La Dansa de les Neurones

EL meu fill(7) va fer una cosa que demostra que s'està fent gran. I per mi es molt divertit i gratificant veure i apreciar, amb petits detalls, com van madurant. De fet, crec que em fa sentir orgullós d'igual manera que ells madurin com que jo, encara que sigui en petits detalls, saber-ho valorar. A vegades el dia a dia, fa que no valoris els seus passos endavant, encara que siguin minúsculs o semblin xorrades als ulls d'un adult. El meu fill estava jugant a Lego, mentre jo li assecava el cabell. Era un rotllo per a mi, ja que estava estirat a terra i també per a ell, perquè el molestava i el assecador feia moure algunes peces. Ja se que sembla una xorrada, i ho es , però ell sol va decidir que la millor opció era parar de muntar, que li seques els cabells, i quan estigues, ja tornaria a muntar. Va saber veure que podria muntar més estona els Lego parant un moment i poden assecar el cabell ràpid que no pas estar intentant assecar els cabells a la vegada que juguem. ...

M'he fixa't mentre la meva filla utilitzava la tablet d'una diferencia a com els nens i els adults intenten utilitzar un programa nou, que no coneixen. Els adults intentem utilitzar-lo seguint els patrons que coneixem d'altres programes. Si el programa el segueix, serem molt més ràpids en aprendre a utilitzar-lo que un nen. Si el programa segueix uns patrons diferents, el nen trigarà menys a saber-lo utilitzar. Ja que ell no està buscant el que ja sap, per tornar-ho a repetir, està investigant, està deduint, la simple curiositat li obre camí. Els adults, la curiositat, l'intent de deduir, sempre apareix despres d'intentar fer el que ja hem fet anteriorment. L'eficiència de la joventut es aquesta. Tenen una càrrega de records, coneixements, vivències més escàs i els permet agafar camins nous davant dels problemes que es van trobant. Ja se que es una evidencia i que està ple d'històries dins de la vida de la humanitat que demostren/parlen d'a...

En un article de la vanguardia parlaven d'un music, famós entre els joves, que col·laborava amb Paul McCartney.(Ex-Beatles) Al twitter molts joves preguntaven qui era, altres deien que si la seva estrella de la musica hi col·laborava, segur que aquest tal Paul, seria una gran promesa...etc Molts comentaris de molta gent, en aquella noticia, parlaven de la incultura de molt jovent, com podia ser que no coneguessin a un dels cantants dels Beatles, altres de que el jovent no es com abans i un llarg etcètera... No hi estic gens d'acord. Que els nanos de 13 anys no coneguin a en Paul McCartney no es res dolent. Es la demostració empírica de l'efecte del pas del temps. Res ni ningú supera el pas del temps. Alguns només resistirem en la memória de la gent mentre estiguem vius i només dels nostres coneguts, altres seran recordats per un grup durant un temps, altres seran recordats per la majoria de la humanitat durant un temps, llarg o curt, depen de l'impacte.. Però...

Molt sovint els humans som mesquins, envejosos, dolents, egoistes, mentiders, cruels i un llarg etcètera de coses que et venen ganes de enviar a pastar a tothom... Però com he dit altres vegades, la majoria de la humanitat no servim per res, no som importants, encara que per els nostres petits entorns si que ho siguem. Això no vol dir que no tinguem dret a viure i a ser feliços..jo ho soc molt de feliç. Hi ha gent que si, que son els que aconsegueixen realment que millorem com especie, com a societat...ens fan saltar més enllà perque el nostre futur sigui millor (pacifistes, inventors, filosofs, matemàtics...) Aquest vídeo, on un home que era cec ara pot veure ombres, i pot veure a la seva dona despres de 10 anys de malaltia, gracies a invents com aquest i molts altres, que ha portat anys de desenvolupament, es el que em dona esperança en nosaltres... i em fan creure que els meus fills viuran en un món millor que el nostre.

Fa temps vaig desenvolupar, per una empresa, un sistema de gestió d'un magatzem amb codi de barres. Aquest codi servia per saber on estaven tots els paquets quan arribaven, i pel dia abans d'agafar-los, saber on s'havien d'anar a buscar, per preparar la ruta pel dia següent. Estava força content de la feina i sempre tenia al cap poder ensenyar aquest sistema a l'escola dels nens. Al final em vaig decidir, sense dir res a ningú, i vaig comprar per internet una pistola de codi de barres i prepararé un "magatzem" a una aula de l'escola. Portaré caixes iguals, on a dins hi haurà una "xuxe" diferent per cadascú, que cada nen s'escollirà. Aquesta caixa la portaran als encarregats del magatzem (uns altres nens que tindran assignada aquesta feina),  aquests nens, en un ordinador, apuntaran el nom  de la persona que porta la caixa i llavors faran "PIP", amb la pistola de codi de barres, en el codi de la lleixa on deixaran la c...

Estava jugant un partit de basquet un dissabte amb el meu equip. Era un pavelló on les grades estaven al mateix nivell que la pista. Per falta de jugadors, van convocar a un nen de 15 anys, que resulta que es amic del meu fill de 6 anys. Es coneixen de la pista d'skate on a vegades han coincidit. Aquest fet va provocar dues incidències aquell dia. Una relacionada amb mi i una altra relacionada amb el meu fill, que em va fer riure molt. Primer, el fet de jugar un partit de basquet on al mateix equip hi ha un nen de 15 anys, que es amic del meu fill, es un indicador que els meus 35 anys comencen a pesar. Al vestuari, abans del partit, el noi em va preguntar si era el pare del meu fill, i es va dirigir a mi utilitzant el vostè...d'entrada em va sorprendre que l'utilitzes, perquè no veig gaire jovent que el faci servir i segon perquè per molt que em vulgui cuidar i estar en un estat digne, els anys, per un noi de 15 anys, es noten molt. Em veu quasi com el seu pare. ...

Fa uns dies vaig anar al banc i el meu fill va dir que li agradaria treballar en un banc..suposo que ha vist aquelles persones sentades tot el dia, fent clic a l'ordinador...i ha pensat...Donen centims per fer aixó? Inclus els hi ha dit a ells que semblava xulo ser banquer. Que li agradava... Jo li he dit, davant del banquer, que millor, si pot, es busqui una feina que li agradi que no una pas que sembli comode. L'important es que aportis valor a la teva feina no només les teves hores. Al final, si t'agrada una feina es com sino treballessis i sino t'agrada, per molt fàcil que sigui, l'unic que pots acabar fent es comptar les hores que falten per acabar. Jo visc la meva feina aixi i em fa feliç..per tant, m'agradaria el mateix pel meu fill. De fet, es l'unic que em preocupa del futur dels meus fills...que trobin una cosa que els hi agradi i la puguin convertir en feina, en la seva feina. No em preocupa gens que estudiïn més o menys, de fet, tinc ...