Troba la diferència (idea a casa/idea a fora)
De manera gratuïta estic desenvolupant
una aplicació per l'AMPA de l'escola dels meus fills.
Com la vull fer ben feta i vull que sigui potent, necessito dedicar-hi
moltes hores. Com no en tinc, vaig fent mica en mica.
Hi han parts d'aquesta aplicació que ja es poden utilitzar i la gent
l'utilitza. L'entorn més pròxim (família) creu que tinc ganes de complicar-me
la vida, per que no cobro? no tinc prou feina? Per que ho faig? que en trauré?
Les persones que utilitzen el sistema m'agraeixen la feina perquè els hi
resulta, a alguns, útil. Però ho veuen com una ajuda solidaria. (Que
també ho es).
La meva idea, com tots els projectes/hobbies que he iniciat, es intentar
que aquest projecte pugui ser rendible, que pugui fer del meu hobby una manera
de viure. Potser aquest exemple ho serà o potser no.
Però està clar que amb el procés que estic fent estic aprenent, m'estic
formant, m'obligarà a desenvolupar coses que encara no he tocat gaire
(aplicacions per mòbil, per exemple?)..i tot que no funcioni, el que he après
em donarà feina en el futur en un moment o altra. Normalment ha funcionat així.
El fet de fer gratis un projecte (sobretot en el camp de la informàtica) es la millor prova de foc per veure com
reacciona la gent, si respon, a que respon, que fas, que no
fas...alguns inclús et proposen idees que troben a
faltar...vaja, tinc més de mig centenar de treballadors, que treballen gratis
per mi. M'ajuden a desenvolupar la meva aplicació, la mantenen viva, em posen a
prova, la fan fallar...jo els hi facilito la vida i ells m'ajuden a
desenvolupar la meva aplicació.
A més, com no tinc gaire temps...el fet que la aplicació estigui en un
entorn real, m'obliga a fer coses...hi ha gent a darrera que l'utilitza i
m'obliga a trobar temps d'on sigui. Si fos un simple hobby que fes a estones,
degut a la falta de temps, acabaria mort en un calaix.
De fet, he intentat tenir alguns matins lliures per intentar aconseguir les
funcionalitats previstes dins del termini establert. La gent que sap això
"flipa". Has deixat
de treballar(unes hores) i guanyar diners per fer això gratis?
Doncs la majoria de gent del meu entorn no entén aquest procés (tot i que
em guanyo la vida degut ha fer aquest procés en moltes ocasions en el passat).
No entén perquè "perdo" el temps d'aquesta manera. Per que?
I aquí es on volia arribar. La nostra cultura no es una cultura
emprenedora, es una cultura del funcionari, del treball fàcil, de l'endollisme,
del fer el mínim per anar tirant, de l'aparentar, de la falta d'esforç, del resultat ràpid, no es pot esperar....
Encara hi ha la cultura de cerca una bona empresa o ser funcionari..(està bé però quina bona empresa i quin funcionari? si estem en crisis...)
Se que es un tòpic aquestes frases...però potser son més certes del
que ens agradaria.
Però el que m'ha fet decidir a fer aquest post ha estat un estranger que ha
utilitzat l'aplicació en els últims temps...aquest estranger no va
dubtar ni un moment a dir-me: si
la desenvolupes més la pots intentar vendre, aprofita l'escola per millorar el
sistema i que tingui més funcionalitats, saps si hi han altres aplicacions
semblants?.......vaja, tot el que estava al meu cap...i que sempre està
quan faig alguna cosa d'aquestes.
Amb això no vull dir que el meu projecte funcioni, de fet, el més normal es
que no acabi funcionant, com la majoria de projectes. Però es igual. No importa
si funciona o no.
La diferencia es l'actitud de la gent. El meu entorn proper entén aquest
projecte com un entrebanc i només el veuria com un avenç si guanyes 2000 euros
al mes o si surtis a la tele entrevistat. Altres cultures veuen el projecte un
avenç per intentar guanyar-te la vida en el futur. De fet, ja veuen tenir una
idea, per xorra que sembli, un gran avenç.
Això si, les idees han d'anar acompanyades de molt treball, passió i
entrega...sinó no fa falta que la portis a terme, no perdis el temps, ja hi
haurà algú al món que la desenvoluparà millor que tu.
Jo el que intento amb els meus fills es això, que tinguin idees, que sigui
creatius, que pensin coses, que tinguin temps per tenir i desenvolupar idees (aquest es el punt clau) i espero que el dia que en tinguin, com a mínim, no
les vegi com entrebancs sinó com a motors que els ajudaran a créixer, passar-s'ho bé i arribar
a un nou destí.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada