Creativitat, crisis i escola...

En aquest post parlaré de com ser creatiu per millorar la formació dels nostres infants. Tinguen clar que la Generalitat i l'Estat retallarà tot el que pugui  els recursos de l'escola.

Els pares patim la crisis tant o més que les institucions, però som capaços de fer alguna cosa per suplir la falta de recursos? o bé farem com els indignats, queixar-nos del sistema sense aportar solucions reals i directament aplicables? 

El sistema ha de canviar però sino ho fa, perquè no comencem nosaltres? No son els nostres fills?

Parlaré de com re-invertir un cost quasi fix a l'escola, el cost del menjador pels infants, per utilitzar-lo en coses importants pels nens.

La majoria dels nens de les escoles catalanes es queda al menjador de la seva escola (a l'escola dels meus fills es un 90%).
El preu màxim fixa't per la generalitat pel menjador es de 6,20 euros/alumne/dia, pel 2011.

Agafem que val 5 euros/alumne/dia: (per ser bons)

5 € * 5 dies setmana= 25€

25 € * 4 setmanes mes= 100€

100€ * 8 mesos= 800€ /any

I no contem si tenim germans...sino potser ens començarem a marejar.

Està clar que els nostres alumnes tenen dèficits en moltes matèries. Anem a proposar una millora de l'anglès, per exemple.

Moltes escoles no poden fer formació amb angles amb tots els cursos o bé no d'una manera fixa, o prou hores, per falta de personal qualificat o pel que sigui. I està clar que l'anglès es una eina fonamental en el futur professional dels nostres fills.

No podriem dedicar aquests 800 euros per pagar una bona extraescolar, que duri tot el curs, per millorar l'anglès? o les mates? o qualsevol cosa que no es pugui fer, pel motiu que sigui?

[Pels que no tingueu nens, quan dic extraescolars no vull dir a partir de les 17h...les escoles també tenen extraescolars al migdia, ja que tenen 3 hores de pati.]

Ara ve l'interessant i el que molts ja intuïu..

Si no es gasten aquests calers amb menjador, que mengen els nens, aire?

No!..porten el menjar fet de casa. Els nens porten una carmanyola de casa fet pels seus pares.

Alguns pensaran..."Si home!, com no tinc més feina que ara ficar-me a fer els dinars dels meus nens". Qui diu això ja està tot dit. Potser no ha notat encara que tenir la responsabilitat d'uns bitxos petits requereix algun compromís i alguna responsabilitat cap a ells.

Alguns pensaran..."Amb lo malament que menjen els nens...els papes els hi ficaran fregits i hamburgueses cada dia i serem els més obesos del món i es moriran de problemes cardiovasculars quan arribin als 40".

Doncs no es veritat. A l'escola de la meva filla els obliguen a portar una carmanyola amb el esmorzar i el berenar i van deixar molt clar que s'ha de portar fruita i entrepans i res de bolleria industrial, inclús amb l'amenaça que els profes ho retornarien si passava d'una manera habitual...i us puc assegurar que tothom ho fa i ja mira de tenir clar que pot ficar i que no.

Simplement faltaria algun tipus de calendari on es digues quins tipus d'aliments cuinar i en quina freqüència...i si fa falta, amb receptes de com fer-ho.

Els pares s'involucrarien en l'alimentació del seu fill, inclús els nens més grans podrien responsabilitzar-se del seu sopar i ajudar als seus pares.

Si estem en crisis, el que necessitem es que millori la nostra educació perque els nostres fills estiguin més preparats amb el món crític que sembla es trobaran. També ho han de fer els mestres, i les lleis i els governs..però abans de queixar-nos dels demes, perque no inventem solucions creatives? 

Perque no tenim "collons" de ser nosaltres els que innovem i no esperar a que els altres ho facin per nosaltres?

Perquè no deixem de veure l'escola com un parquing i comencem a entendre que l'escola es l'única que podrà fer que els nostres nens puguin capejar millor la crisis del que nosaltres podem fer-ho?

Hem de canviar la societat, com diuen els indignats, però esperem a que ho faci algu o comencem a fer-ho nosaltres?

Ja se que pot semblar una xorrada dir que canviar la societat es que els pares facin el dinar als seus fills. Però no ho es.

Si hi han recursos tant limitats com els que hi hauran ara a les families i a les institucions, o busquem solucions creatives per solucionar els problemes o ens quedem mirant com tot es degrada i només diguem que els altres son uns impresentables (que potser ho son).

Si hi han els recursos limitats, no es un despilfarro gastar-lo amb alguna cosa que no ajudarà als nostres fills a assolir el nivell necessari per a estar preparat pel mercat laboral futur?

 Els pares podem fer-los el dinar però es més difícil que els hi ensenyem anglès, mates, tècniques d'estudi, portar especialistes externs per donar un toc de qualitat a la nostra escola.

Evidentment ho he proposat en petit comitè i tothom mostra una sorpresa inicial...."com?", i no ho acaba de veure clar, tot i que alguns van prou justos econòmicament com per pagar el menjador. Molts diuen que ningú estarà d'acord, altres que no han de ser el pares que facin aquest esforç, han de ser mestres i politics....

Pensem que tenim escoles on els seus resultats deixen molt que desitjar, i que els nostres fills sortiran d'allà. No val la pena millorar-lis l'escola apretant als governs, professors, consells, AMPAS? i també....a nosaltres mateixos, els pares.