Pistola de codi de barres i el sentit de tot plegat
Fa temps vaig desenvolupar, per una empresa, un sistema de gestió d'un magatzem amb codi de barres.
Aquest codi servia per saber on estaven tots els paquets quan arribaven, i pel dia abans d'agafar-los, saber on s'havien d'anar a buscar, per preparar la ruta pel dia següent.
Estava força content de la feina i sempre tenia al cap poder ensenyar aquest sistema a l'escola dels nens.
Al final em vaig decidir, sense dir res a ningú, i vaig comprar per internet una pistola de codi de barres i prepararé un "magatzem" a una aula de l'escola.
Portaré caixes iguals, on a dins hi haurà una "xuxe" diferent per cadascú, que cada nen s'escollirà.
Aquesta caixa la portaran als encarregats del magatzem (uns altres nens que tindran assignada aquesta feina), aquests nens, en un ordinador, apuntaran el nom de la persona que porta la caixa i llavors faran "PIP", amb la pistola de codi de barres, en el codi de la lleixa on deixaran la caixa.
S'imprimirà un paper que donaran al nen/a amb un codi de barres imprés per poder anar a buscar la caixa més tard.
Quan tothom estigui, farem l'ordre invers...cada nen anirà a buscar la seva caixa al magatzem amb el seu paper.
Els encarregats del magatzem llegiran el codi de barres del paper i l'ordinador els hi dirà on està la caixa del nen/a. Sense aquest sistema, i amb totes les caixes iguals, seria difícil saber quina es. I encara que s'hi fiques el nom, a mesura que tinguéssim més caixes, anar llegint totes les caixes, en recerca del nom, es tornaria força ineficient.
A part, abans de fer això, els hi explicaré perquè el codi de barres va bé, perquè els ordinadors tenen més facilitat per llegir un codi de barres que no pas un llibre. Perque els supers l'utilitzen. Quin es el proper codi de barres que veuran quan siguin grans....
Tinc moltes ganes de fer aquesta activitat. Ja la tinc emparaulada amb la tutora. Espero que tot surti rodó.
L'escola està encantada, ja que sempre diuen que als nens els hi va genial activitats més reals, més vivencials, més experimentals...
Però el tema del post no venia per aquí.
La meva parella, i amb raó, m'ha criticat el fet de gastar-me cèntims en un lector de codi de barres que segurament(ara per ara) serà d'un sol us. Només per aquesta activitat.
S'ha enfadat pel fet de gastar diners en coses no necessàries. I te rao, no ens agrada gastar per gastar i tampoc anem molt sobrats.
Li volia treure el tema de tabac (ella fuma) i els diners que es gasta al final de l'any, però no sol funcionar, no li agrada gaire que toqui aquest tema.
Al final he optat per dir la veritat, el que sento, el motiu del perquè vull la pistola.
La vida son 4 dies, em farà molt i molt feliç poder anar a l'escola dels meus fills i poder fer aquesta activitat, em fa moltissima il·lusió. Se que serà divertidissim fer-ho.
Ja estic rumiant com ho muntaré, els càrrecs que donaré a cada nen, com muntaré el magatzem, quants nens seran, que explicaré...
Doncs si em fa il·lusió, si realment se que l'escola estarà contentissima, els meus fills també i jo encara més...perque no fer-ho? Que pot passar? No podrem pagar el rebut d'autònoms? Ja el pagarem el més que ve....(i amb un bonic recàrrec de 50 euros)
Aquestes coses son les que em fan sentir viu, si no les fas no et mors però si les fas t'omplen, et recarreguen, et treuen de la rutina, en resum, em fan feliç...
Puc deixar, sense problema, de fer alguna cosa que em faci il·lusió, si aquesta il·lusió em costa 500 euros però no deixarè de fer una cosa que em ve molt de gust per 40 euros que costa la pistola. No si els tinc.
Despres d'aquesta explicació la meva parella s'ha calmat, i m'ha dit que vist aixi, que tinc raó...i que ho gravi en vídeo, que ho vol veure...
Tots contents!
