Cuidem el talent o el maregem?
La historia que explicaré ara, es verídica tot i que pugui semblar rocambolesca. Ho vaig estar parlant amb els pares implicats i em va semblar força surrealista. Es per explicar-ho dues vegades...
En una escola, un nen de P4 sembla que destaca molt i la tutora contacta amb aquests pares per explicar-lis que vindrà una psicopedagoga externa per confirmar les seves sospites.
Al cap d'un any la psicopedagoga encara no ha vingut. La professora es va disculpant amb els pares sempre que es troben. Per diversos motius, la psicopedagoga està de baixa i no ha pogut vindre ningú més.
Al cap d'un any i mig la psicopedagoga apareix i li fa, durant diferents dies, unes proves.
Al final de curs, es fa una reunió entre tutora, equip directiu, psicopedagoga i pares. Però resulta que la reunió estava tothom avisat menys els pares. Truquen als pare i ha de sortir corrents de la feina per anar a la reunió. La mare, com no treballa a la ciutat, no te temps d'anar-hi.
La psicopedagoga explica al pare que el nen està molt per sobre de la mitja, que proposa un canvi de curs a curt termini ja que hi han moltes probabilitats de que el nen s'avorreixi, Diu que el departament no vol descuidar als nens que tenen tant talent. Ja que si no es fa res, sovint acaben bastant desmotivats i alguns acaben en fracàs escolar.
El pare estava una mica sorprès de la contundència de la professional, no sabia que el seu fill destacava tant. De fet, segons em va dir aquest pare, la professora del nen, que estava a la reunió també estava sorpresa. Però li va ensenyar un gràfic amb els resultats i el nen estava quasi al màxim. Li va explicar que tot i estar a P5 llegia amb més fluïdesa que alguns dels nens que estan a tercer.. i el nivell de matemàtiques era de tercer.
Si era tan clar, com es que la tutora no ho havia detectat? O es la psicopedagoga que no ha pres bé la mesura?
La psicopedagoga tenia molt clar que per poc que es pogues, i el nen ho volgues, seria convenient avançar-lo un curs.
Com l'any següent el nen començava primer, i comporta canvi de patí, que ja compartiria patí amb tots els grans, llavors potser el canvi de curs seria més natural. Van decidir tenir una reunió a l'octubre, quan ja havia començat primer, per acabar de decidir que es feia amb el nen. Si s'avançava de curs o no.
Tot i estar el curs començat, per la professional no era un problema fer em canvi a mig curs, si es creia convenient i el nen ho veia bé.
Va passar l'estiu i va començar el curs amb professora nova, ja que de P5 a 1r normalment es te una professora diferent. Al poc de començar, la professora es fa mal i ha d'agafar la baixa. Hi fiquen una substituta.
Passa l'octubre, el novembre i el desembre i ni una noticia de la reunió que s'havia de fer, per parlar del cas del nen. Els pares pregunten a l'escola si saben com està el tema i l'escola els hi explica que, la psicopedagoga que portava el cas s'ha canviat de departament i que ara ho porta un altra noi, que encara no ha pogut venir a l'escola.
Però aquest nou psicopedagog està en contra dels canvis de curs dels nens. No ho recomana gens. Tot i que no ha vist al nen, ni ha parlat amb els pares per la suposada reunió que tenien prevista.
L'escola, per la seva banda, com rep informacions tan contradictòries dels diferents professionals, intenta gestionar aquest cas, i algun altre que tenen, pel seu compte. Ja que de les persones que se suposa estan preparades per gestionar aquests casos, no tenen suport.
Arriba el febrer i els pares tenen la entrevista amb la professora del nen, fa poc que s'ha incorporat de la seva baixa de principi de curs. Als pares els hi transmet que el nen es bo en mates però que tampoc destaca tant en altres matèries. Diu que hi han altres nens a la classe que estan al seu nivell.
Els pares comencen a dubtar una mica de tot...a P4 la professora tenia dubtes, a P5 la psicopedagoga va dir clarissimament que era molt superior a la mitja i que s'havia de canviar de curs, que hi havien series sospites que el nen s'avorriria, 6 mesos després el nou psicopedagog diu que no s'ha de canviar de curs i la professora de 1r diu que no es un cas tant clar com podriem pensar.....quina es la realitat?..pel que se, els pares, com no tenen clar el nivell del seu fill sobre la resta, i ell està feliç, decideixen deixar passar el temps a veure si ell fa algun senyal de desmotivació o avorriment o algú de l'escola creu que s'ha d'actuar de manera diferent.
