Mitjans tradicionals (la font de la veritat) i Nous Mitjans (la font de les mentides) i en Gerard Romero i el cas Koundé

 El periodisme està morint, sense informació no hi ha democràcia i les noves formes de comunicació.

Normalment, es diu que sense un bon periodisme com a societat no podem ser una autèntica democràcia, ja que ningú pot posar entredit als poders, ni investigar les coses que no funcionen bé. Som molt més manipulables, sense una premsa de qualitat.

Tots estem d'acord que la majoria de premsa està en crisis i els sous dels seus treballadors així sembla corroborar-ho.

El que hauríem de discutir és si el periodisme actualment (o alguna vegada) ha estat un contrapoder real de la societat o més bé una eina en mans de poca gent poderosa, que els fa servir per crear tendències de pensament.

Només fa falta veure tots el tema de Villarejo per veure com un estat, policia i mitjans s'alineaven de forma inequívoca per mantenir el mateix discurs. Amb poquíssimes visions discordants i, per tant, creant una nova veritat. Si tothom confirma el mateix, la majoria de societat acceptem que deu ser veritat. NO podem investigar per la nostra part.

O durant l'1 d'octubre del 2017, mentre la policia entrava als col·legis a Catalunya, cap mitjà important d'Espanya estava donant les imatges (menys la Sexta)... seguia la seva programació matinal normal. Em va semblar completament surrealista. Simplement que la cagada va ser tan bèstia que no es va poder amagar.. Però el mateix govern espanyol va negar la majoria d'imatges i una gran part de la societat va creure que la majoria del que va passar eren fakes. Ja que els seus mitjans no n'havien parlat.... sinó n'havien parlat era perquè eren minúcies sense importància.

Entroncant amb tot això, apareixen els nous mitjans (youtube, twitter, twitch....) on es sol dir que és una font de desinformació i de fake news...i molts països tenen departaments investigant aquestes xarxes per desemmascarar aquestes fakes. Segurament als nous mitjans és més fàcil que qualsevol pugui fer un FakeNews que arribi a molta gent, però és el mateix que abans parlàvem dels mitjans tradicionals. Neguen o generen informacions falses per generar corrents d'opinió als seus interessos.

Per tant, si els mitjans tradicionals s'ha demostrat que tenen interessos molt forts i que filtren o generen notícies falses/tendencioses, quina por hem de tenir dels nous mitjans? Com a molt que passi el mateix...

Crec que els mitjans tradicionals (i poders) tenen por de les xarxes perquè poden perdre el discurs. Evidentment, també poden aparèixer volats que diguin qualsevol bajanada i que arribi a cents de persones... però això no té perquè ser perillós si tenim una societat prou formada.

Per tant, amb els 2/3 exemples que he posat... queda clar que la veritat no està gens assegurada amb els mitjans tradicionals ni tampoc amb els nous. La veritat està sobrevalorada..., ja que pràcticament no convivim amb la veritat transparent, en temes que poden ser complicats.

Fa pocs dies he vist un exemple claríssim en un entorn més innocu, com el futbol, on s'ha demostrat que mitjans potents de molts països (espanya i Anglaterra) mantenien un discurs que no era prou real, si el que es volia era escriure la veritat. En canvi, un tio, des de casa seva, en un canal de Twitch podia donar una millor informació a la gent, que tones de periodistes en redaccions de diaris.

Estic parlant d'en Gerard Romero, Periodista esportiu, que emet al seu canal de Twitch, sobre el suposat nou fitxatge del Barça Koundé.

Si amb un tema tan intranscendent com un simple esport, milers de diaris, amb els seus milers de periodistes, amb els seus sous, instal·lacions, equips, micròfons, col·laboradors i fonts no són capaços d'acostar-se a la veritat i un simple tio, amb un mòbil i els seus contactes, és capaç d'acostar-se a la veritat des de casa seva... això significa que estem sobrevalorant la feina dels mitjans d'informació per la societat.

En aquest cas es tracta del possible fitxatge del jugador del Sevilla Jules Koundé. El Barça i el Chelsea volien fitxar aquest jugador.

Pel que es pot intuir, al Sevilla li interessava vendre'l al Chelsea, per no reforçar a un rival de la lliga. El club filtrava que ja estava fet amb el Chelsea i tots els periodistes de Sevilla asseguraven 100% que el jugador aniria al Chelsea, que era qüestió de dies. No hi havia discussió possible. Barça NO, Chelsea SI.

A la premsa anglesa tothom assegurava que estava fet el fitxatge. Que era qüestió de dies.

