Més de 10 minuts fent alguna cosa? o com APMitzar la vida...

Per mi es molt important poder dedicar temps a fer alguna cosa.

Tenir prou tranquilitat per poder agafar una passió, una inquietud, una curiositat i dedicar-li tot el temps necessari.

Avui en dia ens preocupem de que els nostres fills estiguin preparats i facin mil coses però per mi, es tant important la preparació i el coneixement com l'avorriment. Si un nen te temps per avorrir-se, una de les habilitats que pot desenvolupar es la creativitat, si un nen no te temps d'avorrir-se li serà dificil desenvolupar la creativitat.

L'Avorriment potser un generador d'idees..que faig? que puc fer? que es allò d'allà? potser amb allò d'allà podria fer això? potser podria fer allò que fa temps que volia fer? Sino tens temps per avorrir-te, si la teva vida està programada al mil·límetre, es difícil fer aquestes preguntes.

Per mi la creativitat es una de les característiques fonamentals per a ser feliç i això intento transmetre als meus fills.

Això si, l'avorriment que es útil es l'avorriment que podem gestionar, on podem prendre una iniciativa per modificar aquest estat. Si el nostre avorriment es d'origen extern, com una classe avorrida o un treball avorrit, i no podem fer res per canviar això...llavors aquest avorriment crea frustració i es de difícil aprofitar.

Estem acostumats a rebre inputs continus, curts i superficials, com el twitter.

No renego de les noves tecnologies, son genials. El tema es dedicar temps al que facis, aprofundir en alguna cosa, curiosejar....

Un exemple, vaig passar una xerrada genial de l'Emilio Duró, fa un any aproximadament. La xerrada durava 1 hora 49 minuts...i moltíssima gent, tot i les grans opinions de molta gent, no s'ha atrevit a mirar-lo degut a la seva llarga durada.

Solució: es veu que corre un vídeo resum de l'Emilio Duró que escurça el vídeo en 15 minuts. Un temps suficient perquè tothom s'atreveixi a mirar-lo.

La gent s'esta APMitzant. L'APM està genial per assabentar-nos de coses que en principi no ens interessen i no tenim temps de dedicar-li...però no podem convertir les coses que ens agraden en APMs, sino serem infeliços.

No podem ser feliços sinó tenim passions, sinó fem l'esforç de dedicar temps a alguna cosa que ens agradi, a parar i pensar que es el que ens agradaria fer, temps per avorrir-nos perquè del nostre cervell puguin aflorar idees, preocupacions, sentiments, iniciatives, nous reptes...i dedicar molt temps a alguna cosa també generà l'avorriment necessari per millorar aquella cosa que fem o deixar de fer aquella cosa per fer-ne una altre.



Comentaris

  1. Albert Olivé19 de setembre del 2012, a les 12:13

    Un cop més t'he de donar la raó, però 1h.49min. és molt de temps! Segur que per mi seria més fàcil si ho pogués escoltar a la radio mentre faig una altra cosa.
    Vinga Gaby que vagi bé!!!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Per que a la muntanya fa més fred si la calor sempre va cap a munt i està més a prop del sol?

Imatge
Acabo de fer un escrit, que potser publicaran a la revista de l'escola dels meus fills, sobre per que a les muntanyes altes hi neva i fa molt fred, més fred que a baix. Trobo molt divertit entendre el perquè...el meu fill m'ho va preguntar i no vaig saber respondre...em vaig informar i vaig intentar fer un escrit que sigui el màxim comprensible per un nen...no sempre es fàcil però jo ho he intentat... Aquí va l'escrit: Per què a la muntanya fa més fred si l'aire calent puja i s'està més a prop del sol? No us heu preguntat mai per que a la muntanya fa més fred i hi neva més si l’aire calent puja i estem més a prop del sol? No hauria de fer més calor? Primer confirmem una cosa, l’aire calent puja per que pesa menys que l’aire fred que hi ha al seu voltant. Degut a aquest efecte, un globus, d’aquests que porten persones, pot volar. Escalfen l’aire de dins del globus. Això està demostrat. Per tant, si l’aire calent sempre puja, sembla evident que...
Més informació

Plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill....

Imatge
Fa uns minuts he llegit aquesta frase; per a ser feliç, per sentir-te realitzat en la vida s'ha de plantar un arbre, s'ha d'escriure un llibre i s'ha de tenir un fill.... El primer que he fet, per curiositat, es buscar aquesta frase per Internet per veure que hi trobava...i efectivament , he trobat el que esperava, molts escrits, alguns blogs i alguns comentaris de gent que tenia l'objectiu de fer aquestes tres coses per ser feliç, o per sentir-se important, o per sentir que havia fet alguna cosa important a la vida... Em supera aquest afany humà de buscar la felicitat a l'exterior, de creure que fent aquestes tres coses ja haurem aconseguit les nostres fites i podrem sentir-nos persones plenes.. De fet, està clar que cap de les tres coses son dolentes..plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill no es dolent ni es bo...tot depèn del que volguem a la vida i del que ens faci feliç. Plantar un arbre no te cap secret, ni tampoc crec que sigui una cosa...
Més informació

Que és la gravetat? (segons un senyor que es deia Einstein)

Imatge
Des de ben petit tenia assumit que la gravetat era una espècie de propietat de la matèria, principalment si era enormement grossa, de xuclar-te cap a ella, de no deixar-te marxar. Era una cosa que era així, un tòtem. De fet, segons Newton, era la evidencia clara. Si una cosa la tires cap amunt i cau i en canvi, la lluna no cau, es que la terra xucla amb alguna força. Amb aquesta idea vaig viure molts i molts anys....i sempre que explicava la gravetat a nens o a qualsevol altra, utilitzava la expressió "xuclar", per indicar clarament que la terra exerceix una força cap al seu centre. Moltes vegades havia escoltat la teoria d'Einstein, on deia que els cossos grossos curvaven/deformaven l'espai/temps..però era un concepte que creia que explicava altres coses, no pas la gravetat. Fins que un dia, mirant un documental d'Einstein vaig caure i vaig lligar el concepte " curvar espai " i " gravetat ". Em va xocar no haver-hi caigut abans. Supo...
Més informació