Internet, estudiar, aprendre, nens

Els nens d'avui en dia diuen que son tecnològics i que ho porten integrat.

No es veritat, com a mínim quan tenen menys de 12 anys (els meus fills).

Els meus fills aprenen a fer servir tots els dispositius possibles per veure youtube, per baixar-se aplicacions, per utilitzar instagram, facebook, whatsapp, el fortine, el fifa.....i un infinit nombre d'APPS/Jocs que aprenen a fer servir de manera autodidacta.

Però quan estan intentant aprendre alguna cosa, no veuen tan directament la utilització de les tecnologies per aprendre. Per defecte, quan estan estudiant alguna cosa que no saben, que no veuen clar o que no acaben d'entendre, segueixen encegats a mirar el full en blanc, el llibre o a dir que es molt difícil o que no ho saben fer...i cada vegada els hi he de dir....

"Ho has mirat al mòbil? Has pensat una estona i quan veus que no et surt, has buscat ajuda a internet?"

"Per que m'ho preguntes a mi? em preguntes a mi com es juga al fortnite? em preguntes a mi com es fa servir l'ultima funcionalitat de l'instagram? Com ho fas sense mi?"

Llavors busquen a internet però tampoc saben buscar del tot bé...i si troben a la wikipedia el que esperaven...copien però no busquen si hi ha alguna definició més pròxima a la seva edat....i NO BUSQUEN AL YOUTUBE SI ALGÚ HO EXPLICA....

L'exemple que ha passat avui...

La meva filla (12) tenia un exercici on havia de calcular tots els números del 0 al 20 utilitzant quatre números quatre. No només 2 o 3...sempre 4 números quatre. S'havien d'unir utilitzant diferents operacions (suma, resta, divisió, multiplicació, parèntesis....) i que el resultat sigui un número diferent, fins arribar al 20..

Primer es va bloquejar, després deia que era difícil, després que no es podia fer..després jo li vaig donar algunes idees i en fa fer algun més.

L'exercici va quedar un parell de dies parat per la seva dificultat. Jo, la veritat, no me'l vaig mirar i  no vaig intentar fer-ne cap. No sabia si realment era fàcil o difícil.

Una tarda em vaig posar a fer-ho amb ella i vaig constatar que era difícil (o impossible) fer-ho només amb sumes, restes, multiplicacions i divisions...alguna cosa fallava.

Quan vaig arribar al punt de bloqueig vaig anar a Youtube i vaig trobar quantitats indecents de vídeos on s'explicava aquest exercici..i on no hi havia ningú que ho resolgués només amb operacions "bàsiques"...s'havien d'utilitzar arrels quadrades i potencies. La meva filla no havia entès exactament com l'havia de resoldre. I es va bloquejar.

Perquè el que em va passar a mi, no ho va fer ella? Perquè ella, a l'arribar al seu punt de bloqueig, no li va sortir automàticament buscar al seu mòbil o al seu ordinador?

Algú podria dir, amb raó, que jo soc adult i ella no. Es veritat.

Però també es veritat que els hi costa veure la tecnologia com una eina d'ajuda al seu aprenentatge. I quan veuen que es una bona eina, el que fan es copiar sense control.

Hi ha molta feina a fer. Suposo que a mesura que creixin aprendran a que la tecnologia sigui un company d'estudi real, a part de ser una eina per realitzar tots els seus hobbies...

Es el mateix del que passa amb els adults. En teoria diuen que estem en la societat de la informació però es fals en la majoria de la gent. Les tecnologies provoquen que la majoria de gent l'utilitzi per aïllar-se i només rebre la informació dels sectors que pensen com ells i obviar els que pensen diferent. Per tant, la tecnologia no els hi dona més informació, els hi dona menys...ja que la quantitat d'informació que reben, en gran majoria, es la mateixa amb el mateix punt de vista.

Utilitzar la tecnologia per informar-se de tots els punts de vista requereix un esforç que la majoria de gent no fa.

Tot i que es real que la tecnologia ens ajuda, es evident que els nens no l'aprenen a fer servir a l'hora que accedeixen al dispositiu, ni a l'hora que aprenen a escriure, llegir...potser es que els dispositius han d'entrar a l'aula més aviat...o no..això seria un tema d'un altre post...perquè també es podria defensar si cal que els nens tinguin accés als dispositius (hi ha gent que pensa que no)...però si els tenen a casa, es una tonteria que l'escola faci veure que no existeixen...

Per mi, com gairebé sempre, la mesura es l'equilibri...els han de fer servir però no han d'ocupar el 100% del seu temps utilitzant-los...també han d'escriure, correr, saltar, fer manualitats, parlar, cantar....

En el fons, com el llegir i l'escriure...no ha de dependre dels pares que ho sàpiguen..ha de ser una obligació com a país que els seus ciutadans sàpiguen fer-ho...doncs el mateix amb la tecnologia...Si no podem permetre que una persona de 15 anys arribi a aquesta edat sense saber llegir de forma ràpida i àgil tampoc hauriem de permetre que arribin sense saber utilitzar la tecnologia per solucionar els problemes que es poden trobar...


Comentaris

  1. Imagino que les escoles no compten amb les tecnologies com tampoc comptaven amb la calculadora (en els meus temps) quan havíem de fer arrels quadrades, fraccions... Ara deu anar igual, no? Representa que has d'exercitar el cervell. També nosaltres fèiem servir les enciclopèdies o les visites a la biblioteca, però a l'escola no t'ensenyaven com fer-ho, deixaven que et busquessis la vida. Potser això d'ensenyar que internet et sigui d'ajuda ho deixen en mans dels pares, perquè aquests no s'aïllin completament de què fa el fill/a amb internet a mans.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Per que a la muntanya fa més fred si la calor sempre va cap a munt i està més a prop del sol?

Que és la gravetat? (segons un senyor que es deia Einstein)

Plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill....