El sentit de la vida...

En aquest escrit parlaré del sentit de la vida des de la meva visió. Respecto totes les visions si son fetes des del respecte com jo.

Per mi la vida no te sentit, no te cap finalitat, com a mínim des de un punt de vista racional. Com especie pot tenir un sentit, perpetuar la especie mes enllà de les nostres vides. Però aquest es el mateix sentit que podríem trobar a la vida d'un bacteri.


El problema es que els humans som racionals, podem raonar el mon que veiem, som conscients de la nostra pròpia mort i això ens empeny a pensar que la nostra vida ha de tenir un sentit.


El que creu en Deu en teoria te clar el sentit de la seva vida, fer la paraula de Deu a la terra per poder-se guanyar el cel etern. Encara que podríem objectar que, com es que Deu necessita jugar amb els humans una vida per saber si es guanyen el cel o no?...podríem anar directament al cel...però aquest tema donaria per un escrit propi i son figues d'un altre paner que un altre dia potser tocaré..

Fem el que fem a la vida ens morirem, vivim a sota un pont o ha una mansió de luxe el premi final es la mort. Per tant la vida en conjunt no te un sentit final.
Tot a la vida ho fem per un sentit..estudiem per treballar del que en agrada o trobar una bona feina o les dues coses, fem esport per ser professional o per estar en forma, treballem per tenir diners, perquè ens agrada o per les dues coses o només per una...anem a la platja perquè ens agrada, per posar-nos morens o perquè a la nostre parella li agrada...tot te un sentit menys la pròpia vida en si...quan extrapolem i pugem al nivell de la vida...llavors podem veure que ella en si, no te cap sentit absolut.
Per això mai ens em de perdre buscant el sentit de la nostre vida, perque no el té, simplement em de buscar passions, il·lusions, que ens facin creure que la nostre vida te sentit..
Fins aquí es pot deduir que potser soc una persona trista i deprimida que no entén que fa a la vida i que res te sentit....

Doncs pensar això es una gran equivocació, no em considero una persona trista ni deprimida sinó una persona que lluita per passar per la vida intentant fer el que creu, el que li agrada, el que es pot fer, mirar de no fer gaire el mal, gaudir de tots els moments que ens dona la vida, buscant passions que donin sentit al moment actual, creant projectes engrescadors per tirar endavant, com els meus fills ...

Simplement que tot això ho faig sabent que la vida no te un sentit des de un punt de vista racional.....

Comentaris

  1. Molt bé, Gaby.
    És un plaer llegir les teves reflexions.
    Ritxi

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Per que a la muntanya fa més fred si la calor sempre va cap a munt i està més a prop del sol?

Plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill....

Que és la gravetat? (segons un senyor que es deia Einstein)