Aprendre dels altres...[quan tingui "això" faré "allò"...]

Una de les coses que m'agrada de fer-me gran es poder aprendre dels meus errors, de les meves experiències personals, dels meus raonaments i també.... aprendre dels altres.

Si aprens dels altres, si saps aprendre dels altres, si saps incorporar, dels altres, les coses que s'adapten a la teva personalitat, o si, amb les coses que tu has apres i la que aprens dels altres, pots construir pensaments/ raonaments/ filosofies/ valors/ coneixements nous es com si guanyessis temps a la vida, tu madures i els altres t'ajuden....

De fet, aprendre dels altres es el fil fonamental en el qual es sustenta l'evolució del coneixement humà durant l'historia, i ara amb internet, es multiplica per mil.

Per aprendre dels altres s'ha de ser una mica empàtic i una mica humil.....si creus que ets una persona ja feta, total i que no es pot millorar o canviar....segurament no seràs receptiu a nous aprenentatges mostrat pels altres. I si no estàs en un estat receptiu i preparat mentalment per aprendre dels altres, segurament rebutjaràs qualsevol cosa, ja que no es teva, encara que fos útil per tu.

Quan dic nous aprenentatges no em refereixo només a la típica transmissió de coneixement que es fa a l'escola.

Un exemple, simple i personal.

Quan era adolescent vaig fer un curs d'animació amb plastilina (si, si....per fer dibuixos com en pingü) amb un argentí a BCN.

Ens ensenyava a animar els objectes, a fer-ho verosimil, a escollir la millor il·luminació, ha escollir els millors materials, a fer esquelets interns pq els ninos no es deformin....etc.

Però el que més recordo d'aquell curs de força mesos es una explicació del professor que, directament, no era del curs, no era transmissió de coneixements, des de un punt de vista tècnic.

Va explicar que quan ell era jove, molts amics seus del sector de les arts, sempre estaven pendents de quan arribarien ha tenir aquella càmera per fer aquella pel·licula, de quan tindrien un estudi per tenir un lloc on fer les animacions, i ell, mentre els seus amics lluitaven (o esperaven) per tenir els mitjans tècnics per fer els seus projectes ell, sense cap material tècnic anava creant guions per a futures series, anava apuntant idees, anava dissenyant personatges per evolucionar-los, pensava titols, noms,....

La diferencia va estar en que quan als seus amics van arribar a tenir els mitjans tècnics no tenien res a fer amb els mitjans, havien de començar i en canvi ell, quan va tenir els mitjans tècnics ja podia començar a treballar, i molt ràpid, ja que ho tenia tot pensat i estudiat..i també habia descartat totes les idees, que al madurar-les, creia que no servien.

Es el millor que vaig apendre. Se que sembla una xorrada però el cervell humà i més quan ets adolescent, sempre tendeix a pensar en l'objecte....quan tingui això faré allò, quan tingui diners llavors podré comprar allò que em servirar per fer allò altre....si realment ho vols i no pots tenir allò que creus t'ajudarà...no es millor buscar una alternativa per arribar al mateix camí?

I com qualsevol adolescent, ja també pensava sovint que no podia fer coses perquè no tenia alguns mitjans...vaig aprendre a fer les coses, sino tinc tots els mitjans per arribar a "D"....doncs faig fins a "C"...i ja ho tindré tot preparat per "D"...

Això no vol dir que sigui la clau per triomfa (que es el triomf?, això serà algun dia un POST), no vol dir que seràs més feliç (o si)...simplement que vaig apendre una cosa que, d'alguna manera va modificar la meva estructura mental...i que ara, en part, jo sóc qui soc, gracies a aquest aprenetatge i mil més.

I també he de dir-vos, que altres alumnes no van utilitzar aquesta lliço ja que ni tan sols la van escoltar, perquè seguien pospossant projectes fins que no tinguessin X cosa.

Apendre dels altres, com abans he dit, es la millor manera per guanyar temps a la vida. Aprens de tu i aprens dels altres....la combinació perfecte.