Impost revolucionari dels teus amics (BBC)

Fa temps que volia fer aquest post.

Abans de res, una mínima introducció. Fa 4 estius vaig tenir, en un període inferior als 4 mesos, 5 casaments.

Acabava de ser pare per primera vegada, acabava de casar-me amb el banc i no em sobraven els calers.

Quan veus com s'organitzen tots aquest bodorrios i el que esperen de tu, no hi ha dubte. Et conviden per cobrar-te un impost revolucionari. Calculen la gent que hi anirà i quants calers faran aprox. per saber que faran amb ells..l'entrada al pis, un parking, un viatge, els mobles, el monovolum....

Alguns d'ells ja tenien el numero de compte a la targeta on et "convidaven" a la boda.

Aquell estiu, pel cap baix, tenia que pagar uns impostos als meus amics de 1600 euros (300€/casament). Evidentment no els tenia i vaig ser sincer amb ells, sabien que no els hi pagaria res abans d'anar-hi.

Potser es que soc raro però jo, si algun dia em cases i volgués compartir la celebració amb les persones que estimo, els CONVIDARIA a la festa.

Pensem una cosa, si jo truco als meus amics i els hi dic: "escolteu, us convido a sopar aquest dissabte a casa, veniu?". Cap d'ells esperarà que al final del sopar cobri el plat als meus convidats.

Per tant, o enviem una carta al Pompeu Fabra per que re-defineixi la paraula "CONVIDAR" o bé, quan fem un casament convidem a la gent que podem i en el lloc que podem...i sino podem, doncs es fa una costellada.

M'havien explicat alguns casos on els nuvis havien trucat ha alguns convidats per saber els motius del no ingrés a la compte dels impostos revolucionaris pertinents. Es al·lucinat! Veig els nuvis comptant els calers i marcant una creu al costat de cada nom...per saber qui ha pagat i quina quantitat..i ja m'imagino els comentaris dels nuvis....

De fet, a mi em va passar amb un familiar meu. El meu pare va pagar l'animació durant el casament (musica, mag..), va pagar la seva part i em va dir que no pagues res, que ja havia fet prou ell. Doncs em van trucar per saber la meva negativa i tot explicar-li el cas, no penjava, estava esperant a que li digues: "Ara vaig al banc a fer l'ingres", uns moments molt incomodes però també la sensació de ser tractat com un punyetero contribuient que faltava al pagament dels seus impostos.

Evidentment, tothom no es aixi, només faltaria però la veritat, que et convidin a un casament, avui per avui, sino es algú que em fa una ilusió molt gran, per mi es una gran putada.

També m'ha passat altres casos on em volien convidar (amics de 2n grau) i se que no ho van fer perque van sentir el meu discurs sobre els impostos revolucionaris. Tenien dues opcions, despres de saber la meva opinió dir-me que els hi feia ilusió que hi anes encara que no pogues pagar o be no convidar-me perquè jo era una perdua al seu balanç de beneficis.

No se, jo em sentiria tant malament saber que la gent, per venir a una festa meva, que jo els he convidat, hagin d'anar malament a la seva economia...que ja només per això ja està clar que mai em casaré en plan "bodorrio".

Tinc clar que ja no aniré a cap casament que no em faci una il·lusió especial...tot i que se que cauran les critiques si es un familiar o una persona que creu que hi hauria d'anar.

Estem en crisis, molta gent va força apurada, molta gent es queixa dels impostos, que treuen les ajudes publiques, que tot es molt car, que els cobren per tot però si es casen....ficaran el numero de compte a la tarjeta del casament.