La Dansa de les Neurones

He vist aquesta imatge avui i m'ha semblat genial. No he vist una sobreimpressió més tonta i graciosa de fa temps en un programa de televisió . Si fos "El Pupas" o "El Fideo" encara...

Un dia, un equip de futbol molt important, va creure que el fora de joc era una regla injusta i va decidir que, si no el treien en un any, deixaria de fer cas a aquesta regla en els partits. Tots els seus socis estaven convençuts de la injustícia de la regla i que al final no farien cas a la regla. Va arribar l'any i els socis empenyien per que no fessin cas a la regla de fora de joc. Quan esperaven per seguir jugant encara que l'àrbitre piti fora de joc? Quan s'autosumaran els punts a la classificació encara que el partit l'àrbitre el doni per perdut, per algun gol en fora de joc? Al final el president de l'equip va decidir que no tenia sentit aplicar al mandat de saltar-se el fora de joc. S'havia anat molt lluny per intentar forçar als altres equips i les federacions per que volguessin negociar el canvi de la regla de fora de joc però ningú els havia recolzat. No tenia sentit anar a un partit i gesticular que no accepten un fora de joc que l'àrbi...

Els nens d'avui en dia diuen que son tecnològics i que ho porten integrat. No es veritat, com a mínim quan tenen menys de 12 anys (els meus fills). Els meus fills aprenen a fer servir tots els dispositius possibles per veure youtube, per baixar-se aplicacions, per utilitzar instagram, facebook, whatsapp, el fortine, el fifa.....i un infinit nombre d'APPS/Jocs que aprenen a fer servir de manera autodidacta. Però quan estan intentant aprendre alguna cosa, no veuen tan directament la utilització de les tecnologies per aprendre. Per defecte, quan estan estudiant alguna cosa que no saben, que no veuen clar o que no acaben d'entendre, segueixen encegats a mirar el full en blanc, el llibre o a dir que es molt difícil o que no ho saben fer...i cada vegada els hi he de dir.... "Ho has mirat al mòbil? Has pensat una estona i quan veus que no et surt, has buscat ajuda a internet?" "Per que m'ho preguntes a mi? em preguntes a mi com es juga al fortnite? em ...

El passat 1-O els mossos van ser molt criticats, i el seu cap acusat de delictes molt greus. Una de les acusacions era que van plantejar una xarxa paral·lela de comunicacions per no ser escoltats. Això es sinomin que volien fer alguna cosa molt dolenta. Fa uns dies he llegit que un jutge va demanar els audios de la comunicació de la policia nacional i la guardia civil el dia 1-O...pel que sembla aquestes comunicacions no existeixen...potser es sinònim que volien amagar alguna cosa? Suposo que en el cas dels mossos era una actuació delictiva, en cas de les altres policies, com estaven defensant una integritat nacional que en cap moment va perillar ni un mil·límetre, està justificat fer les mateixes "trampes"... Això de que tots som iguals davant la llei, en tot el relacionat amb el procés, està clar que no es aixi.....massa clar..

Un exministre d'hisenda diu que no hi va haver malversació l'1 d'octubre (i tenia la clau de la caixa) i no passa res..acabo de llegir que el jutjat 13 imputa a la interventora de la Generalitat per que no es creïble que digui que no s'ha gastat res... Em sembla bé, si creu que l'està enganyant...però en Montoro quan l'imputaran? suposo que demà ja sortirà als diaris que en Montoro també ha de passar pel 13....també diu, com l'interventora, que no s'ha gastat res...

En un futur llunyà moltes feines humanes ja van ser substituïdes per robots. El robots, per exemple, ja presentaven els telenotícies. Tothom sabia que no eren humans, tot i que estaven programats per semblar empàtics, simpàtics i amb entonació humana...però en el fons eren maquines que repetien informació redactada per humans. Un dia, mentre un robot presentava el telenotícies, va començar a riure....alguna cosa de la noticia li havia fet gracia, havia connectat la noticia amb altres fets que havia experimentat i li provocava riure.. La gent es va espantar. Les noticies d'aquells dies anaven plenes parlant d'aquest fet. Tothom en parlava. La majoria de la població creia que s'havia programat el robot per riure, un gest dels programadors per intentar crear polèmica o ser noticia.. La Intel·ligència Artificial estava molt avançada però semblava que no tant com per que una maquina tingui sentit d'humor propi, sense que ningú li hagués dit que rigues.... AL fin...

El que em preocupa del vídeo de les cremes no es veure que la Cifuentes era o no una lladre, això ja ho jutjarà un jutge. El que em preocupa es la mafia que hi ha al darrera. Tenen guardat un vídeo durant 7 anys per treure'l quan volen que passi una cosa, en aquest cas, la dimissió de Cifuentes. No es que jo rebo una informació i la publico. Es, jo tinc la informació, i no la publico mentre et portis bé. Quan no m'interessis, la faré servir per destrossar-te. Utilitzen eines de la mafia, sense cap escrúpol, per que passin les coses que ells els hi interessa. Ens mana la mafia.