Estava força content de la feina i sempre tenia al cap poder ensenyar aquest sistema a l'escola dels nens.
Al final em vaig decidir, sense dir res a ningú, i vaig comprar per internet una pistola de codi de barres i prepararé un "magatzem" a una aula de l'escola.
Portaré caixes iguals, on a dins hi haurà una "xuxe" diferent per cadascú, que cada nen s'escollirà.
Aquesta caixa la portaran als encarregats del magatzem (uns altres nens que tindran assignada aquesta feina), aquests nens, en un ordinador, apuntaran el nom de la persona que porta la caixa i llavors faran "PIP", amb la pistola de codi de barres, en el codi de la lleixa on deixaran la caixa.
S'imprimirà un paper que donaran al nen/a amb un codi de barres imprés per poder anar a buscar la caixa més tard.
Quan tothom estigui, farem l'ordre invers...cada nen anirà a buscar la seva caixa al magatzem amb el seu paper.
Els encarregats del magatzem llegiran el codi de barres del paper i l'ordinador els hi dirà on està la caixa del nen/a. Sense aquest sistema, i amb totes les caixes iguals, seria difícil saber quina es. I encara que s'hi fiques el nom, a mesura que tinguéssim més caixes, anar llegint totes les caixes, en recerca del nom, es tornaria força ineficient.
A part, abans de fer això, els hi explicaré perquè el codi de barres va bé, perquè els ordinadors tenen més facilitat per llegir un codi de barres que no pas un llibre. Perque els supers l'utilitzen. Quin es el proper codi de barres que veuran quan siguin grans....
Tinc moltes ganes de fer aquesta activitat. Ja la tinc emparaulada amb la tutora. Espero que tot surti rodó.
L'escola està encantada, ja que sempre diuen que als nens els hi va genial activitats més reals, més vivencials, més experimentals...
Però el tema del post no venia per aquí.
La meva parella, i amb raó, m'ha criticat el fet de gastar-me cèntims en un lector de codi de barres que segurament(ara per ara) serà d'un sol us. Només per aquesta activitat.
S'ha enfadat pel fet de gastar diners en coses no necessàries. I te rao, no ens agrada gastar per gastar i tampoc anem molt sobrats.
Li volia treure el tema de tabac (ella fuma) i els diners que es gasta al final de l'any, però no sol funcionar, no li agrada gaire que toqui aquest tema.
Al final he optat per dir la veritat, el que sento, el motiu del perquè vull la pistola.
La vida son 4 dies, em farà molt i molt feliç poder anar a l'escola dels meus fills i poder fer aquesta activitat, em fa moltissima il·lusió. Se que serà divertidissim fer-ho.
Ja estic rumiant com ho muntaré, els càrrecs que donaré a cada nen, com muntaré el magatzem, quants nens seran, que explicaré...
Doncs si em fa il·lusió, si realment se que l'escola estarà contentissima, els meus fills també i jo encara més...perque no fer-ho? Que pot passar? No podrem pagar el rebut d'autònoms? Ja el pagarem el més que ve....(i amb un bonic recàrrec de 50 euros)
Aquestes coses son les que em fan sentir viu, si no les fas no et mors però si les fas t'omplen, et recarreguen, et treuen de la rutina, en resum, em fan feliç...
Puc deixar, sense problema, de fer alguna cosa que em faci il·lusió, si aquesta il·lusió em costa 500 euros però no deixarè de fer una cosa que em ve molt de gust per 40 euros que costa la pistola. No si els tinc.
Despres d'aquesta explicació la meva parella s'ha calmat, i m'ha dit que vist aixi, que tinc raó...i que ho gravi en vídeo, que ho vol veure...
Tots contents!
.jpg)
Et dono la raó! A la vida ens em de donar les capritx mentre es pugui! 40€ no son res comparats amb la il·lusió que transmets les ganes de fer aquesta activitat ^^
ResponEliminaSi, en el fons es això. Intentar donar sentit a les coses, buscar coses que t'engresquin, per petites que siguin i que et facin una mica més feliç....
EliminaMerci per passar per aquí!