El USB de la nostra memoria..

Quan era petit sempre pensava la meravellosa eina que era el nostre cervell. Quan recordava alguna cosa del meu passat sempre pensava quina maravella, on guardava les imatges i els videos dels meus records? Era capaç de guardar imatges del meu passat i recuperar-les, com fariem amb un ordinador.

Si un científic investigava prou temps hauria de trobar aquelles imatges guardades en algun lloc del nostre cervell. Per tant, connectant en algun lloc del nostre cervell es podria revisar totes les imatges i vídeos de la nostra vida.

Però una vegada vaig escoltar un cientific que em va tirar per terra aquell pensament que portava arrosegant des de petit.

Vaig escoltar un científic que em va demostrar que no guardem cap imatge en cap lloc. Guardem emocions però no com imatges...enlloc guardem imatges ni vídeos de la nostra vida. Per molt que busquem en un cervell no trobarem imatges ni vídeos...trobarem emocions que hauríem de desxifrar per convertir en imatges o vídeos...i això ja sembla més xungo.

El que va dir aquest cientific recordo que em va marcar molt, potser es molt evident per tothom però per mi, fins aquella data no ho va ser.

Aquest cientific va dir que les imatges que "veiem", quan recordem algun fet, que hem viscut en el passat no existeixen, segons abans de recordar-les..existeixen emocions que "transformem" en imatges quan ho recordem...

La prova era molt evident....(segons ell)

Nosaltres sempre mirem el món des de els nostres ulls...per tant, a la nostra memòria hauria d'estar guardada la imatge tal qual la vam veure.

Sino ho provoquem "a posta", per regla general, quan recordem un fet del passat veiem les imatges com s'hi s'haguessin gravat amb una càmera, ens veiem a nosaltres mateixos des de fora...cosa impossible si guardéssim la copia exacte del que veuen els nostres ulls.

Inclus moltes vegades, el que "veiem" quan recordem, no es el que va passar (o no te perque ser-ho) sino el que volem recordar, o el que el nostre cervell vol recordar...moltes vegades son "imatges" subjectives...no reals, com les d'una càmera.

Personalment, quan recordo fets passats, alguns els recordo com si els veies amb els ulls i altres els recordo vistos des de fora...però curiós, des de que se que acostumem a recordar veient les imatges des de fora, ara, el meu cervell, sol recordar com si ho veiessin els meus ulls i no tant com si estigues gravat amb una càmera....autosuggestió?...

Curiós fet, no soc científic, no puc demostrar res d'això, potser es mentida i es una autosuggestió d'una autosuggestió, però en el fons no es important si es veritat o es mentida, sinó que t'obre els ulls a pensar que les coses poden ser diferents, a pensar que no tot ha de ser com creiem que es......

Comentaris

  1. Agnès Setrill.22 de febrer del 2012, a les 20:34

    Ostres, és interessant tot plegat,
    jo mai m'havia preguntat on guardavem les imatges, pensava que junt amb "els escrits", ( com en els blogs hehehe! )
    Crec que el científic te raó, doncs ho acabo de posar en pràctica, al voler recordar un tiet-avi que tenia, de debó ho he vist claríssim, he hagut d'anar a buscar el record de sentiments, tant sols així he aconseguit la imatge, (o almenys m'ho ha semblat!)

    Una cosa és clara, tot i que és un altre tema, quantes coses recordem gràcies a que ho hem anat alimentant, explicant, veient fotos, vídeos,...i que d'altre manera ja haurien desaparegut del nostre USB :-)

    ResponElimina
  2. Agnès Setrill.22 de febrer del 2012, a les 20:36

    (Ep! tot un repte escriure les parauletes per demostrar que tinc un cervell orgànic! ;-)

    Ho endevinaré ara?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Per que a la muntanya fa més fred si la calor sempre va cap a munt i està més a prop del sol?

Imatge
Acabo de fer un escrit, que potser publicaran a la revista de l'escola dels meus fills, sobre per que a les muntanyes altes hi neva i fa molt fred, més fred que a baix. Trobo molt divertit entendre el perquè...el meu fill m'ho va preguntar i no vaig saber respondre...em vaig informar i vaig intentar fer un escrit que sigui el màxim comprensible per un nen...no sempre es fàcil però jo ho he intentat... Aquí va l'escrit: Per què a la muntanya fa més fred si l'aire calent puja i s'està més a prop del sol? No us heu preguntat mai per que a la muntanya fa més fred i hi neva més si l’aire calent puja i estem més a prop del sol? No hauria de fer més calor? Primer confirmem una cosa, l’aire calent puja per que pesa menys que l’aire fred que hi ha al seu voltant. Degut a aquest efecte, un globus, d’aquests que porten persones, pot volar. Escalfen l’aire de dins del globus. Això està demostrat. Per tant, si l’aire calent sempre puja, sembla evident que...
Més informació

Plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill....

Imatge
Fa uns minuts he llegit aquesta frase; per a ser feliç, per sentir-te realitzat en la vida s'ha de plantar un arbre, s'ha d'escriure un llibre i s'ha de tenir un fill.... El primer que he fet, per curiositat, es buscar aquesta frase per Internet per veure que hi trobava...i efectivament , he trobat el que esperava, molts escrits, alguns blogs i alguns comentaris de gent que tenia l'objectiu de fer aquestes tres coses per ser feliç, o per sentir-se important, o per sentir que havia fet alguna cosa important a la vida... Em supera aquest afany humà de buscar la felicitat a l'exterior, de creure que fent aquestes tres coses ja haurem aconseguit les nostres fites i podrem sentir-nos persones plenes.. De fet, està clar que cap de les tres coses son dolentes..plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill no es dolent ni es bo...tot depèn del que volguem a la vida i del que ens faci feliç. Plantar un arbre no te cap secret, ni tampoc crec que sigui una cosa...
Més informació

Que és la gravetat? (segons un senyor que es deia Einstein)

Imatge
Des de ben petit tenia assumit que la gravetat era una espècie de propietat de la matèria, principalment si era enormement grossa, de xuclar-te cap a ella, de no deixar-te marxar. Era una cosa que era així, un tòtem. De fet, segons Newton, era la evidencia clara. Si una cosa la tires cap amunt i cau i en canvi, la lluna no cau, es que la terra xucla amb alguna força. Amb aquesta idea vaig viure molts i molts anys....i sempre que explicava la gravetat a nens o a qualsevol altra, utilitzava la expressió "xuclar", per indicar clarament que la terra exerceix una força cap al seu centre. Moltes vegades havia escoltat la teoria d'Einstein, on deia que els cossos grossos curvaven/deformaven l'espai/temps..però era un concepte que creia que explicava altres coses, no pas la gravetat. Fins que un dia, mirant un documental d'Einstein vaig caure i vaig lligar el concepte " curvar espai " i " gravetat ". Em va xocar no haver-hi caigut abans. Supo...
Més informació