zombis
Vaig veure una pel·lícula de zombis i em va semblar molt bona. La vaig guardar per poder veure-la amb els meus fills.
Els meus fills no van veure tota la pel·lícula, però si la primera part. Que es la que volia que veiessin. Bàsicament el meu fill mitjà (7) es una mica poruc amb aquestes coses i llavors té pors, sino ja la veuríem tota.
Al veure-la amb els meus fills, vaig entendre que encara era més bona. Va ser xulo saber gaudir millor la peli gracies al que ells percevien al mirar-la.
Abans que apareguessin els zombis de debò, el protagonista recorre els carrers, els autobusos, les botigues i apareix gent, el típic de gran ciutat....
La pel·lícula era una comèdia, per tant, estava fet a posta, però em va fer gracia que alguna situació confongués als meus fills. La peli es diu, en la versió espanyola, Zombis Party. (Shaun of the Dead, en la versió original)
Per exemple, a l'autobús, la gent que es veia darrera del protagonista tenien la mirada perduda, alguns mig dormint, altres amb cara de pasmats...semblaven zombis i estava fet a posta. El director volia fer comèdia d'una part de la societat que va per la vida com uns zombis.
Jo tenia clar que no eren zombis, que era part del gag de la pel·lícula.
Els meus fills, durant la primera part de la pel·lícula em preguntaven tota l'estona si aquell era un zombi, aquest era zombi?, i aquest? i aquest?, aquests son zombis, no? aquest si, no? ara si, no? i aquest?
Cap era zombi.
O quan els protagonistes confonen una zombi amb una persona drogada.
La confusió que va provocar als meus fills, em fa fer rumiar. Potser la primera vegada que vaig veure la pel·lícula ho havia vist i havia rigut, però encara vaig riure més quan veia als meus fills dubtar tota la estona.
M'encanta que els meus fills m'ajudin a veure el món amb els seus ulls. Em fan rumiar.
I, tot i que la pel·lícula forçava la situació, algunes situacions tampoc estan tan allunyades de la realitat. Em va servir per parlar-ne amb els meus fills.
En el fons, estem envoltats de zombis.....
Es provable que les pròximes eleccions ens demostrin que hi han molts zombis entre nosaltres, que voten als de sempre encara que se'ls riguin a la cara. Vaja, el que faria un bon zombi, actuar sense pensar, per pura inèrcia...
Com deia el gran Emilio Duró....hi ha gent que es mor als 40 anys i els enterren als 90. Com els zombis, que estan morts però encara caminen.
Els meus fills no van veure tota la pel·lícula, però si la primera part. Que es la que volia que veiessin. Bàsicament el meu fill mitjà (7) es una mica poruc amb aquestes coses i llavors té pors, sino ja la veuríem tota.
Al veure-la amb els meus fills, vaig entendre que encara era més bona. Va ser xulo saber gaudir millor la peli gracies al que ells percevien al mirar-la.
Abans que apareguessin els zombis de debò, el protagonista recorre els carrers, els autobusos, les botigues i apareix gent, el típic de gran ciutat....
La pel·lícula era una comèdia, per tant, estava fet a posta, però em va fer gracia que alguna situació confongués als meus fills. La peli es diu, en la versió espanyola, Zombis Party. (Shaun of the Dead, en la versió original)
Per exemple, a l'autobús, la gent que es veia darrera del protagonista tenien la mirada perduda, alguns mig dormint, altres amb cara de pasmats...semblaven zombis i estava fet a posta. El director volia fer comèdia d'una part de la societat que va per la vida com uns zombis.
Els meus fills, durant la primera part de la pel·lícula em preguntaven tota l'estona si aquell era un zombi, aquest era zombi?, i aquest? i aquest?, aquests son zombis, no? aquest si, no? ara si, no? i aquest?
Cap era zombi.
O quan els protagonistes confonen una zombi amb una persona drogada.
La confusió que va provocar als meus fills, em fa fer rumiar. Potser la primera vegada que vaig veure la pel·lícula ho havia vist i havia rigut, però encara vaig riure més quan veia als meus fills dubtar tota la estona.
M'encanta que els meus fills m'ajudin a veure el món amb els seus ulls. Em fan rumiar.
I, tot i que la pel·lícula forçava la situació, algunes situacions tampoc estan tan allunyades de la realitat. Em va servir per parlar-ne amb els meus fills.
En el fons, estem envoltats de zombis.....
Es provable que les pròximes eleccions ens demostrin que hi han molts zombis entre nosaltres, que voten als de sempre encara que se'ls riguin a la cara. Vaja, el que faria un bon zombi, actuar sense pensar, per pura inèrcia...
Com deia el gran Emilio Duró....hi ha gent que es mor als 40 anys i els enterren als 90. Com els zombis, que estan morts però encara caminen.
.jpg)
No dius el títol per què no vols fer publicitat de la peli? Per què no? Trobo que es una gran peli! Molt bona, la gent hauria de veure Shaun Of The Dead!
ResponEliminaHa, Ha..no estava premeditat no dir el titol...molt sovint escric tard i em deixo coses...
EliminaEm va agradar la primera part, on no apareixen gaires zombis, la vaig trobar molt divertida per veure amb els meus fills.
Trobava una sàtira bonissima de la nostra societat i al veure-la amb els meus fills em vaig adonar que la sàtira era més bona encara...
El titol es el que dius però en castellà la van titular "Zombie Party"...que crec, per dir-la aixi no feia falta canviar-la de nom.
I pel que veig, a tu també et va agradar...a la meva parella no li va agradar gens....pensava que el raro era jo.... ;)
La vaig veure per casualitat i em va agradar aquests tocs d'humor angles/absurd.
Ens veiem!!
Ja he afegit el títol a l'escrit!
Elimina