...i no sobresurtis de la mitja..
Ahir va sortir una noticia a la Vanguardia que explicava una historia (suposo que es certa) d'un noi de 18 anys que el van desqualificar d'un concurs de treballs de ciència per ser massa bo. El treball passava els límits previstos. Va passar a Catalunya.
Van fer una menció especial, durant el lliurament a la qualitat del treball i van explicar els motius de la desqualificació.
Des de un punt de vista legal, de les bases del concurs, segurament es lícit desqualificar-lo. Les bases del concurs feien referència a que s'havien de presentar els projectes finals d'institut i havien d'estar relacionats amb el temari impartit durant del batxillerat.
Doncs això, des de un punt de vista estrictament legal, segurament tenien raó, ja que el seu projecte tractava sobre la física quàntica. I segurament no havien fet física quàntica a l'escola.
Una vegada tenim clar que legalment pot ser correcte s'ha d'analitzar el rerefons, el que significa aquesta desqualificació.
Es un reflex de la societat que vivim.
Aquest nen es veu que era un nen super intel·ligent, l'havien becat per fer estudis a universitats i altres coses per complementar el seu aprenentatge. Per tant, a apart del seu talent, de la seva curiositat també havia tingut oportunitats per aprendre coses que els altres companys no havien tingut.
Però, un projecte final de batxillerat no es tractaria de fer rumiar als alumnes? que anessin més enllà del que saben? que tinguessin inquietuds i adquirissin nous coneixements? que investiguessin? que sorprenguessin amb les seves propostes?
En un país amb ganes de progressar, amb un país on la gent sempre vol que els millors tinguin oportunitats, en un país on es premia l'esforç i el talent, mai desqualificarien un noi per fer un treball tan bo. De fet, no existirien aquestes bases...si tens l'edat i es el teu treball de fi de batxillerat, ja en tens prou per concursar.
Si algú troba injust que un nen amb tant de talent pugi competir amb gent més normal també trobo just que desqualifiquin als meus fills de qualsevol treball per tenir la sort de viure en una família estandar que els hi dona certa estabilitat i que els permet seguir el currículum amb certa normalitat ja que hi ha nens, per problemes varis que no ho tenen tan fàcil.
A més, estem parlant de nois de 18 anys...es com si jo desqualifico a en Messi per que es massa bo i el Barça juga amb avantatge. Només val fer les jugades que ja s'han fet sempre...sino es massa avançat i els defenses no tenen temps de reaccionar...
Vaja, recordo una professora que va dir una vegada que la classe ideal era tenir nens del mig de la taula...ni massa bons ni massa dolents...sino la classe era massa difícil de gestionar. Li molestava tenir nens massa intel·ligents o massa poc....
Aixi anem...
http://www.lavanguardia.com/ciencia/20150708/54433794217/marc-homs-joves-i-ciencia-descalificado-rubi.html
Van fer una menció especial, durant el lliurament a la qualitat del treball i van explicar els motius de la desqualificació.
Des de un punt de vista legal, de les bases del concurs, segurament es lícit desqualificar-lo. Les bases del concurs feien referència a que s'havien de presentar els projectes finals d'institut i havien d'estar relacionats amb el temari impartit durant del batxillerat.
Doncs això, des de un punt de vista estrictament legal, segurament tenien raó, ja que el seu projecte tractava sobre la física quàntica. I segurament no havien fet física quàntica a l'escola.
Una vegada tenim clar que legalment pot ser correcte s'ha d'analitzar el rerefons, el que significa aquesta desqualificació.
Es un reflex de la societat que vivim.
Aquest nen es veu que era un nen super intel·ligent, l'havien becat per fer estudis a universitats i altres coses per complementar el seu aprenentatge. Per tant, a apart del seu talent, de la seva curiositat també havia tingut oportunitats per aprendre coses que els altres companys no havien tingut.
Però, un projecte final de batxillerat no es tractaria de fer rumiar als alumnes? que anessin més enllà del que saben? que tinguessin inquietuds i adquirissin nous coneixements? que investiguessin? que sorprenguessin amb les seves propostes?
En un país amb ganes de progressar, amb un país on la gent sempre vol que els millors tinguin oportunitats, en un país on es premia l'esforç i el talent, mai desqualificarien un noi per fer un treball tan bo. De fet, no existirien aquestes bases...si tens l'edat i es el teu treball de fi de batxillerat, ja en tens prou per concursar.
Si algú troba injust que un nen amb tant de talent pugi competir amb gent més normal també trobo just que desqualifiquin als meus fills de qualsevol treball per tenir la sort de viure en una família estandar que els hi dona certa estabilitat i que els permet seguir el currículum amb certa normalitat ja que hi ha nens, per problemes varis que no ho tenen tan fàcil.
A més, estem parlant de nois de 18 anys...es com si jo desqualifico a en Messi per que es massa bo i el Barça juga amb avantatge. Només val fer les jugades que ja s'han fet sempre...sino es massa avançat i els defenses no tenen temps de reaccionar...
Vaja, recordo una professora que va dir una vegada que la classe ideal era tenir nens del mig de la taula...ni massa bons ni massa dolents...sino la classe era massa difícil de gestionar. Li molestava tenir nens massa intel·ligents o massa poc....
Aixi anem...
http://www.lavanguardia.com/ciencia/20150708/54433794217/marc-homs-joves-i-ciencia-descalificado-rubi.html
.jpg)
Està clar que el problema són les bases del concurs de la manera que estan plantejades. Simplement és això que dius, que l’únic requeriment fos haver acabat de cursar el batxillerat, tal qual.
ResponEliminaAra bé, també es curiós que ningú l’hagués avisat mentre estava preparant el treball que aquell temari no tocava. No representa que tens un tutor que et guia o com a mínim t’informa d’alguna cosa?
Bones!!
EliminaNo si el projecte final de Batxillerat d'aquest noi ja va ser acceptat per la seva escola i logicament el va aprovar.
Però llavors al mateix poble, l'ajuntament(o algun organisme public, no ho recordo) va organitzar un concurs per escollir els millors treballs de fi de batxillerat.
Aquest noi es va presentar.
No es un problema que no li aprovessin el projecte, simplement es un problema que el projecte no acaba de complir les bases del concurs.
I de fet es això al que em referia, les bases del concurs indiquen que no tenim ben adquirit el que necessitarem al futur...gent amb molta creativitat, amb molta capacitat d'innovar, amb talent....vaja, això es el que diu molta gent..
Per tant, si la nostra societat respires això crec que les bases del concurs serien diferents.
Era això, les bases del concurs i el fet que ha ocorregut no es greu ni res...es un reflex de la manera en que la majoria veiem les coses. Segurament a estats units això no hagues passat....tampoc dic que estats units sigui la panacea, però això si que ho tenen...quan veuen talent de seguida es premia, es fa bombo i tothom el vol tenir amb ell...
Aqui el talent no es tant atractiu, aixi en general...
Et podria explicar casos de nens amb molt talent, que els han diagnosticat de nens amb altes capacitats però els professors a l'aula pràcticament ni ho veuen...i si fan alguna cosa extra amb ells es per que hi ha el diagnòstic i aixi els pares estiguin tranquils...