Tots els diaris espanyols, creien a "pies juntillas" la informació dels periodistes sevillans (o del que els hi interessava dir), tots donaven per fet el fitxatge imminent de Koundé pel Chelsea. Era imminent durant setmanes, seguia sent imminent cada dia però mai es concretava i el jugador seguia entrenant amb el seu equip....però era súper imminent, segons el 100% de la premsa.

En Gerard Romero, utilitzant la seva experiència i els seus contactes estava segur que el fitxatge no estava fet i que Koundé volia anar al Barça, però s'havia d'esperar al fet que el Barça tingues els diners per fer la seva oferta. Era qüestió, segons ell, que pogues esperar al Barça uns dies.

Suposo que, entre molts altres interessos, la intenció del Sevilla i el Chelsea era fer una pressió inaguantable sobre el jugador perquè no esperes al Barça i decidís anar al Chelsea. Van manipular/filtrar informació que es va estendre com la pólvora per tot arreu. A sobre, el Chelsea li millorava moltíssim el sou, per tant, encara donava més veracitat a tot plegat. Van fer ús dels mitjans ( i les ganes d'alguns mitjans de creure-ho) per fer pressió al jugador i que li costes mantenir l'espera al Barça.

Com en Gerard Romero era l'únic (ÚNIC) que mantenia que el fitxatge de Koundé pel Barça era una opció real (i la més probable) si podia esperar al fet que el Barça ingresses els diners, va rebre multitud de crítiques a les xarxes de tots costats. Va ser menystingut com a mentider i ridiculitzat perquè s'havia de ser molt ximple per continuar mantenint que Koundé fitxaria pel Barça, quan era evident que no era així. El tractaven de pallasso que s'inventava històries per mantenir la seva audiència i el seu show. (menys els que el coneixem de fa més anys que sabem que, es pot equivocar, però el que diu té una base a darrere).

TOTHOM deia que fixaria pel Chelsea. TOTA la premsa deia que fixaria pel Chelsea.

Al final resultat que fitxarà pel Barça. El jugador ha aguantat la pressió del seu entorn i ha esperat que el Barça tingues els diners per fer l'oferta. Era el que volia fer el jugador des del principi.

Però CAP, CAP, CAP mitjà tradicional donava aquesta versió, ni investigava que hi havia de cert en la versió d'en Gerard o buscava altres fonts per contrastar la informació. O investigaven que és el que volia el jugador realment.

I el que es més curios es que TOTA la premsa que deia que fitxaria pel Chelsea, quan s'ha anat veien que fitxaria pel Barça, no a fet un MEA CULPA o una recollida de cable (com diria en Gerard)...sino que seguien mantenint el discurs o bé no treien noticies sobre el tema...era com un desert, seria un NO GOOD NEWS? NO NEWS.

Alguns mitjans han començat a reconeixer la realitat a ultima hora i amb titulars força ambigus per dir una cosa tant simple com KOUNDÉ FITXARÀ PEL BARÇA.

Entenc que al final, si es fa realitat, s'acompanyarà la noticia d'articles d'opinió on se'n fan creus de com el Barça pot fitxar sino tenia diners, amb comentaris de persones angleses enfadades i mil noticies més per evitar que la noticia d'en Koundé sigui la important.(o com a mínim, que hi hagi una contra-noticia)

En una cosa tant xorra com el futbol s'ha demostrat, fa pocs dies, que els mitjans tradicionals no són una eina transparent per a la societat. Filtren el que els interessa, quan els interessa i poquíssims mitjans donen visions discordants. Per tant, per què ens hem de posar les mans al cap que la gent s'informi per altres mitjans als mitjans tradicionals? Potser és millor?, o potser és igual?, o potser hi han més mentides però també més veritats?

Jo prefereixo un lloc on hi hagin més mentides i més veritats, perquè jo podré escollir. Que no pas un sistema on només hi ha una versió i sol ser mentida.

Un sol tio, des de casa seva, amb el Twitch, un mòbil, els seus contactes i les ganes de saber, s'ha acostat molt més a la veritat que milers de periodistes amb mitjans molt més potents.

Que ens serveixi per a rumiar. No dic que els mitjans hagin de desaparèixer, però no són una font de veritat, a com a mínim no gaire més que qualsevol persona des del seu Twitch i amb prou ganes i contactes per estirar el fil.

No sé si és trist o no, però si digne de rumiar-hi profundament.

Nota: ara com ara encara no s'ha confirmat oficialment el fitxatge Koundé pel Barça... sinó s'acaba confirmant ja canviaré escrit. Però ara com ara queda molt clar que la versió d'en Gerard és la més pròxima a la veritat. Això segur.