Algun president d'un equip li va treure, a ultima hora, utilitzant influencies i potser joc brut un jugador molt bo que volia un altre president molt poderós. Aquest president molt poderós mai va digerir la jugada i va utilitzar les seves influencies per mirar de donar-li una lliçó al president que li va robar el jugador. El president que li va robar el jugador està a presó, en presó preventiva. Com diria un mafiós..tota la gent poderosa te coses fosques, simplement es avisar a una jutge que ho busqui i condemni pel que trobi. Evidentment, aquest president poderós, molt probablement, acabarà tenint aquest jugador molt bo. El president poderós sap que les presses no son bones, que s'ha d'actuar amb calma per que no es lliguin caps entre un moviment i altre. Com es deia en aquella frase, la "venganza se sirve fria". Segurament seria una historia per un llibre de Sant Jordi.

Fa uns mesos, un terrorista yhadista, durant el seu judici, va dir, a la pregunta del jutge, que era català però no era independentista. Com si ser independentista fos un agreujant . En aquell moment, va ser com un acudit, però despres de la detenció d'una membre d'un CDR fa uns dies, amb l'acusació de terrorista, crec que l'advocat del terrorista yahadista era un visionari.

Hi havia una vegada un tal Falciani, que era suïs, que va destapar milers de casos d'evasió d'imposts a diferents paradisos fiscals robant dades del banc suïs, on treballava d'informàtic. A Suïssa van acusar-lo de delictes molt greus. Va venir a España a refugiar-se per que creia que les lleis españoles eren millors per la seva defensa. Suïssa va enviar una ordre de detenció per que li enviessin al tal Falciani. Espanya finalment va dir que NO. Que a España destapar casos de evasió d'impostos no es penalitza, sino que es bo. Mentres, Falciani seguia vivint a España fent conferencies i col.laborant amb la fiscalia española per destapar casos de corrupció. Era un aliat  del govern español. Si, treballava per l'estat. De cop, algú del mon de la justícia decideix que potser reactivant la ordre de detenció de Falciani aconseguirà que li extraditin una tal Marta Rovira que està a Suïssa i que també te una ordre de detenció internacional. Algú sospita de la coinc...

Quan una població es capaç de tirar-se al buit, somiant que es possible una cosa que es gairebé impossible, quan una part de la societat te aquest desig...des de l'altre costat no es pensa que la política ha de fer alguna cosa? tot ha de quedar en mans de la justicia? No es pensa que potser han de fer alguna cosa? No es l'historia del rei despullat...el rei despullat tothom veia que el rei anava despullat però tenia por a dir-ho....aqui el 90% veia que el rei estava despullat però volia creure que estava vestit...

L'últim fòrum de Davos es per reflexionar. España va enviar el rei, ja que després del discurs del 3-O, es un referent. Quins paisos, en un fòrum econòmic mundial, semblaria lògic que enviessin un rei? Segurament Qatar, per posar un exemple. Anglaterra no va portar la reina, Dinamarca tampoc i Bèlgica tampoc. No se si es adient o no, però amb els temps actuals i des de un punt de vista internacional, sembla una decisió política que no ajuda a tenir una visió d'España moderna. Potser es una foto indicadora d'on estem i del camí que falta per recorrer. Però vaja, cadascú, amb els seus reis, fa el que vol o pot.

Avui estava parlant amb una persona i ha sortit el tema que jo vaig fer un conte fa un temps. La persona s'ha sorprés i m'ha preguntat si ho havia fet amb pdf. Li he contestat que no, que el vaig fer físicament i que en vaig fer 250 copies per vendre-les i amb els beneficis vaig comprar llibres per la biblioteca de l'escola. Sempre en porto un a sobre i li he ensenyat. Ella s'ha estranyat, i m'ha dit: - I ara que? - Res - jo li he dit. - No has fet res més amb el conte? - No, l'objectiu era convertir una il·lusió en realitat. - Ostres, però sap greu que això tant xulo quedi aixi... - No, que va. Si l'objectiu era complir un somni, una il·lusió que jo tenia. Una vegada ja he complert la il·lusió, que era fer un conte, ja puc parar. Que tinc moltes coses a fer. - ja, ja.... No se, potser el següent camí seria presentar-me a 10 premis literaris, que no guanyaré; enviar el conte a 10000 editorials, que no em publicaran o anar a llibreries o bibl...

Aprofitant la mort de l'Stephen Hawking em ve al cap un moment molt intim, a casa, relacionat amb aquest cientific. Als meus fills(12,10 i 6), fa un any llarg els hi vaig ficar la pel·licula de "la teoria del todo", basada en la vida de l'Stephen Hawking. Es una magnifica pel·licula que explica les dificultats d'aquest científic però també la determinació que va tenir per superar la seva malaltia. Recordo un moment de la pel·lícula, on l'Stephen (encara era un desconegut per la resta de científics) fa una xerrada sobre la seva tesis a altres experts sobre el tema. L'Stephen, en aquell moment ja començava a tenir problemes de greus per caminar i parlar...i el discurs que fa davant dels científics, a part d'una obra d'art d'interpretació de l'actor, es un moment on li costa molt explicar el que vol dir, amb molts entrebancs, tot i que s'entén. El meu fill, va començar a plorar com un desconsolat. Es va posar tant en el paper del...