borratxo i nens

Aquest post fa mesos que el tenia a la llista de borradors per ser publicat algun dia. I avui m'ha vingut bé desempolsar-lo.

Es un post recurrent, que he tocat diverses vegades al llarg de la vida d'aquest blog.

La POR que inculquem els adults als nens.

Eren fires de la ciutat i ens havíem trobat diversos amics..mentre xerràvem els nens jugaven amb algun amic...i no se com, va aparèixer en escena un borratxo tipus (dels de Don Simon de tota la vida).

El Borratxo, a partir d'ara Senyor Simon, va començar a jugar amb els nens..perseguint-los, amagant-se, fent-li bromes mentre intentava no caure mentre jugava...

Els meus fills no van dubtar cap moment a jugar amb ell...estaven en un entorn conegut, els seus pares estaven al costat, hi havia contacte visual...no van trobar res estrany. 

Els meus amics es van sorprendre que els nens juguessin amb aquell borratxo desdentat, mal forjat i mal equilibrista però el que els hi va sorprendre més es que jo, mentre mirava els nens, seguis parlant amb ells. Alguns d'ells estaven patint, ho veia a la seva mirada.

Els hi vaig ser molt franc: "que creieu que els hi passarà als nens per jugar amb aquest home?, els hi traurà una navalla? jo estic aquí, que ha de passar?"

Com he dit moltes altres vegades, la majoria de pors que inculquem als nens son infundades. Jo no transmetro pors als meus fills sino crec que son importants per la seva seguretat vital. 

Com esforçar-me a fer-los veure la por que han de tenir als cotxes en un carrer..aquesta si es una por necessària, no poden creuar un carrer sense tenir por dels cotxes, ja que es un perill molt real.

Els meus amics encara sorpresos amb la nostra reacció, els nens van jugar una mica més i al cap d'una estona el senyor Simon es va acomiadar dels nens i es va esperar a creuar la seva mirada amb la meva per dir-me adeu i donar-m'he les gracies.

Aquell agraïment d'aquell home solitari, d'aquell home que ja ho donava tot per perdut i que la seva vida consistia a fer servir l'alcohol per anestesia els seus problemes em va donar la raó. Com a mínim aquella vegada.

La meva filla es va sorprendre que aquell home fos un borratxo i volia que li expliques com jo sabia que era un borratxo...i es veia d'una hora lluny, pobreta..li ho vaig explicar...ara ja sap identificar un borratxo clàssic...

 Si la majoria del temps els nens estan amb adults, perquè el hi he de posar la por al cos...la tele ens fa creure que està ple de bojos pel món, i n'hi han, segur..però a la tele, al final la majoria de vegades l'assassí es el "era una persona normal", "era muy educado", "nunca lo habria pensado", " no sospechaba nada"...de qui em de tenir por? de tothom? o simplement aprendre a tenir una mica d'empatia, d'inteligencia per captar els perills però no veure fantasmes a tot arreu.