Internet i els nens (petits i adolescents)

Per la meva condició de pseudo-informàtic sempre em fixo amb tots els temes relacionats amb internet i per la meva condició de pare també acostumo a estar atent quan parlen de temes relacionats amb els nens.

Si unim aquests dos temes obtenim un pack internet/nens. Molt interessant.

Sempre es parla dels perills d'internet amb els nens i es això al que vull fer referència en aquest post.

Jo tinc nens més petits de 5 anys, per tant, parlaré de problemes de nens més grans, per tant teoritzo més que no pas parlo d'experiències viscudes.

Primer de tot, abans de parlar dels perills d'internet, hauriem de parlar quin paper, com a pare, vols jugar davant dels teus fills.

Quan el teu fill/a surt a la nit, vols saber on va? vols saber amb qui va? vols establir un horari de tornada?...si t'es igual tot això, quasi no fa falta que llegeixis el Post.

Si, com a pare, vols saber on va el teu fill/a i amb qui, perquè no ens preocupem que fa a internet i amb qui?

Molts pares tenen la sensació que estar davant de l'ordinador no es sortir de casa, com està tancat a l'habitació, ja sabem que està fent. Doncs no, si surten de marxa no crec que marxin més enllà de 100 km a la rodona..i davant d'un ordinador poden anar a l'altra punta de món, amb un sol click. Molts pares no son conscients d'aquest fet.

Un ordinador, amb internet, genera que la nostra vivenda tingui una porta més, per on es pot sortir a l'exterior. I aquesta porta es igual que la porta física que tanquem en clau. Encara que hi hagi gent que no ho vegi aixi...es així. I estem als inicis, d'aquí un temps la porta virtual serà molt més important que la porta física.

Quan un nen/adolescent ens demana sortir, li donem permís per anar les hores que vulgui, amb qui vulgui i ha on vulgui? doncs a Internet em d'aplicar les mateixes directrius que a la vida real.

Algú pot pensar de les meves paraules, que tinc una postura de "dictador", que vull saber masses coses, que els nens/adolescents han de tenir intimitat...doncs ho sento, jo soc pare i la meva feina es educar el millor que pugui al meu fill i la informació de la seva vida m'ajuda a poder-los educar....sino se res d'ell, com puc ajudar-los?

Està clar que es impossible saber tot de la vida d'un adolescent, ens poden enganyar, es clar, però no ens poden enganyar 24 hores, ens colaran gols però no haurien de guanyar-nos el partit.

Com es fà?

Primer de tot, educació. Em de saber com funcionen les eines que fan servir i amb qui les utilitzen. Si no tenim ni idea de que es el facebook...doncs ens obrim un compte i ho mirem...sino sabem que es un email, doncs ens obrim un compte. Segurament mai en sabrem tant com ells, però si em de saber els mínims per preveure les conseqüències i la potencia d'aquesta "porta".

Si tenim aquesta informació podem ajudar-los en la seva educació tal hi com els vam educar a creuar un carrer perquè erem conscients del perill de creuar-lo sense mirar.

I sobretot, i aixì com tot el relacionat amb l'educació dels fills, em d'educar abans de que necessiti l'educació. No arreglarem res parlant de sexe amb un adolescent que ja te relacions sexuals, potser ja es massa tard...com tampoc serà la manera optima explicar-li a creuar un carrer el mateix dia que ha de creuar carrers tot sol.

Segon, com fem per saber on es mou a la xarxa?

Primer de tot parlant amb ells, no interrogant si ho podem evitar, però si parlant.

Despres, perquè ha de tenir un ordinador a l'habitació?

L'ordinador, segons la meva opinió, ha d'estar en una zona comuna, on tothom té acces i tothom pot passar-hi quan vulgui. No crec convenient un ordinador a l'habitació i que pugui estar tancat moltes hores. Quan ens demostri la seva maduresa informàtica ja veurem si es necessari un ordinador a l'habitació.

Algú pot dir que això es difícil, segurissim que ho es. Altres poden dir que això no serveix de res, ja que els nens/adolescents passen moltes hores sols. Clar, però es que em de renunciar al control absolut, em de renunciar a saber-ho tot, es impossible, no podem, si volem fer-ho fracassarem estrepitosament.

Simplement em de recollir informació, la màxima possible, per poder ajudar en la seva educació.

Un exemple real, una nena de 14 anys, moltes hores a xarxes socials rotllo facebook, s'agrega a tot "quisqui" com amic, encara que no el conegui, perquè aixi mola més. Penja fotos, informació i tot el que faci falta, hi tenen acces tots els seus suposats "amics".

Un dels "amics" resulta que es un desaprensiu i amenaça a una nena que li envii fotos amb ella despullada, sino, sap on viu i fara alguna cosa dolenta a la seva familia. Cedeix. Ho intenta fer amb una amiga d'aquesta noia i aquesta ho denuncia als mossos...

Estic segur que aquest "desaprensiu" no faria res a ningú, simplement es deu tractar d'algun calent mental que vol aconseguir fotos com sigui i aquesta es una manera, amenaçant...

M'ho va explicar la seva mare, sorpresa, no es creia el que li pasava a la seva filla, si la seva filla només estava l'ordinador, no feia res dolent, quan sortia anava amb les amigues de l'escola, que coneixia bé, bones notes, bona noia.......tornem al tema de la porta virtual de casa...

I per acabar, tiro per terra tot el que acabo de dir.

Tot això que he explicat es per els pares que no son conscients del que significa Internet avui en dia però per altra part tampoc fa falta ser uns histèrics. La xarxa es un dels millors invents de la historia de la humanitat i ens permet uns intercanvis d'informació brutals. La meva feina, sense la xarxa, ara mateix em semblaria un retorn a la edat mitja.

Per altra banda, si em educat correctament als nostres fills tampoc em de patir molt....que veuran? culs? pits? com es fa una bomba? gent que diu bogeries?....en la majoria dels casos el que puguin veure no els hi alterarà la personalitat, ni els afectarà el cervell i quedaran fets uns criminals ni uns addictes a qualsevol filia.

Els meus nens de 5 anys tenen un ordinador per a ells (al menjador), el petit de 2 anys ja el sap fer servir. Tenen l'escriptori ple d'accessos directes a les pàgines que crec que els hi agraden, alguna vegada han anat a parar a alguna pagina de sexe....i que?....la veritat, sempre em costa més ser capaç d'explicar-lis el que diuen al telenotícies (guerres, baralles, robatoris, assassinats...) que qualsevol cosa que hagin vist a internet accidentalment...