Einstein, la teoria de la Relativitat i la velocitat...i el "tocino"...

Aquesta setmana es publica la revista de l'escola dels meus fills.

Normalment sempre demanen algun escrit dels pares. Alguna vegada n'havia fet algun.

Aquesta vegada no m'havien demanat cap escrit però em venia de gust fer-ne un sobre l'Einstein i la teoria de la relativitat.

A vegades no es fàcil parlar d'alguns temes amb els petits però trobo que si aconsegueixes que ho entenguin, que siguin conscients d'algun coneixement nou, els hi obres alguna porteta al seu cervell, que els ajudarà quan pensin en altres coses.

Sempre penso que els coneixements nous, que els hi donin visions diferents, els permeten creixer intel·lectualment, els hi permeten pensar diferent davant dels problemes...encara que sigui d'una manera indirecta.

L'escrit va sobre l'Einstein i una de les reflexions que provoca la seva teoria de la relativitat.

Es curiós i divertit.

Aquí comença l'article:

"Abans de començar, per entendre aquest escrit, necessitem saber que es una galàxia.

Ho sabeu?

Una galàxia es un grup d’estrelles (com el sol) que viatgen juntes. Aquest grup d’estrelles que viatgen juntes solen donar voltes al mig de la galàxia, de la mateixa manera que la terra dona voltes al sol. El sistema solar està en una galàxia anomenada Via Lactea.

Mirem la següent imatge de la nostra galàxia per entendre-ho:

A vegades les coses no son com semblen. Com la terra, que sense fotos de l’espai o de científics que van investigar, encara creuríem que es plana, ja que ho sembla. Però que una cosa ens sembli que es d’una manera no vol dir que ho sigui.

Anem per la pregunta d’aquest escrit....

Ara, quan estàs llegint aquest escrit, estàs quiet/a?

A quina velocitat creus que t’estàs movent? 0km/h? 1 Km/h? Que creus?

La teoria d’Einstein diu que mai pots saber a quina velocitat t’estàs movent. A menys que no ho comparis amb alguna altra cosa. Mentre llegeixes aquest escrit estàs quiet/a si ho compares amb les teves parets, la teva taula, les teves finestres. Però que passa si anem a veure a l’espai si realment estem quiets?

La terra gira sobre si mateixa a una velocitat de 1700 Km/h. Guau....

Però la terra dona voltes al sol sempre, no? Per això, cada vegada que dona una volta al sol, diguem que ha passat un any. I a quina velocitat dona voltes la terra al sol?

107.000 Km/h!!!!! 

Segurament ja no estem tant segurs que realment estem quiets...

Però encara hi ha més...

El sol està quiet? NOOOOOOOOOOOOOOOOO!!! 

El sol es mou, dona voltes a la nostre galàxia, la Via Lactea. I clar, si el sol es mou, com nosaltres estem “enganxats a ell”, també ens movem. A quina velocitat dona voltes el sol al centre de la Via Lactea?

792.000 Km/h !!!!!!

Be, ja deu estar, no? Segur que ja no es deu moure res més....

Doncs no...la Via Lactea també es mou. La Via Lactea esta “unida” a altres galàxies que viatgen juntes per l’espai. Aquest grup de galàxies les anomenem Grup Local. Es creu que son unes 30 galàxies. La Via Lactea dona voltes a aquest grup local a una velocitat de:

468.000 Km/h!!!!!!!!

Ja deu estar, no?......

Doncs encara no. Aquest grup Local de galàxies viatja en direcció a un lloc anomenat Cúmul de la Verge o de Virgo.

Es creu que el grup local es mou cap aquest cúmul a una velocitat de:

2.160.000 Km/h!!!!!!!!!!!!!!!!

 

Ara ja deu estar, no?

Doncs no....els científics saben que hi ha altres coses que atreuen al cúmul de virgo, i aquest també es deu estar movent “xuclat” per alguna cosa més gran...hi han diferents teories però encara no ho saben segur...de moment el que atreu al cúmul de Virgo l’anomenen el gran Atractor..però encara han d’investigar més per explicar-ho.

Per tant, ningú sap realment a quina velocitat ens movem, ni el millor científic del món pot respondre aquesta pregunta.

El més guai de tot això es pensar que la terra es una nau espacial i nosaltres anem a dins. Estem fent un viatge per l’espai a velocitats més grans que la majoria de naus de la guerra de les galàxies!!!!!

Les coses mai son com semblen.

Estem quiets si ho comparem amb la nostra taula o la nostra cadira però estem anant a velocitats increïbles si ho mirem des de l’espai.

Si ens creguem que les coses son com ens han dit o com semblen, ens posem límits..si gratem més enllà, si tenim curiositat, sempre veurem que les coses son diferents del que pensàvem.

La realitat es súper complexa."

Aquest era el meu escrit.........