Gràcies Polseres

En aquesta vida s'ha de ser agraït. Si s'han de donar mil gràcies, se'n donen.

Com no puc donar gracies directament al creador/s de la serie Polseres Vermelles necessitava fer un post per donar les gracies al ciberaire.

Tot i la crisis, tot i al baixa autoestima que tenen molts ciutadans del nostre país per la comparació amb països on fan les coses molt millor. Es magnific veure que tenim gent capaç de fer una serie tant magnifica.

Fins i tot l'Spielberg ha comprat els drets per fer-la a USA.

Però el motiu de les gracies no era aquest. El motiu es que, gracies a la serie, he pogut passar moments fantàstics amb els meus fills, parlar de temes molt importants, parlar del que es la vida, parlar de que hi ha gent que ho passa malament, sentir-me que estic en un món màgic però molt real. Es una serie que es dura però no ho es.

He pogut emocionar-me amb els meus fills, veure com ploren però no patir per ells, notar com era la primera vegada que ploraven mirant la tele però que era un plor dolç i que servia perquè ells poguessin construir a sobre d'aquelles emocions. Es mou en una línia molt fina que la fa diferent a moltes altres series.

Mirar la serie amb els meus fills es un moment que espero amb ganes. Tot i que aquesta temporada els primers capítols han estat més durs que la temporada anterior. Fa dues setmanes que crec han tornat al món fantàstic de la temporada passada.

Simplement la serie m'ajuda a educar als meus fills. A fer-los reflexionar i ha passar una bona estona.

Potser semblo exagerat, i segur que ho soc. Però ara mateix ho penso.

Gràcies.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Per que a la muntanya fa més fred si la calor sempre va cap a munt i està més a prop del sol?

Plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill....

Que és la gravetat? (segons un senyor que es deia Einstein)