La Dansa de les Neurones

Quanta gent he conegut que enveja coses però que no està disposat a fer el treball que ha fet l'altre per tenir-lo. I no parlo de diners, ni èxit, ni de mi...però em rebenta la gent que des de el sofà es capaç de destrossar a qualsevol, diguen que ha tingut sort, que això o que allò...

Avui, mentre esperava que s'acabes l'entreno del meu fill, ha vingut un pare (el pare del nen que va amenaçar al meu fill a principi de temporada quan ell va creure que li podia treure el lloc) i m'ha comentat que el nen no està bé, que l'entrenador el tracta diferent, que l'ha tret de la seva posició, que li fot molta bronca i en canvi a altres nens no els hi diu res. Que anirà a parlar amb l'entrenador ja que això que està fent no es formació, que els nens no necessiten això... Realment aquest pare es un bon noi. Ja he parlat masses vegades del que representa per mi que un nen estigui en un club gran...no es educatiu, no es sa..però ara no tornaré a fotre el rotllo... El que volia fer veure amb aquest post es la facilitat que tenim els humans de canviar el punt de vista segons ens toquin a nosaltres o no... Aquest nen va començar la temporada sent un dels 2 més intocables per l'entrenador...jugant més que la mitja, sempre a la mateixa posició (qu...

Des de ben petit tenia assumit que la gravetat era una espècie de propietat de la matèria, principalment si era enormement grossa, de xuclar-te cap a ella, de no deixar-te marxar. Era una cosa que era així, un tòtem. De fet, segons Newton, era la evidencia clara. Si una cosa la tires cap amunt i cau i en canvi, la lluna no cau, es que la terra xucla amb alguna força. Amb aquesta idea vaig viure molts i molts anys....i sempre que explicava la gravetat a nens o a qualsevol altra, utilitzava la expressió "xuclar", per indicar clarament que la terra exerceix una força cap al seu centre. Moltes vegades havia escoltat la teoria d'Einstein, on deia que els cossos grossos curvaven/deformaven l'espai/temps..però era un concepte que creia que explicava altres coses, no pas la gravetat. Fins que un dia, mirant un documental d'Einstein vaig caure i vaig lligar el concepte " curvar espai " i " gravetat ". Em va xocar no haver-hi caigut abans. Supo...

Com ja he dit algunes vegades al blog, tinc un fill que juga a futbol i que te el suficient talent per que un equip gran de la ciutat el vingues a buscar. Despres de portar quasi un any en aquest club ja puc treure conclusions. La primera, que ja he dit altres vegades al blog, es que jo i el meu fill estem contents(de fet, es ell el que ha d'estar content) per les baixes expectatives que teniem. Jo no volia que hi anes però al final ell va voler-hi anar...llavors, quan tens tan poques expectatives, qualsevol cosa que passi ja et sembla bé. Una de les coses que més em crida l'atenció es el patiment que generà estar en un equip gran, d'aquests que fitxen. Algú pot pensar, des de fora, que es una sort, que deu ser molt xulo, que es ser com un privilegiat....la realitat es molt diferent.... Estar en un equip d'aquests implica que s'hagi de guanyar sempre, que s'hagi d'estar sempre primer, que s'hagi de competir per sobre de tot. I, en el meu cas, est...

Acabo de fer un escrit, que potser publicaran a la revista de l'escola dels meus fills, sobre per que a les muntanyes altes hi neva i fa molt fred, més fred que a baix. Trobo molt divertit entendre el perquè...el meu fill m'ho va preguntar i no vaig saber respondre...em vaig informar i vaig intentar fer un escrit que sigui el màxim comprensible per un nen...no sempre es fàcil però jo ho he intentat... Aquí va l'escrit: Per què a la muntanya fa més fred si l'aire calent puja i s'està més a prop del sol? No us heu preguntat mai per que a la muntanya fa més fred i hi neva més si l’aire calent puja i estem més a prop del sol? No hauria de fer més calor? Primer confirmem una cosa, l’aire calent puja per que pesa menys que l’aire fred que hi ha al seu voltant. Degut a aquest efecte, un globus, d’aquests que porten persones, pot volar. Escalfen l’aire de dins del globus. Això està demostrat. Per tant, si l’aire calent sempre puja, sembla evident que...

Estava en una paradeta que munten els nens de 6é per guanyar diners pel viatge final de curs. Ho munten a l'hora d'anar a buscar els nens. Una de les coses que venen es uns iogurts amb topings (coses a per sobre). Com tenen molt èxit, a mi em fa pal tenir que fer cua on se'm cola fins i tot l'apuntador. Per que els nens el tema cues no el gestionen gaire bé..o més dit, el gestionen basant-se en la llei de la selva. Com a molt els hi dic als nens que hi vagin ells. Un dia vaig arribar aviat i era dels primers. Vaig pensar anar a buscar els iogurts, aixi ja els tindria quan sortissin els nens. Vaig anar a la paradeta i demano 3 iogurts, al costat tenia una altra mare que conec que també te 3 fills i demana 3 iogurts més. El nen de la paradeta agafa 3 iogurts, en principi eren els meus ja que jo ho havia demanat primer i la mare del costat ho havia escoltat. De cop comença a dir la mare del costat, referint-se als iogurts que estaven davant meu: "posem c...

En un blog que alguna vegada he entrat per llegir algun post sobre futbol, hi va haver una conversa entre l'autor del blog i un internauta que li va fer una pregunta sobre el seu fill i el futbol. L'autor del blog li va contestar al pare que no es preocupes tan pel seu fill, que el deixes ser feliç i jugar amb els seus amics, que mai arribaria a ser professional i per tant, no creessim falses espectatives. El pare, una mica mosca, va contestar com podia afirmar amb tanta rotunditat que el seu fill mai seria professional. Si no l'havia vist jugar mai. Com s'atrevia a jutjar-lo. I l'autor del post va fer una resposta que la tinc guardada a la memoria. Una resposta simple, molt simple però a la vegada clarificadora de com funciona el cervell del 99% dels pares que tenen un fill que ho fa més bé que la mitja. Li va dir: " Si et dic que el teu fill te 1 possibilitat entre 1 milió d'arribar a ser professional del futbol, tu pensares irremeiablement, que...