La Dansa de les Neurones

Un dia, un equip de futbol molt important, va creure que el fora de joc era una regla injusta i va decidir que, si no el treien en un any, deixaria de fer cas a aquesta regla en els partits. Tots els seus socis estaven convençuts de la injustícia de la regla i que al final no farien cas a la regla. Va arribar l'any i els socis empenyien per que no fessin cas a la regla de fora de joc. Quan esperaven per seguir jugant encara que l'àrbitre piti fora de joc? Quan s'autosumaran els punts a la classificació encara que el partit l'àrbitre el doni per perdut, per algun gol en fora de joc? Al final el president de l'equip va decidir que no tenia sentit aplicar al mandat de saltar-se el fora de joc. S'havia anat molt lluny per intentar forçar als altres equips i les federacions per que volguessin negociar el canvi de la regla de fora de joc però ningú els havia recolzat. No tenia sentit anar a un partit i gesticular que no accepten un fora de joc que l'àrbi...

Els nens d'avui en dia diuen que son tecnològics i que ho porten integrat. No es veritat, com a mínim quan tenen menys de 12 anys (els meus fills). Els meus fills aprenen a fer servir tots els dispositius possibles per veure youtube, per baixar-se aplicacions, per utilitzar instagram, facebook, whatsapp, el fortine, el fifa.....i un infinit nombre d'APPS/Jocs que aprenen a fer servir de manera autodidacta. Però quan estan intentant aprendre alguna cosa, no veuen tan directament la utilització de les tecnologies per aprendre. Per defecte, quan estan estudiant alguna cosa que no saben, que no veuen clar o que no acaben d'entendre, segueixen encegats a mirar el full en blanc, el llibre o a dir que es molt difícil o que no ho saben fer...i cada vegada els hi he de dir.... "Ho has mirat al mòbil? Has pensat una estona i quan veus que no et surt, has buscat ajuda a internet?" "Per que m'ho preguntes a mi? em preguntes a mi com es juga al fortnite? em ...

Fa 1 any uns polítics, després que una part del poble demanes enèrgicament durant anys fer passos per crear un nou país, s'ho van jugar tot (vida personal i política) per forçar al límit la situació i fer reaccionar a algú(nacional o internacionalment) a favor d'aquesta determinació. No va funcionar. Ningú va reaccionar però el que va passar va sumar gent i simpaties al procés. Durant tot aquest procés la feina es va fer tan ben feta que es va passar d'un 12% a un 47% de persones que volen un nou país. Molta gent per no tenir-la en compte, no suficients per implementar un país nou sense un acord amb el país actual. Agradi o no. Els governants del país actual feien les coses tant malament que, si es segueix així, en poc temps es serà un 50%, després un 60%...es un procés que acabarà on ha d'acabar, en un referèndum reconegut per tothom. Al final l'aigua vessarà si s'augmenta el suport. Per aconseguir vessar l'aigua s'ha d'aconseguir més gent.....