S'acaba el curs, es te l'entrevista de final de curs amb la professora, que ara ja porta uns mesos seguits convisquen amb el nen, ja que la primera part de curs, com he dit abans, va estar de baixa.
Ara diu que si, que el nen està molt per sobre de la mitja, que s'ha passat una part del curs de primer fent exercicis de segon, que acabava els exercicis molt ràpid i que inclús, a final de curs, havia notat, en alguns moments, que ja no estava tant motivat i participatiu a les classes, com si s'avorrís...quan mesos abans havia dit que no era una diferencia de nivell tant notable...
I es veu que ara que més o menys aquesta professora ho veu i que podria ajudar al nen, d'aquí 6 mesos, a mig curs, es jubila i tornarà a entrar una nova professional...
Els pares que m'explicaven això, ja s'han donat per vençuts, i com veuen al seu nen feliç, decideixen no capficar-se més amb el tema fins que no tinguin nous indicis. Ja que estan marejats amb tants canvis d'opinió i tanta discordança.
Vull creure que realment deu ser molt difícil avaluar aquests casos i que cadascú te percepcions diferents...però d'entrada, aixi quan t'expliquen la història, sembla bastant surrealista...es com un..... ara si, ara no, ara no ho se i ara ja veurem...
Sembla com un cúmul de casualitats i mala sort..no vull pensar que es un reflex del que passa sovint....per que si es aixi, millor que aquest nen acabi ràpid els estudis i s'espavili per la seu compte a treure profit d'aquest suposat talent...o que sigui fals i aquest talent s'equipari amb la resta de nens aviat.....aixi el problema es dissol...
El que em sorprèn es que en altres camps de la vida, com pot ser els esports, acadèmies d'idiomes..etc..quan algú destaca molt per sobre de la mitja, el solen pujar amb els més grans, per competir al mateix nivell i en canvi a l'escola això no sigui aixi...potser es que realment no es bo fer-ho, no ho se.....
Però per exemple, a l'equip de futbol del meu fill hi ha un nen un any més petit que ells...a la categoria inferior s'avorria, alguns equips contraris demanaven el dni per desconfiança...tothom ho veia..el van decidir pujar d'equip i el nen pot jugar al nivell que te, s'ho passa bé...si alguna vegada torna a tenir un nivell no idoni, per seguir jugant amb nens un any més grans que ell, estic segur que el tornaran a baixar de categoria i no passarà res...
En una escola, un nen de P4 sembla que destaca molt i la tutora contacta amb aquests pares per explicar-lis que vindrà una psicopedagoga externa per confirmar les seves sospites.
Al cap d'un any la psicopedagoga encara no ha vingut. La professora es va disculpant amb els pares sempre que es troben. Per diversos motius, la psicopedagoga està de baixa i no ha pogut vindre ningú més.
Al cap d'un any i mig la psicopedagoga apareix i li fa, durant diferents dies, unes proves.
Al final de curs, es fa una reunió entre tutora, equip directiu, psicopedagoga i pares. Però resulta que la reunió estava tothom avisat menys els pares. Truquen als pare i ha de sortir corrents de la feina per anar a la reunió. La mare, com no treballa a la ciutat, no te temps d'anar-hi.
La psicopedagoga explica al pare que el nen està molt per sobre de la mitja, que proposa un canvi de curs a curt termini ja que hi han moltes probabilitats de que el nen s'avorreixi, Diu que el departament no vol descuidar als nens que tenen tant talent. Ja que si no es fa res, sovint acaben bastant desmotivats i alguns acaben en fracàs escolar.
El pare estava una mica sorprès de la contundència de la professional, no sabia que el seu fill destacava tant. De fet, segons em va dir aquest pare, la professora del nen, que estava a la reunió també estava sorpresa. Però li va ensenyar un gràfic amb els resultats i el nen estava quasi al màxim. Li va explicar que tot i estar a P5 llegia amb més fluïdesa que alguns dels nens que estan a tercer.. i el nivell de matemàtiques era de tercer.
Si era tan clar, com es que la tutora no ho havia detectat? O es la psicopedagoga que no ha pres bé la mesura?
La psicopedagoga tenia molt clar que per poc que es pogues, i el nen ho volgues, seria convenient avançar-lo un curs.
Com l'any següent el nen començava primer, i comporta canvi de patí, que ja compartiria patí amb tots els grans, llavors potser el canvi de curs seria més natural. Van decidir tenir una reunió a l'octubre, quan ja havia començat primer, per acabar de decidir que es feia amb el nen. Si s'avançava de curs o no.
Tot i estar el curs començat, per la professional no era un problema fer em canvi a mig curs, si es creia convenient i el nen ho veia bé.
