ja anirà pitjor...i el meu tercer fill

Fa una setmana s'ha ampliat la nostra familia amb el tercer fill.
Tot i tenir un ultim mes molt atrafagat amb l'ingres d'una filla a l'hospital (ja està bé) i de la mare per perdues, finalment hem tingut la la tercera filla que ens otorga oficialment el titol de familia nombrosa. (Encara no se on s'ha d'anar a buscar el "susodicho" carnet)

Volia parlar d'un tema molt tractat en aquest blog. El pessimista crònic o el negativista permanent.

En una xerrada d'Emili Duró va explicar una petita història divertida sobre la capacitat dels humans de putejar-nos la vida sense que hi hagi necessitat.

Explicava com unes gaseles quan son atacades per uns lleons corren per evitar ser caçades, quan en cacen una, la resta de gaseles deixen de correr i segueixen menjant. En canvi, els humans, si ens perseguis un lleo quan atrapessin un dels nostres, la resta seguiriem corrent com bojos. "I si s'ha quedat amb gana?", "I si no li agrada i en vol porvar un altre?", "I si ens vol matar a tots?"...vaja, en resum...moltes vegades els humans patim per coses del futur i que la majoria mai passaran.

Aquest tema l'he vist reflectic en algunes persones aquests últims mesos quan parlavem sobre el tema de ser pare per tercera vegada.

De moment em tingut molta sort i la nena "no existeix"...menja i dorm...es com una nina, en contra del que molts ens havien pronosticat: que s'ens acabava la bona vida, que ara passaríem nits sense dormir, aprofita ara per treballar de nits que ja s'et ha acabat, que ja ens aplanyaven, que quina mandra, que un any sense dormir una nit sencera, que ja no podríem estar pels altres nens, que si els gelos de uns i dels altres, que ja veuràs ara els altres es portaran malament...

De fet ha passat una setmana i tot pot canviar, potser d'aquí una setmana estem nits sense dormir però a data d'avui no es aixi.

Però em fa gracia alguns dels que abans ens pronosticaven uns mesos molt durs (que potser ho seran..no tinc una bola de vidre)..ara, quan els hi expliques que es fantàstic, que la nena es preciosa, que l'altra filla està contestisima amb la seva germana i que l'agafa a coll i li fa caricies, que de moment ningú te gelos, que la nena dorm, que menja bé, que no te colics, que aquest cap de setmana em fet familia i ha estat genial, que només ens despertem una horeta a mitja nit...bla, bla...

Alguns dels Nostradamus que et preveien uns mesos/anys molt convulsos, quan els hi expliques tot això, et miren en cara de sorpresos, alguns veus a la cara que dubten que sigui veritat el que els hi expliques, altres et comenten "Home, nomes fa una setmana, segur que canviarà", altres s'extranyen de que ho expliquis riguen com voler aparentat ser feliç quan tocaria estar amargat, amb ulleres de dos pams i anar renegant de la merda que es tenir un fill petit sumat a dos més.....

Molta gent viu estancada a la por del que pot passar i potser no passarà mai, molta gent creu que no es possible ser feliç si ells no ho van ser fent el mateix que tu...la gent, abans de temps, ja pronostica el teu/seu futur abans de que passi...i la vida es massa complexe per poder predir que i com aniran les coses..es impossible preveure res.

Nosaltres hem fet el que ens venia de gust..si la nena ens deixa dormir i es porta genial..de conya i si algun dia canvia i no es aixi, doncs ja ho passarem..però de moment es genial i es el que conta..

En la mateixa xerrada de l'Emili Duró comentava una frase on explicava que si una persona diu que es feliç la majoria pensa que alguna cosa li falla.

També he de dir que molta altre gent si que simplement s'alegra del que tu expliques i punt...com tot, hi ha gent per tot....