NE3 - No Compartit Taula nen 3 anys) Però, si es tractes d'un individu NO.CO.TA.NE3 despistat, i no fica aigua al got d'entrada, encara podem fer una ultima comprovaci...

Conec casos de forces pares que utilitzen la tècnica de "evitar el conflicte" amb els seus fills. Eviten situacions que saben poden descontrolar-se, encara que els hi vingui de gust, eviten la rabieta, la frustració, la gelosia, els nervis....del nen davant d'alguna situació en concret. Tampoc vull demonitzar aquest mètode, que tots els pares em utilitzat sense excepció en molts casos. Vull fer esment en els pares que utilitzen aquest mètode per sistema o molt sovint...evidentment molts dies per molts motius no et ve de gust el conflicte i si saps com evitar-lo.... miraràs de fer-ho. Donaré algun exemple per ficar-nos en situació. Uns pares els hi ve de gust anar a les fires de la ciutat forces dies, perquè saben que es una vegada a l'any però deixen d'anar-hi perquè el seu fill sol marxant plorant perquè no es conforma amb les atraccions en les que ha pujat. Acaben anant-hi el dia/es de rigor i punt. Aquí no discuteixo si han d'anar-hi cada dia o un dia, a fi...

Fa temps que escolto gent que critica la falta d'integració dels nouvinguts, vaja, dels immigrants. No es volen integrar i això causa una serie de tensions i problemes a la societat, segons ells. En aquest post no parlaré sobre si trobo bé la integració o la no integració...de fet, tampoc tinc clar si això es un problema...o potser es un problema la pobressa i la falta d'educació no pas la no integració però, com he dit, no tinc prou elaborat el tema com per parlar-ne. El que si tinc elaborat es l'esteriotip de molts dels mes fervents seguidors de l'integracionisme. Molts dels que critiquen a les persones que no es volen integrar i ho defensen d'una manera més dura tenen trets en comú. Solen ser gent que no s'integra quan conviu amb gent diferent a ell. Un exemple, alguns dels més critics, que he escoltat ultimament amb la no integració dels immigrants són castellanoparlants, que viuen fa molts anys a Catalunya i no saben o no volen parlar català i tampoc s'...

Tot i que aquest blog no l'utilitzo per parlar de problemes personals...fa uns dies que tinc un problema que m'indica que la crisis que ha de venir serà de campionat, que som uns dels paisos menys preparats per superar la crisis, que culturalment estem a les antípodes del necessari per sortir ben parats de tot el que ve. Us explico. Visc a zona rústica i jo, i tots els meus veïns paguem un impost municipal força inferior al que es paga a la ciutat, em part lògic, ja que no tenim carrers asfaltats, papereres, semàfors, places de pàrquings, neteja de carrers, pintar carrers, seguretat..... Cada any he pagat l'impost que tocava. Com estem al cul del món; al cadastre, totes les dades referents a les delimitacions de les cases estaven malament. En veure-ho, vaig gestionar els canvis per que tot estigues bé, ara fa uns 3 anys. Ara fa una setmana m'ha arribat una carta on em demanen que pagui 1600 euros dels impostos dels ultims 4 anys i em tornen els rebuts del que he pagat a...