Va passar l'estiu i va començar el curs amb professora nova, ja que de P5 a 1r normalment es te una professora diferent. Al poc de començar, la professora es fa mal i ha d'agafar la baixa. Hi fiquen una substituta.
Passa l'octubre, el novembre i el desembre i ni una noticia de la reunió que s'havia de fer, per parlar del cas del nen. Els pares pregunten a l'escola si saben com està el tema i l'escola els hi explica que, la psicopedagoga que portava el cas s'ha canviat de departament i que ara ho porta un altra noi, que encara no ha pogut venir a l'escola.
Però aquest nou psicopedagog està en contra dels canvis de curs dels nens. No ho recomana gens. Tot i que no ha vist al nen, ni ha parlat amb els pares per la suposada reunió que tenien prevista.
L'escola, per la seva banda, com rep informacions tan contradictòries dels diferents professionals, intenta gestionar aquest cas, i algun altre que tenen, pel seu compte. Ja que de les persones que se suposa estan preparades per gestionar aquests casos, no tenen suport.
Arriba el febrer i els pares tenen la entrevista amb la professora del nen, fa poc que s'ha incorporat de la seva baixa de principi de curs. Als pares els hi transmet que el nen es bo en mates però que tampoc destaca tant en altres matèries. Diu que hi han altres nens a la classe que estan al seu nivell.
Els pares comencen a dubtar una mica de tot...a P4 la professora tenia dubtes, a P5 la psicopedagoga va dir clarissimament que era molt superior a la mitja i que s'havia de canviar de curs, que hi havien series sospites que el nen s'avorriria, 6 mesos després el nou psicopedagog diu que no s'ha de canviar de curs i la professora de 1r diu que no es un cas tant clar com podriem pensar.....quina es la realitat?..pel que se, els pares, com no tenen clar el nivell del seu fill sobre la resta, i ell està feliç, decideixen deixar passar el temps a veure si ell fa algun senyal de desmotivació o avorriment o algú de l'escola creu que s'ha d'actuar de manera diferent.
S'acaba el curs, es te l'entrevista de final de curs amb la professora, que ara ja porta uns mesos seguits convisquen amb el nen, ja que la primera part de curs, com he dit abans, va estar de baixa.
Ara diu que si, que el nen està molt per sobre de la mitja, que s'ha passat una part del curs de primer fent exercicis de segon, que acabava els exercicis molt ràpid i que inclús, a final de curs, havia notat, en alguns moments, que ja no estava tant motivat i participatiu a les classes, com si s'avorrís...quan mesos abans havia dit que no era una diferencia de nivell tant notable...
I es veu que ara que més o menys aquesta professora ho veu i que podria ajudar al nen, d'aquí 6 mesos, a mig curs, es jubila i tornarà a entrar una nova professional...
Els pares que m'explicaven això, ja s'han donat per vençuts, i com veuen al seu nen feliç, decideixen no capficar-se més amb el tema fins que no tinguin nous indicis. Ja que estan marejats amb tants canvis d'opinió i tanta discordança.
Vull creure que realment deu ser molt difícil avaluar aquests casos i que cadascú te percepcions diferents...però d'entrada, aixi quan t'expliquen la història, sembla bastant surrealista...es com un..... ara si, ara no, ara no ho se i ara ja veurem...
Sembla com un cúmul de casualitats i mala sort..no vull pensar que es un reflex del que passa sovint....per que si es aixi, millor que aquest nen acabi ràpid els estudis i s'espavili per la seu compte a treure profit d'aquest suposat talent...o que sigui fals i aquest talent s'equipari amb la resta de nens aviat.....aixi el problema es dissol...
El que em sorprèn es que en altres camps de la vida, com pot ser els esports, acadèmies d'idiomes..etc..quan algú destaca molt per sobre de la mitja, el solen pujar amb els més grans, per competir al mateix nivell i en canvi a l'escola això no sigui aixi...potser es que realment no es bo fer-ho, no ho se.....
Però per exemple, a l'equip de futbol del meu fill hi ha un nen un any més petit que ells...a la categoria inferior s'avorria, alguns equips contraris demanaven el dni per desconfiança...tothom ho veia..el van decidir pujar d'equip i el nen pot jugar al nivell que te, s'ho passa bé...si alguna vegada torna a tenir un nivell no idoni, per seguir jugant amb nens un any més grans que ell, estic segur que el tornaran a baixar de categoria i no passarà res...
.jpg)
Ha passat un any i mig i et diuen que cal un canvi de curs urgent?! WTF! Passa més temps i un altre et diu que no? WTF! Pobres pares, deuen estar preocupats perquè ningú sap què és el millor pel seu fill :S
ResponElimina