On estan els pares????

Hi ha un video a la xarxa, que ja havia inclos a un post de l'any passat, que m'agrada per aquestes dates poder recordar.

Parla, en 60 segons i amb molta ironia, del PROBLEMA dels nens avui dia.

Molts pares son tan reals com ho son els reis mags...o sigui, un producte de la nostra imaginació.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Deures Malefics

Imatge
Estava en una xerrada on hi havia una professora i una mare que era super mega anti-deures. Jo, fins aquell moment no tenia una opinió formada sobre el tema. No tenia clar si estava a favor o en contra dels deures a l'escola. D'entrada crec, com tot a la vida, que si son coses necessàries, que serveixen, estan rumiades i amb una mesura justa, no els trobo malament. Encara que també es podria pensar que ja haurien de fer tota la feina a classe. En aquesta conversa la mare anti deures veia com una aberració i un "atras" que es fiquessin deures als nens...no tinc clar per que tant rebuig, no vaig parlar personalment amb ella. Però la professora, que estava a la conversa va fer una xerrada molt bona. La mare anti-deures va quedar fora de joc. D'entrada la professora va dir que com a professional, si cregues que els deures fossin dolents els trauria.....però creia que no eren dolents si es feien bé. A part, també havia de ser conscient - li deia a aquesta...
Més informació

La cultura de la NO humiliació (i els nens)

Imatge
Els ùltims anys s´ha donat per bona la cultura de la NO humiliació. Sobretot en els nens. En aquest POST ho enfocaré als esports, que es un lloc on es molt fàcil humiliar (o que t'humiliïn) si els altres es saben mes o menys que tu. Fa temps que està instaurat que es dolent per als nens que vegin que els hi foten pallisses (perdre 20 a 0 al fútbol o perdre 2 a 92 al bàsquet) i es van creant regles per no fer visible la pallissa. (O sigui, que t'estan fotent una pallissa pero que no es noti gaire) En el basquet, per exemple, començar de zero cada quart o tancar el marcador quan un equip guanya de 50. Pero el que encara es mes surrealista es que els propis pares (si els seus fills son els que reben la pallissa.....sino no) critiquen a l'equip rival per no deixar jugar als seus fills. Jo, ho sento molt, pero no estic gens d'acord amb aquesta cultura de no ferir emocionalment als nens. La vida es aixi...hi ha gent millor que tu (alguns sense fer res i tu currant-ho segueixe...
Més informació